Jo no sóc nascut a la Vila sinó que hi vaig arribar ja fa uns anys. Durant els meus primers mesos em va sorprendre la diversitat i tolerància mútua entre els diferents col.lectius que pululaven per la Vila. Recordo els esquinets a la Pl. de la Vila compartint espai amb els kumbes, la gent gran asseguda al portal de casa seva veient passar la vida, l'ambient català i catalanista que s'hi trobava a les Entitats, l'atmòsfera de poble que impregnava tot, les cases okupades amb veïns entrant i sortint, les botiguetes de barri amb els propietaris ja sexagenaris…
Mica a mica aquesta postal s'ha anat desfent. Per una banda els col.lectius (alguns) s'han radicalitzat i fins i tot perdut tot el suport popular (cas dels okupes), l'immigració ha canviat els cambrers "de-tota-la-vida" per a treballadors temporals que tot just xapurregen la nostra llengua (fet que a Londres és normal, però aquí no hi estàvem acostumats) o la gent gran que ja no s'asseu als portals. Les botiguetes han estat substituïdes pels "badulaques" i botigues fashion. Aquesta pèrdua de la identitat gracienca no es tracta d'un fet aïllat sinó que crec que és una tendència mundial degut a la globalització de la cultura i, per tant, la progressiva eliminació de les diferències entre regions, nacions i països. Tot és cada vegada més similar, a tot arreu pots trobar-hi més o menys el mateix i el que marca la diferència és la Història, visible en les construccions heretades dels nostres avant-passats i en la manera de fer transmesa de pares a fills durant generacions.
Però és que, a més, darrerament m'he adonat de l'enorme quantitat d'edificis enderrocats que hi ha a la nostra Vila. Una cosa és que canvïi el paisatge humà, que es vagi diluïnt la singularitat en un mar de diferents cultures que alimenten a una cultura globalitzada que no entén de petites diferències, de tocs locals. Una altra, de ben diferent, és canviar el paisatge urbanístic mitjançant l'enderroc dels vells, e històrics, edificis per a construir-ne de nous que no s'identifiquen amb el barri ni porten a la memòria fets passts. Quelcom similar està passant al Poble Nou amb el famós Districte 22@, i pel que veig ara està ja arribant a Gràcia.
I és que mirant els nous edificis construïts (pl. del Diamant, Mariana Pineda, Ramón i Cajal, etc) alguna cosa em diu que no és això, que es poden canviar edificis sense que això hagi de voler dir perdre la Història. Gràcia era un poble, una postal identificable arreu del món degut a la seva singularitat. i a aquest ritme ben aviat serà una postal que podria pertànyer a qualsevol ciutat europea. O mundial.
Com vaig sentir no fa gaire: "si ens deixen sense esperança pel futur, i a sobre ens prenen el passat… ens deixen despullats!"
Us deixo aquí un petit mapa amb els enderrocs que tinc "localitzats". Si en sabeu d'algún altre m'ho dieu i l'afegeixo.
Mostra un mapa més gran
