Subscriu-te als
Apunts
Comentaris

Del dit al fet….

Aquest any sembla ser l'any de les bicicletes. Entre el coi de bicing, les noves ordenances i la valentia de molts co-ciutadans els carrers semblen una petita selva de persones i ferros. Malhauradament això també ha comportat que sorgeixin conflictes a les voreres donat que ja prous problemes hi ha a vegades en circular per la vorera amb tanta gent a diferents velocitats, com per ara haver de compartir espai amb les bicicletes. La xarxa de carrils-bici de la ciutat sembla ser del tot insuficient i mal planificada. De fet, tinc la sospita que de fet els que l'han dissenyat són gent que un cop fet no han intentat circular-hi per donar-li l'ús que en recomanen. Apart que, segurament, no viuen a cap de les antigues viles que rodegen l'Eixample. Més que res perquè allí la xarxa és inexistent.

 

Per agafar perspectiva, veiem el que ens explicava l'Ajuntament de Barcelona l'any 2000. Llegim-ho directament a Barcelona Informació, la revista de l'Ajuntament:

A Barcelona hi ha unes 300.000 bicicletes, però sols unes 20.000 s'utilitzen diàriament per anar a treballar o a classe. L'Ajuntament de Barcelona està decidit a incentivar el
seu ús. Per això preveu incrementar la xarxa de carrils bicis fins als 200 quilòmetres, gairebé el doble del que hi ha ara.

El creixament de la xarxa es realitzarà de forma progressiva. cinquanta nous quilòmetres fins a l'any 2003 i cinquanta més el 2006. Tots els nous carrils bici seran d'una
amplada mínima de 1,2 metres i estaran segregats. És a dir, que no seran ni per les voreres ni a base de ratlles pintades sobre l'asfalt. Així s'evitarà que els cotxes atropellin ciclistes i que els ciclistes atropellin vianants.

(extret de forma literal, faltes ortogràfiques incloses)
 
Segons aquest altre document de treball de l'Ajuntament (Memòria de gestió 1998-2002, pàgina 39), el nombre de quilòmetres existents de carril bici eren 112.
 
Tornant al 2007 mirem què ens explica l'Ajuntament:
 Avui en dia, Barcelona disposa de 128 quilòmetres de carril bici inserits en la trama urbana
 
Tants anys donant la tabarra amb tot la mar de quilòmetres de carril-bici que hi ha a la ciutat i resulta que en 6 anys han fotut amb prou feines 16 quilòmetres nous (que em jugo el coll que són els que van preparar per al Fòrum). Mentre el nombre d'usuaris ha crescut de forma espectacula, com qualsevol que hi camini pot certificar.

Per treure’s el barret

De forma excepcional, un petit apunt per a remarcar aquesta, per mi imprescindible, entrevista a Quim Monzó, parlant de cultura i llibres. La podeu trobar a Vilaweb o en format pdf, i ha estat realitzada per Montserrat Serra.

 

Sensacional. 

Fa unes setmanes, de cop i volta, l'agenda va deixar de funcionar. Hi vaig entrar i no donava cap resultat. És més, tot el sistema semblava totalment ralentitzat. Així que em vaig connectar per SSH a GràciaNet i vaig poder veure que el mysql estava totalment desbocat, amb una sentència SQL que  monopolitzava tots els recursos. Es tractava d'un INSERT a l'agenda que, espantat, vaig abortar. Al repassar els "danys" vaig veure que hi havia prop d'1.5milions de registres (o actes) a l'agenda pendents d'aprovació! Vaig canviar la contrasenya d'accés, vaig banejar la IP que havia provocat aquest desgavell i me'n vaig oblidar. Òbviament, vaig haver d'esborrar tots els registres erronis i reparar la base de dades, que havia quedat totalment malmesa.

L'endemà, però, tornava a estar igual. Una IP diferent havia aconseguit trobar una escletxa de nou i havia colat més d'1 milió de registres. Arreglat el (nou) desgavell em vaig posar a investigar què caram estava passant. Una vegada pot ser casualitat, dues és error.

Així que, com a bon humà que sóc, vaig partir de la base que la culpa era dels altres. És a dir, l'agenda estava ben programada, els controls estaven ben implementats i, per tant, algú havia trobat un forat al servidor per on colar-se i executar codi arbitràriament al mysql.

Em vaig submergir als logs buscant el rastre. Tenia només una IP, donat que l'agenda registra tot el que passa (a banda dels logs del servidor de web). Curiosament, la IP atacant només accedia una sola vegada, i vaig pensar que d'alguna forma aconseguia obtenir la clau de la base de dades. "Quin crack, amb un sol cop d'ull a la pàgina web en té prou per obtenir la clau", vaig pensar. Per molt que rebuscava als logs no trobava cap escletxa: ningú havia accedit al servidor via SSH, a través de la web de l'agenda tan sols apareixia un registre d'accés (quan per introduir un acte cal com a mínim passar per dues pàgines), el servidor de mysql estava configurat correctament per tal que ningú accedís desde fora de GràciaNet… En definitiva, tot semblava ben configurat i per enlloc hi estava trobant una forat.

Així que vaig recórrer al millor bibliotecari del món, el Sr. Google. Buscava bugs de mysql, forats de seguretat de PHP per on poguessin obtenir la clau… res.

Una pàgina em va fer obrir els ulls. Explicava que la majoria de vegades el codi injectat al mysql es produïa per una mala planificació dels controls. Així que vaig canviar l'orientació de la meva cerca, i considerant que el servidor era segur vaig anar a la base: potser l'agenda no era segura.

Així que vaig repassar la pàgina d'introducció d'actes i, sobretot, la de verificació de les dades introduïdes. I ho vaig trobar. I vaig entendre què estava fent el pressumpte hacker. Que, òbviament, no era tal sinó un vulgar spammer.

Resulta que la pàgina d'introducció d'actes incorpora una sèrie de controls per tal de verificar les dades abans de passar a la següent pàgina, on es tornen a verificar i si està tot bé s'introdueix a la base de dades i s'envia un correu cap als administradors de la web indicant la presència d'un acte nou. Aquest correu no arribava mai en el cas que ens ocupa, d'aquí que jo pensés que l'error no era degut a l'agenda. Doncs bé, en aquesta segona pàgina no estava ben implementat el control d'actes recurrents i els spammers s'havien descarregat la primera pàgina, l'havien modificat localment per eliminar-ne els controls i havien enviat un acte recurrent sense data de finalització. Això provocava que el sistema anés afegint actes de forma contínua, doncs al indicar que era un acte diari però no dir el dia que s'acabava entrava en un bucle infinit.

Vaig corregir l'error, en vaig afegir algún de nou per tal que no tornés a passar i s'han acabat els maldecaps.

Tot plegat em demostra que la supèrbia és mala consellera. Jo pensant que els hackers havien aconseguit entrar a GràciaNet i resultava que l'error era meu. Com al 99% dels "atacs" que es produeixen a la Xarxa.

Una cura d'humiltat, que m'ha anat molt bé. I m'ha fet recordar i tenir present que la majoria d'atacs no són tals, sinó efectes resultants de la prepotència de nosaltres els programadors/administradors que pràcticament sempre donem la culpa a la part del software que no coneixem/administrem per a justificar els errors en el nostre programari. Quan, de fet, la majoria d'errors són conseqüència d'una mala programació.

Mea culpa.

És el qui, no el què

Fa un parell d'anys el Barça va decidir posar la senyera a la seva samarreta oficial. Recordo que hi va haver moltes crítiques, molta gent dient que no s'havia de polititzar l'esport, que era una falta de respecte als culés que no eren catalans, que la senyera ja estava a l'escut i no calia posar-la explícitament, etc.

En canvi, aquest any podem veure ensenyes nacionals a d'altres equips i, curiosament, ningú ha badat boca. I això que alguns ho han fet de forma exagerada, com el Sevilla:

 

samarreta oficial del Sevilla FC

 

 

D'altres, com el Mallorca o el Llevant (ho sento, a la seva web no tenen l'equipació actualitzada), han sigut molt més discrets:

 

 
 
 

 

Així doncs, en aquesta pell de  brau on vivim continúa essent molt més important qui diu què, que no pas què diu qui.

 

Elogi de la lentitud (ara sí)

Les coses, fetes amb calma, tenen un millor sabor. El sexe, el menjar, les relacions socials, l'educació dels infants.. Si a tot li dediquem el temps i l'atenció necessària en comptes d'estar pendent del rellotge o de la següent activitat que tenim pendent, augmentarem la nostra qualitat de vida.

I precisament d'això parla el llibre: de viure millor. Al ritme just, sense presses, disfrutant del que fas i buscant vàlvules d'escapament quan la pressió, normalment laboral, pot bloquejar la teva capacitat de somriure. Oblida't de l'stress i estableix el teu propi ritme, aquell que et deixa veure l'entorn del camí que vas fent i no només la meta.

 

Elogi de la lentitud, de Carl Honoré. 

Tan actual….

Avui al diari ABC han publicat una entrevista feta a Suárez fa 27 anys i que mai va ser publicada. Val la pena llegir-la tranquilament, amb la distància i saviesa que dóna el temps.

Una de les frases m'ha cridat l'atenció:

«Pero le hemos hecho creer [al pueblo] que la democracia iba a resolver todos los grandes males que pueden existir en España… Y no era cierto. La democracia es sólo un sistema de convivencia. El menos malo de los que existen». (negretes meves)

 

 

(El text complet de l'entrevista es pot llegir aquí

Escèptic i desconfiat

Des de fa un parell o tres de dies tothom en va ple: Barcelona és la tercera capital europea en el rànkin de polució. Tots els diaris en parlen i tothom ho comenta. Com que he fet de l'escepticisme bandera, ahir em vaig entretenir a buscar la font original d'aquest estudi.

Partint del diari AVUI (notícia aquí) em fixo que al principi diuen:

Barcelona és una de les ciutats amb un nivell de contaminació atmosfèrica més elevada d'Europa, segons un estudi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que ha presentat el Centre de Recerca d'Epidemiologia Ambiental.

 

Així doncs, me'n vaig a la web del Centre de Recerca d'Epidemiologia Ambiental (CREAL) que és aquí. D'allà arribo a la convocatòria de premsa, on em trobo amb el gràfic que tots els medis (crec) han agafat per a la seva notícia de portada:

 

La font és la OMS, concreament el document "Air Quality Guidelines. Global Update 2005". El trobo a Internet (aquí) i…. no hi diu res de Barcelona! Ni de cap ciutat europea! La cosa em mosqueja, i vaig a buscar a la wikipedia què carai és el PM10. I hi ha un fragment que diu això:

The composition of aerosol particles depends on their source. Wind-blown mineral dust [2] tends to be made of mineral oxides and other material blown from the Earth's crust; this aerosol is light-absorbing. Sea salt [3] is considered the second largest contributor in the global aerosol budget, and consists mainly of sodium chloride originated from sea spray; other constituents of atmospheric sea salt reflect the composition of sea water, and thus include magnesium, sulfate, calcium, potassium, etc. In addition, sea spray aerosols may contains organic compounds, which influence their chemistry. Sea salt does not absorb. (negretes meves)

Vaja,  la sal marina és el segon major productor de la factura d'aerosols (traducció aproximada)… això explicaria perquè Barcelona en té més concentració que Mèxic o Londres, ciutats en les que per poc que t'hi passegis t'adones que estàn més contaminades que Barcelona. Perquè Marsella, València o d'altres ciutats europees no hi surten? Ho ignoro.

Així doncs, Barcelona la tercera capital europea en contaminació? Doncs no, no exactament: és la tercera capital europea present a l'estadística en concentració de PM10, segurament gràcies a ser una ciutat marítima i bastant polucionada.

Total, que l'afirmació amb la que fa dies ens bombardegen (i que serveix per a justificar la reducció de velocitat a 80km/h a l'entorn de BCN) no sembla ser tal com ens l'han pintat. 

Per acabar de despistar al personal en la mateixa pàgina on hi ha l'enllaç a l'estadístic anterior hi trohem un altre gràfic basat en dades extretes pel Departament de Medi Ambient (que ja ni m'he entretingut en buscar la font original), on Barcelona té una concentració més de 10 punts per sota de l'altre estudi pressumptament realitzat per l'OMS:

Barcelona i Zona Metropolitana

Dues imatges que ens ho expliquen per si soles. La primera és la xarxa d'estacions pel Bicing (consultable aquí), i la segona és el plànol de carrils bici de la ciutat.

Acabadets de sortir del forn, sense cap retoc ni truc. 

Triple militància

No fa gaire llegia a Transversal que un parell de músics graciencs havien gravat una maqueta rapera/hip-hop i l'havien penjada a Internet per a ser descarregada gratuïtament.

Així que per militància triple (graciencs, en català i copyleft) me la vaig descarregar. Abans d'escoltar-la assumia que el seu destí seria la de la majoria de música que em baixo per militància: les escombraries. 

Però no. He de reconèixer que la maqueta m'ha agradat molt i que ha estat traspassada al reproductor mp3 per poder-la escoltar quan em plagui. S'anomenen Gato-el-Qiman & KDÖ i la maqueta s'anomena Dies de merda a la millor botiga del món. Ja pel títol podeu imaginar quin pensament tenen sobre Cacalona 😉

I, ja plenament en "mode freak", em va sorprendre que el pdf que acompanya la maqueta, amb totes les lletres, fou creat des d'un Open Office 🙂 

Us deixo aquí un fragment de la cançó El barri és nostre:

Tips, farts de veure gent interessant rondant,
farts de suecs la seva molla i lu bé que s'ho fan,
quan els veus menjant un falafel de fora el Verdi estant,
amb els altres pijos disfressats de cel.lofan.
Són tan repolits i eixerits que
dóna gust mirar-los mentre pixen ajupits.
Nits de vestits florits, mil guiris embotits
en una vida feta a mida gràvida en delits.
Tenen bon gust, tenen cash.
Mentre el meu currículum floreix en un calaix
penso que no sé bé el temps que aguantaré,
abans de claudicar i acabar sent el seu cambrer.

 

Vocació de servei

Hi ha empreses que han nascut, crescut i consolidat gràcies a l'excel.lència en el seu tracte als clients. RENFE n'és una d'elles, i al seu mundialment conegut (i envejat) servei ferroviari de puntualitat extrema, i la seva xarxa informativa per als usuaris, s'hi suma una web totalment intuïtiva on trobar la informació que necessites és tan senzill com preparar un gaspatxu sense tomàquets.

De debò, algú sap com trobar els horaris de rodalies a la seva web? Porto estona allí parat sense ser capaç de trobar, per exemple, els horaris de pas dels trens que surten de Barcelona amb destinació a Sitges, Vic, Calaf o Granollers.

 

 

ACTUALITZACIÓ: Ara m'adono que desde la versió en castellà de la web si que és possible trobar el que busco.

« Newer Posts - Older Posts »

Aneu a la barra d'eines