L’endemà de la primera lluna plena dels mesos d’Agost-Setembre se celebra a tot el vall de Katmandú la Festa (Jatra) de les vaques (Gai), la Gai Jatra.

Allí hi podem trobar una forma de bastoners molt pròxima al nostre ball de bastons, amb camals, picarols i bastons fets de bambú. Sembla increïble com la humanitat ha anat desenvolupant paral·lelament manifestacions semblants al nostre ball de bastons en molts indrets de la terra. No només som la dansa més antiga que encara es balla sinó que un tipus de representació cultural força universal.

La celebració comença al matí on es fan pregaries i s’ofereixen fruits i dolços a les ànimes dels difunts. Llavors totes les famílies que han perdut un familiar durant l’any desfilen en processó acompanyats de sacerdots, músics, balladors (alguns d’ells “bastoners”) i una vaca o element que la representi. A la cultura hinduista, la vaca es un animal sagrat perquè es el guia que ajuda a les ànimes a creuar el riu sagrat Vaitarani en el camí de l’ànima dels morts.

Al matí construeixen unes figures de canya de bambú amb cap de vaca que representen el difunt i es passeja pels carrers durant tot el dia. Al final del dia cada família desfila en una cercavila acompanyada de nens disfressats, músics, sacerdots i grups de bastoners de totes les edats que criden i fan xocar els seus bastons fets de canyes de bambú.

La Llegenda

La festa es basa en una llegenda on s’explica que la reina estava desconsolada per la mort del seu fill, llavors el rei va ordenar que totes les famílies que havien perdut algun membre estimat durant l’últim any traguessin les vaques al carrer per demostrar que no estava sola, però sembla que això no va ser suficient per consolar la reina. Llavors el rei va oferir una recompensa a qui aconseguís fer riure la reina i la gent va sortir al carrer amb disfresses fantàstiques amb les que es feien escenificacions satíriques o ballaven balls de bastons i d’altres representacions fins que la reina va somriure. Diu la llegenda, que des de aquell moment el rei va instaurà aquesta festa de manera anual i que ha arribat fins als nostres dies.

Fonts:
– http://www.festes.org (Contingut i imatges)
– http://servinitup.net (imatges)
– http://www.nepalembassyrus.org (imatges)
– Altres (imatges)