Balls de “pal llarg”

Curiositats 3 Comments »

El Ball de Bastons de "pal llarg" es representa a Catalunya en la forma del “Ball de Pastorets”.

Des de sempre hi ha hagut una tendència clara a associar el Ball de Pastorets amb el Ball de Bastons, ja que tots dos utilitzen com element principal, els bastons i l’acció de picar entre ells, la diferència està en la llargada dels pals i sobretot en l’evolució de la dansa.

L’origen del ball té unes connotacions marcadament agràries. Alguns folkloristes li donen un sentit religiós, Aureli Campany el relaciona amb les representacions nadalenques dels pastors, Violant Simorra parla de la possibilitat que provingui d’una dansa ritual pastorívola antiquíssima precedent a l’agricultura i Joan Amades parla de cerimònies molt antigues pròpies de religions desaparegudes d’origen ramader o agrícola.

La forma actual del “ball de pastorets” sembla ser del s.XIX on es van combinar varies evolucions del ball amb uns versos moralitzants. En ball transcorre a les ordres d’un cap anomenat majoral, piquen a terra i entre ells amb uns llargs bastons fets d’una branca gruixuda d’algun arbre fort (alzina, roure…) en un simbòlic intent de fertilitzar la terra. El ball consta de diverses parts, entre les quals destaca la de recitat de versos relacionats amb l’ofici de pastor, amb el poble o la Festa Major. Després se segueix amb diverses evolucions que culminen amb l’aixecament a pes amb els bastons del pastor més petit o rabadà.

El ball de Pastorets esta força extés i segons Joan Amades podem trobar un indici de la seva difusió a la cançó popular “Pastoret d’on vens?”, on la melodia d’aquesta cançó forma part del motiu musical de diverses de les tonades del ball de Pastorets.

El Ball de Pastorets el trobem vigent a diverses poblacions: Vilafranca (documentat des del 1802), Sitges (1858), Vilanova (1862), Sant Pere de Ribes (1958), Tarragona (1633).

També, s’ha trobat documentació sobre l’existència o actuació a: Reus (1725), Alforja (1784), l’Arboç i El Vendrell (1846), La Selva del Camp (1850), Igualada (1852), Falset (1862), Torredembarra (1882), Alcover (1894) i la Pobla de Montornès (1895). A l’Alcover encara es va ballar, per darrera vegada, el 1942.

Si parlem més generalment de danses de pastors es tenen documentades a molts altres llocs de Catalunya i València com per exemple a Manlleu, Fraga, Morella, Forcall, Sorita de Morella, Benigànim, Vilamarxant, Riba-roja, Vila-real, Algemesí, València.

Fora dels Països Catalans, tenim constància d’altres danses de pastors i també d’altres danses de pal llarg, com per exemple la Danza de Pastores de Braojos de la Sierra (Madrid), el Baile de Pastores de Caballeiros (Galícia) o els Zamarrones de Lena (Astùries).

Ball de Bastons comestible i amb oli d’oliva

Curiositats No Comments »

Alguns cops s’utilitzen noms típics catalans (com el texans que es fabricaven a Catalunya de la marca “all i oli”) o altres expressions de la nostre terra per designar productes comercials. Aquest és el cas de l’empresa Totxets S.L. situada a l’Hospitalet de Llobregat, que fabrica uns bastonets de pa torrat amb oli d’oliva anomenats “Ball de Bastons”, el doble sentit o en aquest cas triple esta molt ven trobat i vinculat amb el nostre ball.

Primer per descriure el producte com a “ball de bastons”, després per remarcar el fet tradicional (al igual que el ball de bastons), ja que són una empresa de flequers artesans des de 1940 i finalment el nom mateix de l’empresa “Totxets” que en alguns llocs el ball de bastons també s’anomena ball de totxets.

Només tinc una crítica pel producte: està tot en castellà, l’únic bri de la nostre llengua és el “Ball de Bastons” i “Artesans Fleques des de 1940” la resta, des d’ingredients, informació nutricional fins a propaganda està en castellà. Hagués estat bé que tenint aquesta sensibilitat per la nostra cultura també l’haguessin tingut amb la nostra llegua.

Capità Catalunya

Curiositats 6 Comments »

Alguns músics han adaptat cançons catalanes a altres estils de música, el més curiós potser han estat adaptacions de l’estaca o els segadors a música “makina”… però al ball de bastons també li ha tocat rebre.

Aquest és el cas del Capità Catalunya, que inspirant-se en la música tradicional va fer un disc de mescles de música “dance” anomenat “Independència Total”, i en les cançons del disc podem trobar la mescla “ball de bastons”, un pupurri de músiques varies de balls de bastons adaptades a un estil de musica molt més discotequero.

Els drets d’autor ens impedeixen reproduir-vos la cançó però us hem preparat 8 talls a mode de concurs, a veure si sou capaços d’identificar la cançó o el ball o la colla que ho balla!

Tall 1
Tall 2
Tall 3
Tall 4
Tall 5
Tall 6
Tall 7
Tall 8

Per sentir els talls feu amb el botó dret del ratolí i cliqueu “Anomena i desa la destinació…” o “Guardar como…” per desar l’arxiu al vostre disc dur i posteriorment escoltar-lo.

Ramon Berenguer IV i la princesa Peronella

Curiositats 10 Comments »

El document més antic a Catalunya d’un ball de bastons el tenim en les noces de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó.

Ramon Berenguer IV va néixer a Barcelona el 1113, Fill de Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, a qui succeí en el tron comtal de Barcelona el 1131, mentre el seu germà Berenguer Ramon succeïa al seu pare el tron comtal de Provença.

Peronella d’Aragó era filla de Ramir II d’Aragó i d’Agnès de Poitiers. En néixer ja va ésser projectat el seu matrimoni amb l’hereu de la corona castellana, però el 1137 la difícil situació política del regne aragonès i al recolzament del Comte de Barcelona en contra dels castellans portà el seu pare a prometre-la a Barbastre, amb un any d’edat, al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Aquest prometatge li permeté a Ramon Berenguer IV passar a governar immediatament aquest país amb el títol de príncep: quedava constituïda la confederació catalano-aragonesa, incorporant el Regne d’Aragó al Casal de Barcelona.

Després del prometatge, el casament no es va realitzar fins uns anys més tard, a l’Agost del 1150 a Lleida, on amb l’ajut del comte Ermengol VI, Ramón acabava conquerit les taifes de Tortosa (1148) i de Lleida (1149) a al-Muzaffar.

Un casament on la pricesa Peronella habia complert els 13 anys i el Comte de Barcelona 37. En els documents referents al casament consta que durant el banquet de les noces es va ballar un ball de bastons.

Siurana, encimbellada a les muntanyes de Prades, fou el darrer reducte musulmà de Catalunya, governada pel valí Almira Almemoniz, va resistir fins el 1153, que fou conquerida per Bertran de Castellvell. Aquestes conquestes formen el territori que, més tard, es va anomenar Catalunya Nova.

Ramon Berenguer IV, fou anomenat “el Sant” i morí a Torí (Itàlia) el 1162. Després de morir Ramon Berenguer IV, Peronella d’Aragó cedí tots els seus drets sobre la Corona Aragonesa al seu fill primogènit, Ramon, que regnà amb el nom d’Alfons I de Catalunya-Aragó. Morí a Barcelona el 1173.

Morris Dancing

Curiositats 1 Comment »

El més semblant al ball de bastons a Anglaterra és el “Morris Dancing”, els seus origens es desconeixen però hi ha documents datats del 1477 que el mencionen… també s’han trobat documents del renaixement a França, Italia i Espanya que també en parlen.

Actualment el terme “Morris Dancing” es refereix a un tipus de dansa folklòrica d‘origen únicament Anglesa, tot i que hi ha uns 150 grups a EE.UU. i d’altres grups a les ex-colonies d’influència angleses com Austràlia, Canadà, Nova Zelanda i Hong Kong.

El terme “Morris Dancing” es creu que prové de “Moorish dance” i “Moresco” però va declinar cap al “Morris Dancing”. També hi ha qui creu que deriva del Romànic “Morisca”.

En quan als estils, hi ha tres tipus de “Morris Dancing”:

– Cotswold Morris: Dances de la zona de Cotswold, el que a vegades s’anomena el “cor d’anglaterra”, és una zona formada per una sèrie de cadenes muntanyoses a la part central d’Anglaterra. Es balla normalment amb mocadors o pals per adornar els moviments de la ma.

– North West Morris: Més militar i moltes vegades procesional. El més característic és que es balla amb una espècie d’esclops.

– Border Morris: Procedent de la frontera anglesa amb Gales és més simple però més vigorós. Normalment el ballen amb les cares ennegrides o pintades per donar-li una connotació negativa i vestits amb capes de drap.

Si voleu conèixer més sobre el “Morris Dancing” visiteu l’anell de colles de Morris Dancing a: http://www.morrisdancing.org

Bastoners a Micronesia?

Curiositats 2 Comments »

Els Estats Federats de Micronesia consten de 607 illes a l’Oceà Pacífic, a l’est de les Filipines. Formats per quatre grups d’illes anomenats Yap, Chuuk, Pohnpei i Kosrae on la capital federal es Palikir, a Pohnpei.

És molt curiós és que una cultura tant diferent i situada pràcticament a l’altre punta del món hagi desenvolupat un folklore molt similar al nostre ball de bastons.

Les danses tradicionals a les illes principals inclouen el “ball dels pals” a Pohnpei, Chuuk i sobretot a Yap, on els Yapenses són especialment reconeguts per les seves habilitats a l’hora de ballar.

El “ball dels pals” de Yap es ballat per dones, homes i nens, però mai barrejats!. Els balls es realitzen en els banquets o en ocasions especials com el casament d’un cap. Les similituds amb el ball de bastons de Catalunya són sorprenents, creant un nexe misteriós entre civilitzacions.

El Ball de Bastons segons una Taiwanesa

Curiositats 1 Comment »

La difusió de la nostre cultura a vegades arriba a llocs inesperats i et pots trobar grans sorpreses. Una d’aquestes sorpreses és la pàgina d’una noia Taiwanesa que viu o ha viscut a “Espanya” i que va fer un reportatge sobre les seves experiències a la Mercè 2005 de Barcelona i on parla breument del Matí Bastoner.

És una gran sorpresa trobar una pàgina en Xinés on parla del ball de bastons de Catalunya i amb un parell d’imatges i tot… on ja s’han reportat gairebé 5000 visites de Taiwanesos a la pàgina. Taiwan coneix el Ball de Bastons de Catalunya!

No deixeu de visitar la pàgina web a:

http://www.wretch.cc/blog/avenchen&article_id=2735906

si teniu problemes per visualitzar-la correctament vol dir que necessiteu instal·lar el joc de caràcters xinés.


WordPress Theme & Icons by N.Design Studio. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.
Entries RSS Comments RSS Entra
Aneu a la barra d'eines