L’Obama és un negre fatxa
novembre 5, 2008
Vagi per endavant que el títol és provocador amb tota la intenció. Després d'estar-me pràcticament dos anys sentint a dir que l'Obama és tan bon paiu, que és un negret afroamericà honest i que amb ell les coses poden canviar tant es pot dir que n'estic ben cansat d'aquesta poca capacitat crítica que se li suposa a una generació que té, per primera vegada, totes les hemeroteques a la pantalla de l'ordinador.
Què pensariem si un partit polític català es presentés a les eleccions defensant un model social on la sanitat i les pensions fossin privades i apostés per escampar tropes catalanes pel món per defensar-nos del terrorisme? Un candidat que permetés als Mossos intervenir les comunicacions dels ciutadans i defensés que els ex-presos no poden votar? Que ens fes registrar abans de permetre'ns votar? O que tothom pot tenir armes a casa per a defensar-se? Doncs diriem que és un tiu més fatxa que els del PP i ni déu el votaria (bé, algú si que ho faria clar).
Però no, resulta que l'Obama com que és ianqui tot això que per nosaltres és tan fatxa a ell el converteix en un paiu d'esquerres, garant de les llibertats i que si ell pot nosaltres també. També podem què? Colar-nos dins l'establishment? Donar una mica de color a la uniformitat? Aconseguir que uns cantants ens facin una cançó amb trossos dispersos de discursos? Discursos brillants, si, però les paraules se les emporta el vent.
Avui a la nostra idiocràcia tots feliços i radiants perquè ens diuen que un negre d'esquerres ha guanyat per primera vegada als USA.
Aix!
Sí, els ianquis són uns fatxes. Però aquests fatxes van alliberar a l’Europa occidental dels totalitarismes nacionalsocialista i comunista.
Si ara els europeus gaudim de llibertats democràtiques i dels avantatges de l’estat del benestar, malgrat les cícliques crisis econòmiques, és gràcies als ianquis fatxes, encara que no ens agradi reconèixer aquest fet.
El missatge de Barack Obama és que entre tots el canvi és possible, que un futur millor per a tothom és possible. Fem-ho possible, encara que necessitarem Déu i ajut per fer-ho.
El missatge de Barack Obama és que entre tots el canvi és possible
Eso mismo lo decía Felipe González hace 28 años y en las últimas autónomicas andaluzas el simpar Javier Arenas repetía “Cambiar a mejor es posible”
“Cambio” es la palabra que más se ha repetido como lema político en los últimos 50 años.
Por una vez, estoy de acuerdo con greips. A Obama se le ha encumbrado y nadie sabe explicar por qué. Con Clinton pasó lo mismo, y bombardeó Belgrado
scolta, ja que tenim les hemeroteques a la pantalla, apropa’ns els enllaços on queda indubtablement clar que és un fatxa (que és negre ja m’ho crec ;P)
… aquestes eleccions, com totes les dels yankis, es Dreta contra ultra Dreta… però això ja sap de fa temps…no?
I de pas aquí os deixo un acudit:
http://blogs.publico.es/manel/831/presidente-de-color/
Obama? Ostres! Jo pensava que havia guanyat Denzel Washington!
@mai9,
té: http://www.google.cat/search?hl=ca&q=%22barack+obama%22+program&btnG=Cerca+amb+Google&meta=
Sí, Clinton va bombardejar Belgrad. Les conseqüències d’aquest fet foren: es va acabar la Guerra del Kosovo; es va aturar la neteja ètnica dels albanokosovars; es van desplegar els cascos blaus de la KFOR; el règim comunista de Slobodan Milosevic va caure; ell va ser entregat al Tribunal Penal Internacional; i, finalment, Kosovo ha esdevingut un estat independent. Uns canvis positius o no?
Si s’ha encimbellat tant a Obama, com abans es va fer amb Clinton, és perquè els europeus esperem que l’Oncle Sam ens resolgui els nostres problemes, com sempre.
Sí, Clinton va bombardejar Belgrad. Les conseqüències d’aquest fet foren: es va acabar la Guerra del Kosovo;
podría haberse logrado lo mismo sin castigar ala población civil Serbia
es va aturar la neteja ètnica dels albanokosovars;
sí,se cambió por la limpieza étnica inversa
es van desplegar els cascos blaus de la KFOR;
una gran fuerza de interposición, sí señor
el règim comunista de Slobodan Milosevic va caure;
Milosevic comunista? No es un nacionalista serbio? De él cuentan esto al menos:
Su rápido ascenso político coincidió con una radicalización del nacionalismo que se operaba en la sociedad serbia, en los momentos en que el comunismo perdía fuerza: en ese mismo año de 1989 decide transformar el Partido Comunista en Partido Socialista de Yugoslavia. Bajo su dirección, se inició una afirmación institucional de la identidad serbia, en detrimento de las minorías. Así, desde su nueva posición de poder, decide anular todas las concesiones autonómicas a Kosovo, y modificar la Constitución para conceder al Presidente más poder. En la oposición, algunas voces empiezan a elevarse contra la amenaza nacionalista (Círculo de Belgrado), pero el 20 de diciembre de 1992 Milošević es de nuevo reelegido como presidente – esta vez en elecciones con sufragio universal directo.
ell va ser entregat al Tribunal Penal Internacional;
Nunca llegó a ser condenado
i, finalment, Kosovo ha esdevingut un estat independent.
sí, y se ha convertido en el primer estado mafioso de Europa:
http://cienciasyarte.blogspot.com/2008/02/al-fin-un-estado-mafioso.html
Lo dijo Gregorio Morán en La Vanguardia.
El balance es bueno, sí señor.
Per dissort en les guerres actuals sempre hi ha atacs contra la població civil i sempre hi ha víctimes innocents.
També és lògic que els serbis, responsables o no del genocidi albanokosovar, fugissin per evitar represàlies.
L’administració de l’ONU i la intervenció dels cascos blaus, amb limitacions, va garantir la pau i la seguretat de Kosovo.
Ser comunista i un genocida nacionalista no és en la pràctica incompatible. Slobodan Milosevic és un clar exemple.
Slobodan Milosevic es va afiliar el 1959 a la Lliga dels Comunistes d’Iugoslàvia. El 1983 era membre del Presídium del Comitè Central de la Lliga dels Comunistes de Sèrbia. El 1986 va ocupar la presidència del Comitè Central. El 1989 va ser elegit President de la República Socialista de Sèrbia i va rebatejar la Lliga com a Partit Socialista de Sèrbia. L’any 1997 va ser elegit president de la República Federal d’ Iugoslàvia, hereva de la República Federal Socialista d’Iugoslavia, i integrada pel territori de les Repúbliques de Sèrbia i Montenegro.
L’any 2001, deposat i empresonat, acusat de malversació de fons públics i abús de poder, va ser entregat al Tribunal Penal Internacional de l’Haia acusat, aquest cop, de crims de guerra i de genocidi. L’any 2006 morí a la preso abans d’haver-se dictat sentència.
La República de Kosovo és un estat recent creat, que encara no s’ha recuperat dels estralls de la guerra, amb un 50% de població aturada. És normal que actuïn les màfies i l’actual crisi econòmica mundial no ajuda gens.
Sense la intervenció militar dels Estats Units i de l’OTAN de l’any 1999 la situació als Balcans seria millor que ara? Permeteu-me que ho dubti.