La closca de la poma

Jump to Comments

El soroll de les monedes va fer que la dona de la cafeteria es gires en direcció cap on era l’home de la gavardina, però ja no hi era. La porta ja retornava, tancant-se, mantenint l’escalfor de l’ambient i fent dringar les campanetes que donaven l’adéu al client que ja no hi era.

Lluitant contra el vent amb el cap baix i la mà sobre la part superior del barret, en Felip caminava decidit fins al seu destí, casa seva no estava excessivament lluny, dues cantonades més enllà. Amb pas decidit i mirada perduda entre les rajoles de l’acera, l’home de la gavardina va arribar i frenar davant d’un portal d’una finca antiga, grisa i amb unes ganes folles que els seus habitants es decidissin a pagar-li un tractament facial. En Felip es va posar la mà en una butxaca buida, desprès de la sorpresa inicial de no trobar res, va pensar que les claus que buscava les portava en la butxaca inversa a la que ja hi havia cercat. Un cop trobades les petites peces metàl·liques que obren portes, en triar una de capçal rodo, l’escollida va anar entrant poc a poc a dins les grutes fosques en les quals trobaria el seu èxit. La porta ja era oberta.