Bastonarium.cat

Sant Cugat celebra la XXII Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya.

Sant Cugat del Vallès reuneix avui unes 54 colles bastoneres per celebrar la XXII Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, organitzada i realitzada per l"Esbart Sant Cugat amb la col.laboració de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya.

Enguany la celebració ocuparà tot el dia perque també es un acte del XX aniversari de L"Esbart de Sant Cugat i es un preliminar de la Festa Major de la localitat. Els organitzadors esperen que hi perticipin unes 3.500 persones.

L"acte central del dia serà la cercavila d"aquesta tarda, encara que també destaquen las ballades als districtes, els geganters i castellers, el sopar de germanor i la nit de foc amb diables i cremat.

(EUROPA PRESS CATALUNYA) 21/06/97

Aquest passat divendres es van superar les:

10.000 lectures d’articles.

Bastonàrium va néixer el 19 d’Octubre de 2005.

Actualment s’han publicat un total de 82 articles, amb una mitjana d’un article cada 2,1 dies.

En quan a participació de la gent, hi ha hagut 177 comentaris, el que suposa una mitjana de 2,2 comentaris per article.

Salut i molts bastons! Us espero al Bastonàrium, el bloc dedicat íntegrament i d’una manera gairebé malatissa al Ball de Bastons!

El passat dijous 6 d’abril Joan Antoni Ucher i Soto va rebre un dels premis Vila de Gràcia, juntament amb altres nou premiats de diferents àmbits.

En concret, va ser el Vila de Gràcia en Defensa de les llibertats nacionals de Catalunya, per la defensa i promoció dels valors de la cultura catalana, manifestats en l’impuls de la dansa popular.

L’entrega dels guardons es va realitzar a la Biblioteca Jaume Fuster de Gràcia, de la ma de Joan Clos, alcalde de Barcelona, Ferran Mascarell, president del consell del districte de Gràcia, Ricard Martínez, regidor del districte de Gràcia, Albert Musons, conseller de cultura del districte de Gràcia i juntament amb la resta de consellers de la Vila de Gràcia.

Tot un reconeixement a la societat civil que viu i treballa per la nostre Vila. Només ens queda que felicitar al galardonat Joan Antoni Ucher i Soto per la seva tasca i per aquest reconeixement plenament merescut.

Un premi que no ha aturat ni la seva feina ni la seva dedicació perquè al dia següent de l’entrega de premis, el divendres 7 d’abril el podíem veure amb el seu acordeo tocant i acompanyant de nou als Bastoners de Barcelona en l’actuació de cloenda del Tradicionàrius. Una prova més que la cultura, per molts premis que rebi, no te descans.

El proper dijous dia 6 d’Abril a les 20h a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, Plaça Lesseps 20-22, es farà la entrega dels Premis Vila de Gràcia.

Dins de la categoria de Defensa de les Llibertats Nacionals de Catalunya es premiarà a Joan Antoni Ucher i Soto per la seva feina de recuperació, defensa i treball en la cultura popular de Catalunya. És un sort que Gràcia reconegui la feina d’una persona que ha viscut per la nostre cultura, tant en l’àmbit del Ball de Bastons com de la Dansa Tradicional Catalana.

L’acte és públic i tothom que ho desitgi pot assistir-hi.

Bastonàrium cobrirà l’acte i aviat us oferirem un reportatge de l’esdeveniment.

Breu Història Personal de Joan Antoni Ucher i Soto:

De ven jove va iniciar els estudis musicals amb el mestre Estevan Guach i va examinar-se a l’Escola Municipal. La seva vinculació amb el folklore català va iniciar-se a l’Esbart Ballets de Catalunya on va entrar de la ma del seu amic Josep Viñals i Catbonell i sota la direcció del prestigiós folklorista i mestre Joan Comas i Viçens. L’any 1964, els dos amics Ucher i Viñals, conjuntament amb una colla d’amants de la dansa catalana van fundar l’Esbart Comtal. Al 1970 començà a funcionar el cos de dansa infantil i tot seguit, el mateix any, van crear el cos de Ball de Bastons que més tard va agafar el nom de Bastoners de Barcelona. Des de aleshores Joan A. Ucher no ha deixat de dirigir-lo fins l’actualitat. Una de les grans tasques realitzades és l’arxiu de dansa folklòrica catalana Joan A. Ucher que va començar a gestar-se abans de fundar l’Esbart i al passar els anys s’ha anat enriquint amb noves adquisicions, fruit d’intercanvis i d’una intensa recerca, tan com a Mestre de dansa i sobretot com a cap de colla i mestre de bastons.

Fa un cert temps us informava que El Ball de Bastons havia arribat a la viquipèdia, una aportació iniciada des d’aquest bloc de la qual n’estic orgullós. El projecte no s’ha aturat mai i ara l’entrada del Ball de Bastons a la viquipèdia catalana ha fet el salt a la versió castellana.

El ball de bastons ha arribat als territoris de parla castellana! Podeu veure les dues entrades a:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_de_bastons
http://es.wikipedia.org/wiki/Baile_de_bastones

Les dues versions difereixen, després de la seva creació aniran evolucionant paral·lelament. No dubteu en visitar-les, corregir-les, traspassar informació d’un a l’altre, millorar-les, afegir més dades… és molt senzill, només cal clicar a “editar” i fer les vostres aportacions.

Una gran iniciativa de la Coordinadora de ball de bastons va ser la elaboració del CD de músiques de "El Ball de Bastons", una gran feina que, curiosament, va tenir la seva replica a Aragó.

Al 2002 van treure el doble CD "Palotiaus del Viejo Aragón y del Valle de Broto" un recopilatori de 110 grabacions de balls de bastons actius del pirineu aragonès. El treball és una feina de recuperació als 15 nuclis actius que encara conserven aquest ball i pretén ser un recopilatori de pràcticament la totalitat de melodies de palotiau que encara es ballen a l’Alt Aragó.

El treball també recull un llibret amb la transcripció de 15 músiques de palotiaus que s’han perdut però que van trobar-ne les referències escrites, i una breu explicació de cada ball. La majoria dels balls tenen lletres, són el que anomenen "mudanzas".

El segell madrileny "Saga" és qui edita el treball gràcies al finançament de l’ajuntament de Sabiñánigo.

Durant dos anys els autors han estat recorrent el pirineu aragonès, carregats amb un equip estereofònic digital portàtil (DAT) per anar gravant en les localitats on es ballava en el seu context habitual i tocat pels seus músics habituals. La grabació no inclou els sons dels balladors, ni dels cops, només els músics.

Els interessats podeu comprar-lo a www.tecnosaga.com, val 16 euros i el codi del producte és el: WKPD(2)-10.2066

CD Nº 1 – Jacetania: Palotiau de Embún / Palotiau de Aragüés del Puerto / Palotiau de Jasa / Os Bailado’s (Dance de Castañuelas de Jaca) / Palotiau de Jaca / Palotiau de Sinués.
CD Nº 2 – Alto Gállego y Valle de Broto: Dance de Yebra de Basa / Palotiau de Lanuza / Palotiau de Piedrafita de Jaca / Palotiau de Tramacastilla de Tena / Palotiau de Oto / Palotiau de Buesa / Palotiau de Linás de Broto / Palotiau de Broto i Palotiau de Torla.

També podeu escoltar un petit avanç en mp3 de les grabacions del CD.

> Descarregar avanç musical [7m 1s – 4,01 Mb]
(Per descarregar el mp3 feu click amb el botó dret del ratolí i clikeu Anomena i Desa)

Una nena participarà en el "Ball de Bastons" de Solsona i trenca amb una tradició de tres segles.

Una nena de sis anys d"edat, Pilar Isanta, ha trencat amb una tradició de tres segles d"història en ingressar al grup del "ball de bastons" de Solsona, fins ara integrat exclusivament per homes. La nena actuarà a la festa major de la localitat, dintre de 15 dies.

La nena va ser escollida per sorteig, el sistema habitual per designar els nous membres del grup, i va haver de competir amb tres nenes més. En aquest sorteig, celebrat dilluns, es van ocupar quatre vacants, tres per nens i la quarta per Pilar Isanta.

El passat mes de juny es va aprovar la modificació dels estatuts per permetre la participació de les nenes en aquest ball tradicional quan una noia de 8 anys, Mariona Vendrell, es va apuntar per formar part de la "colla de bastoners".

(EUROPA PRESS CATALUNYA) 26/08/98

El passat dissabte 1 d’Abril, Gràcia va celebrar la seva 7ª Diada Bastonera de la Vila de Gràcia en commemoració de la a Revolta de les Quintes de 1870. Enguany van participar les següents colles: Bastoners de Barcelona, Bastoners de Cambrils, Bastoners de Gràcia, Bastoners de l’Aleixar, Bastoners del Poble Sec, Bastoners del Raval i Bastoners de Sants.

Us he preparat un àlbum amb 84 imatges de l’actuació de les colles.

El recorregut va començar a la Plaça de la Vila (Rius i Taulet) a les 18:30h passant per Penedès – Puigmartí – Torrijos – Plaça Virreina – Astúries – Verdi – Plaça de la Revolució – Ramon i Cajal – Plaça del Sol – Xiquets de Valls – Mariana Pineda per acabar finalitzant a la Plaça de la Vila (Rius i Taulet).

La Revolta de les Quintes

L’abril del 1870, el govern volgué cridar obligatòriament els mossos per servir dins l’exèrcit, i es produí una revolta popular d’oposició en diversos pobles del pla de Barcelona, entre ells Gràcia, coneguda com la Revolta de les Quintes. El general Eugenio de Gaminde va ser l’encarregat de fer efectiva l’ordre de les primeres quintes. Els graciencs foren avisats de l’arribada de les tropes amb els tocs de la campana de la Plaça Orient (avui Rius i Taulet).

Els militars, enutjats pel so de la campana no van parar de llençar canonades des del Passeig de Gràcia; no van aconseguir destruir-la, però si esquerdar-la. No obstant, no va deixar de tocar, tot i el mal so que feia. El setge va durar sis dies, del 4 al 9 d’abril, amb el resultat de 27 morts i el saqueig indiscriminat de gran nombre de cases.

Després, la mitologia popular va fer de la Campana de Gràcia un element essencial de la revolta. Malgrat rebre impactes de projectils, la campana gran -"la Marieta"- continuà tocant amb el seu característic so esquerdat.

"Conta l’anècdota que a el 1870, quan la revolta de les quintes una dona humil, encarnació del Poble amb majúscula, va passar-se tot un dia tibant la corda del campanar de Gràcia, cridant a sometent. Les forces militars (…) no gosaven moure’s per por a la gran Revolució que el toc de la campana presagiava. Quan els revoltats ja eren part d’allà de la muntanya, sonava encara el toc de la Campana de Gràcia. Quan les forces hagueren entrat, fou descoberta la feta d’aquella dona; i després de detenir-la hom la tancà a la presó d’Alcalà d’Henares. (…) Tres anys després i ja proclamada la República, (Almirall) demanà el perdó de la velleta al president Estanislau Figueres, i aquest el concedí"

Moltes cases de la vila de Gràcia quedaren destruïdes a causa dels bombardeigs. A partir d’aquells fets, el general Gaminde fou conegut popularment com el "general Bum-bum", però d’aquesta manera la campana va fer-se molt popular entre els barcelonins, i més entre els republicans que la veien com un símbol del federalisme que defensaven molts catalans, entre ells els veïns de Gràcia.

> Àlbum d’imatges

Cercant per la xarxa molts cops descobreixes pàgines perdudes i oblidades, racons que molt pocs han descobert. Un d’ells és l’Hortet del Roig, una pagina que commemora el 50 aniversari d’en Josep Roig com a bastoner, no us la perdeu!

L’Hortet d’en Roig (Sitges, 18 d’Abril del 1998)

En la vida la gent neix, creix i desapareix… en el món bastoner també. La gent arriba a la colla amb ganes d’aprendre, de passar-ho bé i sobretot, de ballar bastons, aquest és el naixement d’un bastoner. Amb el temps va aprenent els balls, agafant seguretat, tècnica i precisió, poc a poc va creixent com a bastoner… però no tot te sempre un final feliç, perquè, malauradament, fruit de la vida, els estudis, la feina, els amics, les responsabilitats familiars, el cansament, el desencís o la monotonia… desapareix! La gent deixa el ball de bastons per ocupar la seva vida amb altres coses, amb altres metes i altres activitats.

La vida és una lluita de prioritats, d’il·lusions i interessos… quan el ball de bastons ja no il·lusiona, quan deixa de ser una font de felicitat i satisfaccions per passar a ser una càrrega, una molèstia o una obligació desapareix el bastoner que tenim a dins, podem esperar un temps d’agonia però a la mínima oportunitat, a la mínima excusa aquell bastoner marxarà, deixarà el ball de bastons i ens deixarà a tots nosaltres.

Aquest és un fet que em dol, i quan passa amb un amic, una persona que porta anys i anys com a bastoners, em dol doblement… no hi han retrets ni excuses, quan un decideix marxar, marxa. La fi com a bastoner es un moment tràgic pel ball de bastons perquè el ball de bastons el fan les persones, som nosaltres qui mantenim viva la flama, qui movem el ball i cada persona que ho deixa es un alè de vida que es perd.

Els que seguim aquí seguirem lluitant, seguirem ballant amb il·lusió, tot esperant el miracle final, el mite del fènix que d’entre les seves cendres reneix. Ara ho deixes, marxes, el ball de bastons no et plena prou per superar els problemes i els contratemps… d’acord… però quan tornis a tenir forces i il·lusió… torna! El ball de bastons et necessita, ens necessitat a tots i a tothom, tots som prescindibles i alhora imprescindibles. Potser no tornes mai, potser és un final per sempre però la resurrecció com a bastoner sempre és possible.

"La profecia"

"Fènix, alçat de nou, amb les ales d’entre plenes de flames, per creuar el cel rogent"