Quan la ignorància t’agrupa
setembre 18, 2008
Facebook s'està convertint en una mena de comunitat enorme, on tothom que hi és present s'uneix en petites i diferenciades comunitats. Algunes d'aquestes comunitats es generen al voltant del que s'anomenen grups, i n'hi ha de totes menes.
Recentment n'he vist un que s'autodenomina "Les dones serem visibles al facebook" i que té com a objectiu el següent:
"Qualsevol peticio d'amistat sigui home o dona va acompanyat del genèric masculí. Al facebook tots som amics, autors, creadors… les dones no existim i cal que ens fem visibles"
Un parell de reflexions al voltant del seu objectiu i la seva queixa.
Facebook és possiblement l'única gran web en la que les traduccions són fetes pels usuaris de forma directa i, diguem-ne, assambleària: es proposen les diferents frases traduïdes, es posen a votació oberta i qui treu més punts guanya i queda oficialitzat. Aquest sistema permet la revisió constant de les traduccions i la correcció de les mateixes, així com la garantia que l'èxit, o el fracàs, en la traducció recaigui sobre els mateixos usuaris.
En el procés de traducció al català hi van participar 1.208 persones. Entre les 50 persones que més van participar hi ha 9 dones. Amb aquests números es veu que el punt de vista femení hi era representat però no massa. De forma voluntària, la dona hi era majoritàriament absent.
Igualment, ja es va encetar una discussió durant la traducció referent al fet que sexe del receptor i/o emisor, ja que com hi deia un usuari "en molts casos Facebook fa distinció sobre si el subjecte és masculí o femení.". Un altre apuntava que "quan jo estudiava els generics eren masculins, ho deia el Sr. Pompeu.". També s'hi deia "(…)però s'ha d'admetre que queda força horrorós que una frase curta la meitat de paraules siguin en/na, el/la,(…)". És a dir, el problema del gènere en les traduccions ja es va tractar i en determinats casos no s'hi podia fer res. En d'altres, si. Però entre pitus i flautes al final foren els més de 1.000 participants qui amb els seus vots van escollir quan fer servir el neutre, el masculí, el femení, tots a la vegada i/o quan el "El/la" o "En/Na" (un altre tema de discussió). El poble va decidir.
Aleshores el grup no té cap mena de sentit, ja que perquè agrupar-te sota el pretext em-discriminen-només-perquè-sóc-dona si és mentida, i a més tu mateixa tens a les teves mans la capacitat de canviar-ho? Perquè enarbolar la bandera del victimisme si el que et defineix és la ignorància (voluntària o no)? Doncs no és res més que una excusa com qualsevol altra per agrupar-se, per queixar-se de la injustícia d'un mon pensat només cap als homes, per estendre la ignorància vestida de revolució i per fer ramat.
No dubto de la bona voluntat de l'emprenedora que va obrir el grup, però el gust a sentir-se discriminat sembla lligat a la voluntat de ser-ho.
Ja ho diu el refranyer: "A la taula del Bernat qui no hi seu no hi és comptat", i "La ignorància és atrevida".
Aplaudiments!!!
Només puc aplaudir aquest post…
Em sembla molt interessant la reflexió que fas. El món del políticament correcte és absurd
@winston,
gràcies! ja et pagaré una birreta 🙂
@miquel,
jo encara diria més: és ridícul