Paloteado de Novillas
Reportatges febrer 17th, 2006
Aragó sempre ha estat una terra molt propera en tradicions degut a un passat comú i el Ball de Bastons, allí conegut com a Paloteado, n’és un exemple.
L’actual Paloteado de Novillas es molt probable que comences cap al 1678, quan es va formar la “Cofradía del Santísimo Rosario” i que te una total relació amb el Paloteado. Tot i ser suposicions no documentades, el primer document que parli explícitament del Paloteado de Novillas el trobem al 26 de Gener de 1806, en el llibre d’actes de la “Confradia”.
Degut a les dificultats econòmiques i la guerra el 1928 es van deixar de realitzar els balls. Sembla que cap al 1950 es va tornar a recuperar de la ma d’un personatge emblemàtic a la localitat “El tío Calorín” per tornar-se a perdre l’any següent. La recuperació definitiva va ser al 1980 on es van fixar els dies per veure el Paloteado, el 23 d’Abril per Sant Jordi i el 7 d’Octubre per la festivitat de la Verge del Rosari patrona de Novillas.
Tenen 10 balls anomenats “mudanzas”, el ball el realitzen 8 balladors i dos personatges anomenats “Mayoral” i “Rabadán” que intercalant entre els balls i carregats d’ironia expliquen els fets ocorreguts a la població i a la seva gent durant l’any. Van acompanyats de gaiters i sempre s’ha realitzat el Paloteado per homes.
El vestuari consta d’espardenyes amb vetes negres, camisa blanca i pantalons blancs o negres, faixa negre o vermella, mocador creuat i mocador al cap. Els bastons estan pintats amb tres bandes vermelles i dues grogues i amb un cordo per assegurar el bastó al canell.
Dels 10 balls m’agradaria destacar-ne dos:
– “La Espada”:
Es el quart ball, sembla una representació bèl·lica però ens explica les vivències del “Mayoral” i el “Rabadán”. Els balls tenen unes cantarelles i lletres associades, que en aquest cas fa així:
“Me mando mi Mayoral que hiciera unas migas canas y yo como no sabia las hice un poco saladas.
Me tiro con el garrote y me rompió la zamarra me dejo titiritando como una rana pelada.”
> Escoltar el Paloteado – La Espada [wav – 49s – 384K]
– Morena Morenita:
S’utilitza pel el sisè i setè ball, intenta ser un ball per atreure l’atenció de les noies on la música es acompanyada pels cops dels bastons i els diferents ritmes i moviments realitzats. La lletra diu així:
“Morena, Morenita tiéndeme la red Morena,
Morenita vuélveme la red vuélveme la red Morena
Morenita vuélvela a tender Morenita Morena”
> Escoltar el Paloteado – Morena [wav – 1m 20s – 581K]
febrer 17th, 2006 at 1:24 pm
Per tal d’escoltar els balls el millors es que clikeu amb el botó dret del ratolí i feu “Guardar com…” per baixar l’arxiu i posteriorment escoltar-lo 😉
febrer 17th, 2006 at 4:58 pm
És curiós com els balls (la Espada, la Morena, etc) mantenen semblances en el ritme amb el ball de bastons de Vilanova (i en general dels del Garraf). Algú de les colles del Garraf podrà completar aquesta visió exposada.
febrer 17th, 2006 at 6:14 pm
Doncs entre Vilanova i Novillas hi ha uns 325 Km! Pensa que Novillas esta passat Saragossa.
febrer 18th, 2006 at 11:30 am
Ja ho sé home ja, que n’hi ha un bon troç d’aquí a allà. Ara bé, fóra bò que algun/a bastoner/a de Vilanova, Sitges, Sant Pere de Ribes o les Roquetes, corroboréssin aquesta semblança que he exposat, perquè encara que siguin balls de bastons d’Aragó, aquells segurament mantenen semblances amb els nostres en l’origen, i concretament en el ritme i els cops de bastó simples (només picant 3 cops per compàs).
febrer 19th, 2006 at 8:53 am
Responent al de Llorenç:
La teva afirmació és com dir que els cotxes d’aquí s’assemblen o tenen semblances en l’origen amb els de la Xina… És clar que sí… tots tenen quatre rodes i un motor, no?
Si fas un tomet per la península Ibèrica trobaràs no un, sinó un munt de balls de bastons amb unes seqüències de cops acompassats com els del Garraf, igual que en trobaràs un bon grapat que ballen molt ràpid, com com a Tarragona.
En quant a les melodies, suposo que parles perquè el principi de “La Espada” és semblant al de la “Marxa dels Pastorets” del Garraf… no et deixis enganyar, això és purament circumstancial. Hi ha centenars de músiques que comencen igual. Els grups corxera-semicorxera-semicorxera són molt utilitzats en música militar o “militaroide”.