Antropologia Bastonera
Curiositats maig 29th, 2006Cada colla bastonera te les seves particularitats, algunes poden ser pioneres en molts aspectes, però molt poques (almenys una) poden dir que li han fet un anàlisi antropològic de més de 5 pàgines. Aquesta és la colla bastonera de Sants i l’autora de l’estudi és l’Anna V. Jimenez.
Si voleu conèixer a fons la colla bastonera de Sants o descobrir la diferència entre folklore i folklorisme no dubteu en llegir:
maig 29th, 2006 at 2:55 pm
Una molt bona aportació i ben estructurada. Vull valorar especialment el fet que s’hagi constatat que la formació de colles noves és un fet emmarcable dins del folklorisme… però tampoc hem d’oblidar que aquest fenomen també devia haver existit fa segles. M’explicaré: Quan trobem una notació en un arxiu on es diu que es formarà una colla de bastoners (a Solsona) a principi del segle XVIII i que seran ensinistrats per vailets de Sanaüja, com ho anomenarem? Més encara si tenim en compte que Solsona és, avui per avui, un dels paradigmes d’antiguitat i “autenticitat” dins del món bastoner. Podríem dir que el fenomen folklorístic ha retroalimentat el mateix folklore?
L’obra de Martí és molt interessant i recomanable, però en algun aspecte convindria revisar alguns aspectes com aquest.
Per altra banda, jo aniria més amb compte amb el tema d'”etnicitat”. De balls de bastons se’n ballen a pràcticament tot el món. Igual que a mig altre món es fan torres humanes.
Constataré també que el ball de bastons, com a arma dins la lluita de classe o política és molt i molt recent. Aquesta dansa, com tantes altres, ha nascut i s’ha desenvolupat dins un stato quo de poder (terrenal o eclesiàstic). Bastoners no molt grans encara us poden parlar com es feia una capta al final d’una actuació dins les cases poderoses del poble o com encara avui ballen a les processons.
De tota manera crec que és una visió interessant que només necessitaria algunes pinzellades de major coneixement del tema. Bona feina.
maig 30th, 2006 at 8:25 am
Rellegint el text, m’adono que no es tracta un factor que crec que és molt important. És el tema del gènere. Parla de les funcionalitats passades i actuals del ball de bastons però no toca si els balladors són home o dona i quin paper juguen o han jugat a la dansa. Convidaria a l’autora que ens en fes una aproximació.
setembre 12th, 2006 at 5:29 pm
Ei, pel que deies del gènere, dir a títol informatiu que a la Colla Bastonera de Sants sóm meitat homes i meitat dones, de fet moltes vegades ballem 4 homes i 4 dones, i no per que considerem que hagi de ser així (que també pot ser) si no com un fet natural, ningú ho ha planejat, però ha sortit aixíhi ha una paritat natural.
Salut !!