Monòlegs políticofestius

És una cosa que no vaig pensar a incloure i que ara afegeixo per diversos motius.

El Cap d'any del 2005 al 06 el vaig passar a Tunísia. Allà vaig poder tenir la sort de gaudir d'un somni.

Anar a l'escenari on van filmar la primera Star Wars. Sí, nosaltres teníem concertat un dinar a Matmatà, un poble entre coves on et donen el dinar i alguna visitada-teatre de les que et diuen que fan, com una casa antiga on es nota que tot està inactiu fins que arribes, la dona teixint, l'home fent el pà, etc (una mica l'anunci de Fabada). Allà et diuen que es va filmar StarWars, però no és del tot cert, no és ben bé el lloc.

Casualment, el grup del viatge, quasi tot catalans, érem de la meva generació i un d'ells ens va dir que sabia de gent que havia pogut anar a aquest escenari, oblidat tot i que alguns grups hi van. Després de la típica negociació (érem un grup que no sabien com portar, tot gent jove i poc amant de les estafades turístiques) vam aconseguir contractar l'excursió. Tot és possible si et poses d'acord amb el guia, diguem. Vam llogar uns 4×4 i cap al desert. Un cop allà, després de les típiques voltes per les dunes en zones amb les roderes ja marcades vam arribar a un lloc pelat on hi havia el que ara us presento. Va ser un moment especial, com el que tindré quan vagi a Nova Zelanda, quan hi vagi, a veure el del Senyor dels Anells.

De fet, es veu que va ser la primera pel·lícula que vaig veure. I ara conservo els ninos i naus que tenia. Com diu en Papa Oso, una pel·lícula amb filosofia de vida. Perdoneu la qualitat de les fotos, evidentment.

 De lluny, arribant-hi. Estem a sobre una duna amb un fort pendent que aprofita el 4+4, rollo el tutuki splash de PortAventura.

Vam anar-hi corrent uns quants baixant per la megaduna (com allò de baixar corrents per la neu) i vam arribar els primers. Especial arribar a un lloc així sabent que no hi ha ningú.

La Plaça de la Vila, je je, no és el Campanar de la Vila, però té el seu encant.

Ja veieu que no és el campanar, precisament, quant a alçada.

Un lloc més

I un carrer, allà on estava el Falcó Milenari

Vint i cinc anys després, encara conservava l'encant. Aquí encara no havien arribat una colla de nens i grans venent coses que no vam saber d'on sortien.

Testimoni de ser-hi, la típica foto del que viatja sol.

Un altre racó 

 Us imagineu la nau aquella amb en Ben Kenobi?

I finalment, dues curiositats.

A Sousse, on hi ha una mesquita, a dins hi havia una mica d'història del món àrab, molt desconeguda aquí. Penjada a uns plafons.

És la prova que el comtat de Barcelona sempre ha estat més que un comtat (més que un club, diguem) i que era situat a nivell dels regnes. L'Europa de l'any 1000.

 

I un menú interessant, no vam saber com eren els calamars a la catalana.

Totes les fotos s'amplien

This entry was posted on gener 13, 2007 at 7:22 pm and is filed under Quaderns de viatge. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.