Observadors fetitxistes
Opinió maig 24th, 2006Els nens petits són tocadors i provadors per naturalesa, experimentadors i realitzadors actius però a mida que ens anem fent grans ens convertim en observadors, cada cop fem menys coses però ho observem tot, des de la distància, en un segon terme ens transformem, poc a poc, en observadors, compulsius, obsessius i fetitxistes.
Els tallers de balls de bastons, per exemple, no només són per nens i joves però… perquè la gent adulta gairebé mai s’hi fica? La majoria de gent que ho prova són nens, la gent gran sempre es queda al darrera observant des de la distància i la seguretat, és l’estigma de la televisió.
Ens em convertit en els espectadors eterns, triomfa el cinema, el teatre, i l’esport però no pas practicar-lo, sinó mirar-lo. Ens em convertit en uns espies obsessius, observadors compulsius que consumim qualsevol cosa que puguem veure.
Si fan una cercavila anem a veure qui passa, si fan castells anem a mirar si cauen, si fan bastons observem com ballen… l’edat adulta consisteix en això, mirar, mirar i mirar.
Si ens fixem en les noves incorporacions als bastoners, troben que els pares porten els nens a fer bastons, o els adolescents s’apunten per alguna estranya raó… però un cop s’ha sobrepassat una certa edat, la gent ja no s’atreveix a ficar-s’hi, no s’atreveixen a aprendre, a experimentar, a agafar uns bastons i ballar… que ho facin els joves pensen.
Els balladors adults són fruït d’una tradició continuista, ja ho feien de més joves i segueixen fent-ho, per costum, per tradició o per amor als bastons.
El dia que ja no tingui ganes d’apuntar-me a fer coses noves, d’aprendre, d’experimentar i comenci a tenir ganes de mirar el que fan els altres, sense participar, sense ser-hi part activa sabré que m’estic fent gran.
La cultura popular és com una obra en construcció, hi ha els paletes que treballem i posen totxos per tirar amunt l’edifici, i els jubilats que s’entretenen mirant les obres.
I tu que ets? Paleta o jubilat?
maig 24th, 2006 at 4:15 pm
Actualment un feliç jubilat… o millor dit, sóc un que ha experimentat des de dins i que ara vol tindre un altre punt de vista. Potser per aprendre, potser per adornar-se que hi han mil maneras de experimentar allò que t’agrada… M’agrada la teva reflexio sobre els Fetixistes, però un dia també podries parlar dels Exivisionistes… Un mira perque un altre exposa… Un no pot viure sense l’altre… Haver estat als dos cantons et fa més complet tens una visió de public i saps perfectament que diverteix a un bastoner. 😀
maig 24th, 2006 at 5:19 pm
Quan dius que un no pot viure sense l’altre t’equivoques, cada setmana vivim en un assig sense que ningú ens miri, i molts cops el plaer és més intens… no ballem pels que ens observen, ballem per nosaltres i si ens observen i els agrada, millor… però no us necessitem, sou desitjables, però només nosaltres serem els amos del nostre destí, només nosaltres decidirem si morim o vivim… i tú, només podras observar la nostre vida o la nostre mort.
Nosaltres som amos del nostre plaer: “fem”, tu ets esclau “dels que fan”, perquè el teu plaer no és construïr sinó observar.
Mentre hi haguí algú que vulgui fer estaràs salvat però quan morim, quan tots siguem observadors només viurem del record, del que es va fer però que ja no es fa. I només ens quedarà mirar-nos els us als altres sense fer res.
maig 24th, 2006 at 5:44 pm
Jo el text, l’interpreto potser no d’una manera tant profunda, sino més aviat com podem aprendre, o almenys intentar-ho, per saber veure el món amb uns altres ulls no tant adults, i més innocents (que no infantils). També es cert que tal com està el panorama, costa no caure en el desencís…Molts cops els prejudicis, la vergonya o el què diràn ens impedeixen ser, o fer realment allò que volem. I potser seria bò aprendre de la canalla, riure més, viure més i no pensar tant, i si es pot, doncs ser millor adult. Del que comenta l’Oriol, que ells ballen no per ser observats sino per ells mateixos, entenc el que vol dir, però jo reconec que quan faig fotus, les faig per mi, i no et negaré que m’agrada compartir-ho amb la gent del meu voltant, i que m’en donin una visió més objectiva, que jo potser he perdut (d’aqui que m’agrada la idea del blog). Sempre es pot millorar, escoltant i aprenent de la gent que val la pena, no creus? Enfí no crec que em vulgui classificar en cap de les dues opcions proposades, un dia d’una i el seguent de l’altra. Depèn del moment i la situació, no? 🙂
maig 24th, 2006 at 5:45 pm
com utopia es preciosa…
maig 24th, 2006 at 6:47 pm
20g32, el què és una utopia? 😕
maig 25th, 2006 at 11:38 am
jo sóc més aviat palurda…
maig 25th, 2006 at 1:58 pm
>:-(