Fronteres Culturals
Opinió juny 19th, 2006Mentre que a Catalunya es vivía la jornada de reflexió i les votacions de l’estatut jo corria per terres Murcianes ballant i ensenyant el nostre folklore. Entre patir el patetisme polític català o ballar bastons, trio els bastoners, ni que tingui que viatjar fins a Llano de Brujas.
Tot el viatge va començar divendres a les dotze de la nit quan vam sortir en autocar des de Gràcia, 8 hores de viatge per acabar arribant a Múrcia capital. I quina va ser la sorpresa que ens esperava? Un Hotel de 4 estrelles, habitacions impressionants, bufet per esmorzar, televisió… fins hi tot teníem Play Station a l’habitació!
És increïble el tractament que reps en algunes comunitats, passes de dormir amb matalassos al terra d’alguna escola a un hotel de semi-luxe. El status dels grups folklòrics és molt diferencial segons el lloc, sembla paradògic però quan més pobre és una regió més s’estimen i cuiden el seu folklore. Aquí a Catalunya fardem d’identitat però a cap ajuntament se li ocorrerà ficar els convidats d’un certament d’aquestes característiques en un bon hotel i a càrreg seu, com a màxim donarà un petit ajut econòmic al grup organitzador i no s’implicarà en res més.
Al matí vam fer turisme, tot i el cansament de l’autocar, i a la tarda ja van començar els actes protocol·laris del “4º certament de folklore Nacional”. En les diverses recepcions i discursets dels polítics locals vam tenir que suportar alguns dels tics del Nacionalisme Espanyol. Primer en la recepció amb vermutet que ens va oferir l’alcalde, on no va poder evitar reivindicar la espanyolitat catalana… etc… i després en els parlaments anteriors a les actuacions, on el regidor de cultura no es va deixar de saludar a los “amigos catalanes” per participar en aquell “encuentro nacional” de “regiones de una misma tierra: espanya”.
Els polítics no deixen mai de fer política, és trist perquè tu vas a ballar, a ensenyar les teves tradicions siguis d’un altre país, comunitat o poble. La cultura té unes fronteres molt diferents a les polítiques, fins hi tot a dins de Catalunya s’hauría de parlar de diferents “països” o maneres de d’entendre el balls de bastons. S’entesten en dir-li “folklore espanyol” o “folklore català” quan la cultura transcendeix aquestes fronteres. El ball de bastons de Portugal te moltes similituds amb el de Catalunya tot i ser de “països” diferents, les fronteres culturals transcendeixen el que puguin dir els polítics.
La cultura és un camí per la construcció nacional però totes les nacions tenen una cultura plurinacional i amb un gran factor d’hibridació. Cada àmbit cultural te les seves fronteres i les seves mescles, les fronteres del ball de bastons són diferents que les fronteres del català o les fronteres del món casteller. Els polítics poden dibuixar els seus mapes i marcar les fronteres que vulguin però cada àmbit cultural te les seves pròpies, diguin el que diguin els polítics.
Per exemple, algun cop he sentit parlar sobre la possibilitat de crear un ens organitzatiu del ball de bastons del Penedès sota l’argument del sentiment Penedesenc i fruït de la seva reivindicació com a vegueria. Quin problema li veig? Que el ball de bastons no entén aquestes fronteres polítiques i s’assembla molt poc, la manera d’entendre el ball de bastons del Garraf o l’Alt Penedès, l’Anoia… etc. Les divisions del ball de bastons tenen les seves pròpies fronteres i no s’ajusten a les divisions polítiques. O posant un altre exemple, l’actual divisió del ball de bastons de Catalunya per comarques, realment no te sentit, a nivell polític sí però a nivell de ball de bastons no.
A nivell global es pot veure una certa unitat en la manera d’entendre el ball de bastons a Catalunya, cosa que justifica un ens organitzatiu a nivell del principat, però si volguéssim fer subdivisions s’haurien de seguir els estils i zones pròpies del ball de bastons, no els polítics. De la mateixa manera, si es volgués crear un supra-organisme per sobre de Catalunya dels balls de bastons no tindria sentit seguir els límits polítics o reivindicatius perquè no són aquests els reals. No existeix, per exemple, un ball de bastons dels països catalans, s’assemblen més els dances del pirineu Aragonés al nostre ball de bastons que res que es faci a les illes, seria més logic unir-nos amb els balls de bastons aragonesos que no pas amb el poc que hi ha per valència. Les fronteres del català com idioma són diferents que la dels balls de bastons.
I dit això, on volia arribar? Doncs que cada zona o regió ha de manifestar i expressar la seva cultura de la manera com l’entén. La política te les seves fronteres i reivindicacions, nosaltres tenim les nostres. Els polítics es poden inventar els conceptes que vulguin i, agrupar les diferents cultures com els sembli però la realitat pot ser una altre.
Espero que en el próxim viatge fora del meu païs, quan vagi a mostrar el folklore que jo practico em parlin de folkore, i no d’altres coses que no tenen res a veure.
juny 19th, 2006 at 8:13 pm
Osti tio, m’has emocionat! 😀
Quantes veritats!
juny 20th, 2006 at 7:53 am
Oriol,
Un 10 per la teva exposició. En això coincidim plenament.
juny 20th, 2006 at 4:02 pm
Per começar, Espanya no és cap nació, en tot cas un Estat centralista (per tant, tampoc és “plurinacional”, tot i que aquesta sigui la trminologia dels partits catalans afins a Madrid)Per altra banda, abans de parlar tant de si la vegueria és quelcom només polític, llegeix més sobre aquest tema, que diria que no en tens ni idea de què va tot això. A part, també hauries de llegir molt més sobre el ball de bastons al Penedès, ja que el que has dit no s’aguanta per enlloc. Hi ha històriques i constants interrelacions entre les poblacions d’aquest àmbit funcional i geogràfic. No m’extendré més, gràcies.
juny 20th, 2006 at 4:14 pm
Tinc la sensació que:
O tots ens equivoquem sempre o en Pep-Llorenç es un torracollons…
una de dos…
Ja fa temps que miro forum de ball de bastons per internet i les uniques aportacions que em trobo d’ell son critiques i faltes de respecte cap a altre gent que creu que saben menys que ell…
en fi.. tot un personatge!
juny 20th, 2006 at 6:36 pm
Jo no sóc cap torracollons company. Opino sota el meu criteri, i com que considero que l’Oriol, en aquest article, diu fets i arguments que no em semblen gaire encertats ni verídics (sobre el Penedès, lloc on visc i del qual he llegit força, no només sobre bastons), doncs ho dic així de clar.
Per cert, al menys jo poso el meu nom en les meves intervencions, cosa que tu no fas.
juny 20th, 2006 at 9:36 pm
Home pep, la manera lògica de tirar línies és:
primer) buscar similituds i diferències
segon) agrupar amb un cert criteri (el mateix per a tothom)
tercer) tirar línies
en canvi tu ho fas al revés, primer tires les línees i després busques la justificació només de lo teu.
Digue’m que és allò que tenen les colles bastoneres del penedès de similar i alhora diferent de la resta que justifica la seva existència com a ens?
O dit d’un altre manera, quin criteri lògics i rahonables hem de fer servir per fer divisions en grups dins del món bastoner amb criteris únicament bastoners? Proposa zones o grups.
Com agruparies tu el fet bastoner de catalunya? Esta clar que hi poden haver families o grups de ball de bastons però si et bases amb arguments només bastoners no vec gaire clar que “El Penedès” sigui un grup. Potser tu em diràs que el que feu a Llorenç del Penedès és molt igual a lo que fan a Sitges i, a més a més, és diferent a la resta però la veritat, jo no ho vec.
No veig que hi hagui un estil/música/vestuari penedesenc… i lo de les interrelacions tampoc em serveix gaire perquè interrelacions les pots trobar epr tot arreu en el món bastoner, tant entre les colles del penedés com les colles del penedés amb les de fora.
Si vols justificar una unitat del fet bastoner penedesenc has de proposar uns criteris d’agrupació que serveixin en tot l’àmbit bastoner i que donin una cosa lògica.
juny 20th, 2006 at 9:41 pm
I sobre lo de la plurinacional jo el que deïa era exactament: “La cultura és un camí per la construcció nacional però totes les nacions tenen una cultura plurinacional i amb un gran factor d’hibridació”
no he dit en cap moment que espanya sigui plurinacional, em referia a la cultura de qualsevol nació o poble. La nostre cultura te trets grecs, romans, francesos, àrabs… etc… de molts llocs, moltes vegades sense que ho sapiguem, és evident que mentre no estiguem milions d’anys aïllats de la resta del món serà plurinacional.
juny 21st, 2006 at 8:05 am
Parlant en termes bastoners, no hi ha un únic Penedès (entenent el Penedès com a “Gran Penedès”). Jo hi reconeixeria un mínim de 3 famílies o grups.
juny 21st, 2006 at 10:49 am
PepLlorenç: fins on faràs arribar aquesta bula de la ‘vegueria bastonera’? Jo també he llegit molt sobre el Penedès, i l’origen del Ball de Bastons té mil origens ( Vosaltres sense anar més lluny, els teniu a Vic). Més que res perquè aquí ningú en sap res, ni hi ha la mínima intenció d’afegir-nos a aquest invent teu. Prou fotut està el país, per gastar temps i esforços en aquests capricis. Tant sols tu t’estàs emmerdant en aquest pollastre, i ni al carrer, ni més enllà d’internet, tens gent que et guardi l’esquena.
Jo de veritat que alucino, amb les teves paranoies… Para’t un moment: QUI tens a darrera? QUI et recolza (ja de la mateixa colla)?
PD: Al webmaster d’aquest blog i als participants del fòrum: no cal que parleu del tema aquest com una demanda que des del Penedès estem exigint. Parleu-me, si us plau, de la “VEGUERIA BASTONERA PEP-LLORENÇ”.
juny 21st, 2006 at 11:51 am
Ei Vila, jo en cap cas he parlat d’orígens de balls de bastons ni re d’això. Jo només vaig fer una (i remarco, UNA) intervenció al Fòrum proposant que la Coordinadora es podria dividir en el territori de Catalunya per funcionar més bé, i ser més propera a les colles, de forma constructiva. I vaig proposar que utilitzant les comarques de la Vegueria que es proposa del Penedès es podria fer servir també per a la Coordinadora. Va ser una proposta individual, no una demanda col·lectiva, company.
juny 21st, 2006 at 3:06 pm
Tots hem de ser respectuosos amb les idees de la resta. A mi em sembla bé que el Pep llançi una idea, però si no ho veig clar, doncs, opino sobre el tema.
Jo l’únic que demano és que al ser una idea bastant vaga, cal justificar-la amb arguments sòlids i d’àmbit bastoners. Simplement això.
Ja és bo que hi hagi diferents veus amb opinions diverses 😀
desembre 1st, 2006 at 10:08 pm
Per posar casos concrets a la història del ball de bastons al Penedès, i de les estretes relacions entre colles penedesenques, posaré uns quants exemples:
– Els anys 1920 la colla de Llorenç aprèn balls de l’Arboç, estreta relació entre colles.
– El 1929 Concurs bastoner a BCN amb NOMÉS colles penedesenques.
– El 1935 i 1936 Concursos bastoners a BCN, amb només participació de colles bastoneres penedesenques.
– El 1942 es recupera la colla de Vilafranca gràcies al cap de colla dels bastoners de Llorenç Josep Rafecas.
– El 1946 concurs a Vilafranca amb només colles penedesenques.
– El 1950 Concurs a Albinyana, amb la creació de la colla local d’Albinyana gràcies a l’ensinistrament de les altres colles. Només colles penedesenques.
– El 1952 Concurs a Balsareny amb 3 colles penedesenques, de 4 particpiants.
– Colles de nova creació com Bellvei, Cunit, els Monjos, gràcies a d’altres colles del Penedès que les ensinistren.
I la llista és aplicable a cada colla…
Tant descabellat és pensar que ens podríem organitzar molt millor les colles que som del Penedès històric (Penedès, Garraf i Anoia), en una Coordinadora pròpia?
desembre 8th, 2006 at 7:14 pm
Em deixo una cosa. L’Oriol ha posat en aquest escrit que: “l’actual divisió del ball de bastons de Catalunya per comarques, realment no te sentit, a nivell polític sí però a nivell de ball de bastons no”. Jo discrepo d’aquesta afirmació, ja que moltes vegades les fronteres polítiques sí que representen manifestacions culturals, i les representen políticament, és a dir, com a territori el qual pertanyen i prenen identitat. Que la identitat de l’àrea metropolitana de BCN és dubtosa tothom ho sap (ja que s’emmascara en aspectes més de tipus multicultural, amb una oferta cultural molt més àmplia i internacional, si es vol), ara bé, als llocs de Catalunya que no som metropolitanistes no se’ns pot dir això. D’on sóc jo, crec que el Penedès té una realitat cultural que no la manifesten cap altre divisió territorial o política, i cal defensar aquesta xarxa associativa cultural. I sí, també cal fer política cultural, que és aquella la qual defensa la cultura que hi ha en aquell territori, ja sigui representant la cultura catalana (a nivell de Catalunya), o bé representant cultura més de tipus rural o comarcal (que també existeix), com seria la de l’ens local comarcal o de qualsevol vegueria (amb la nova estructura admiinstrativa).