Sense títol
Avui no faré cap article de reflexió, però sí que vull dir certes coses, en clau gracienca, a nivell personal i sense haver tingut temps d'analitzar les dades a nivell fred i científic:
– No hem tret els resultats que esperàvem treure, ja sabeu quin és doncs el meu estat d'ànim. Evidentment, tot allò que em vaig mullar no s'ha donat, per tant em vaig equivocar amb el meu nas.
– Em sembla preocupant que un de cada dos graciencs/ques no hagi anat a votar. Personalment hi pensaré, de manera freda i sense apriorismes o tòpics.
– Felicito a CiU, que ha guanyat a Gràcia, havent mantingut el seu vot del 2003.
– Els tres partits de govern hem perdut una pila de vots a Gràcia, que s'han quedat a casa.
– A Gràcia, Esquerra possiblement hem patit el mateix efecte que a la resta de ciutats grans del país, on no s'ha votat o deixat de votar per causes municipals sinó nacionals.
– Felicito a en Ricard, en Xavi, en Guillem, l'Imma i la Francina, i em sap greu sobretot per la Pilar i el Carles, que han estat a punt d'entrar.
– Avui era un dia que havia d'estar content perquè el bloc ha arribat a les 40.000 visites i 2.000 comentaris, però això és el de menys, ara.
Deixo per més endavant anàlisis del partit més treballades. És possible que ens posem a pensar en els votants que hem perdut, però no em puc ni vull oblidar de les quasi 6.000 que ens han donat suport, gràcies.
maig 28th, 2007 at 1:06 pm
al 81 vàreu pactar amb CiU i us va eliminar del mapa.
al 2006 vau pactar amb PSC i us eliminarà del mapa.
quan entendreu que la gent us vol sols, sense lligams? Quan prioritzareu el país a les cadires, al poder, a voler canviar el sistema desde dins?
Em sap greu pel teu estat d’ànim, però parlant amb la gent es veia venir la trompada. El vot sobiranista s’ha quedat a casa, pq total… li acabareu donant al PSOE :'(
Ànims, encara podeu rectificar… us queda una darrera oportunitat. 😉
maig 28th, 2007 at 1:08 pm
A nivell personal, em sap greu el teu estat d’ànim (políticament, ja saps que no m’hi solc posar, tot i que de vegades se’m veu el “plumero”)
És un consol una mica “cutre” però, per si et serveix, ahir a “Polítics compromesos” Pere Terralliure va ser el guanyador moral 🙂 Quina actuació!!!
maig 28th, 2007 at 1:33 pm
Crec que de les tropades sempre es treuen millor lliçons que de les glories. Ara cal reaccionar a temps, veure el que s’ha de mirar, retocar, canviar i tirar endevant amb la decisio que s’hagi tret.
Si com diuen cada cop que us lligueu a algú, sortiu escaldats, ja tenim alguna pista.
La gran triunfadora ha sigut l’abstenció. I això és una cosa a tenir en compte. La gent no va a votar i prefereix anar a la platja?
Crec que s’equivoquen, però només és la “meva” apreciació. Potser també estic equivocat.
maig 28th, 2007 at 3:07 pm
Jo també penso que a ERC no li combé estár dins del Gobern molts d’els seus votants son joves independentistes bastant rádicals als que no els agrada el poder establert, d’altra banda els idealistes on es troba el meu marit que volen una Catalunya lliure,sense cap lligam a partits espanyols,no sé si t’ajuda Alex.
maig 28th, 2007 at 3:07 pm
Jo també penso que a ERC no li combé estár dins del Gobern molts d’els seus votants son joves independentistes bastant rádicals als que no els agrada el poder establert, d’altra banda els idealistes on es troba el meu marit que volen una Catalunya lliure,sense cap lligam a partits espanyols,no sé si t’ajuda Alex.
maig 28th, 2007 at 8:52 pm
Tu em dones ànims a mi i ara jo te’ls torno!!!!
Haurem de quedar per emborratxar-nos i oblidar les penes ??;-).
Els nostres dos estats d’ànims són per coses ben diferents, però la tristesa, és tristesa, aquí i arreu.
Un petó de reconfort!!!
maig 29th, 2007 at 1:11 am
Em sap greu. El guanyador de les eleccions es l’abstenció !!!! De veritat? o l’abstenció és la causa del desencís. D’altra banda, la causa de totes les causes sempre és la primera causa!
I quina és la primera causa ? Un dels orígens resideix a la ciutat de Barcelona on els immigrants i gent de llengues bernàcules conviuen, be, diria que conviuen malament, vull dir que, des de l’administració es creen diferencies amb la gent catalana perquè beneficien als immigrants donant-los tots els drets, però aquests drets els treuen dels catalans: ajudes de guarderia, places de guarderia, serveis socials, habitatge social, així,servant els drets civils i humans, la gent autòctona reb menys ajudes que els estrangers, i aquí es perden els drets de la gent catalana. Som aferrims defensors de la llengua catalana però no es poden medis a l’abast de forma popular perquè la gent aprengui. Comencem pels catalans, que si s’haguessin d’examinar no es traurien ni el nivell “B” tot i sent la llengua materna. El comerç amb estrangers: sentim dir que paguen com tothom i ningú s’ho creu,el que existeix es una endogamia que els fa sobreviure i això és cert. Com es que els immigrants volen tots viure a Barcelona i la gent de Barcelona han d’anar a buscar pisos fora de la ciutat i anar a comarques? Com es que som tant quixots que defensem la cultura estrangera i la nostra queda en segon terme tot i estar dient tota la vida que hem de defensar la llengua i la cultura catalana. Sí, una cultura que les èlites aburgesades tenen tancades les portes a les noves generacions, i s’ha de buscar la vida fora de les fronteres de casa nostra ? Com es que costa tant connectar els barris amb el transport nocturn quan estem parlant d’invertir diner public.
Potser es que la nostra societat es la que és, potser es que ja ens va be tal com van les coses, els canvis ens fan por, i els partits politics tenen por de perdre “la cadira” perquè volen seguir vivin del momio i no deixar fer a la gent de carrera. Al carrer, la gent opina! Un jove a l’autobus parlava per telefon i deia: anar a votar a esquerres? Perquè? per anar en una manifestació legal i et porten exposat a la comisaria… doncs que votin ells. Les iaies,que amb la seva fraglitat i dignitat demanen més ajuts per paliar la porbresa dels anys de la seva vellesa no voten perquè diuen que tots són iguals, però si li fan petó un alcaldable fins i tot van a votar, també ens falta gaudir de la companyia en una ciutat tant cosmopolita.
Tenim el que tenim. La solució que en aquest moment veig es que s’ha d’arribar a tothom i elevar la qualitat de vida dels pobres i ser rigurosos amb els rics, evitar que les administracions gastin en imatge publica i ser més eficaços amb tot allò de la vida diària. Legalitzar la prostitució i fer-los autonems i que cotitzin a la seguritat social deixant així de viure amb una doble moral per allò de la imatge. Sabeu quans milons es mouen amb la prostitució i derivats? Més val que no ho sabeu.
Com fer que tot això canvii ? Generalitat, Ajuntaments, Diputació han d’arribar al poble, baixar al carrer i deixar el despatx i viure i sentir com parla la gent. Ens adonarem que quan parlem amb alguna persona gran hem de fer-ho amb l’idioma que ella entengui, perquè segons quins barris també els costa la llengua castellana i són espanyols, per tant la catalana no l’aprendran mai, no obstant hem de deixar aquest punt amb aquestes persones i esperar a que les noves generacions aprenguin – cosa que ja fan- les llengües del pais i les estrangeres.
I per ultim m’agradaria veure si hi ha algu que opini que en lloc del tripartit podria ser un quadripartit per anar contra l’espanya profunda que tant ens ofega. Penso en un front comú consensuat. Pneso que no calen més partits politics que la mamella no dóna per tant, i finalment penso que més val en alguns moment la rauixa que el seny ! Encara que prefereixo el seny abans que altra cosa.
sigueuu feliços amb allò que teniu ! Des d’espanya no ens ho donaran sense lluita.
maig 29th, 2007 at 1:45 pm
Hòstia, Gertu. Estic estorat. Tens raó en tantes coses peró totes requereixen una analissi més profunda i per separat, pero ja esta be que e
és plantejim temes que costa que surtin al debat per que el primer que et diran és facista o racista. Imagina’t tu a nivell dels politica la po que els hi fa aixó. Com sempre nosaltres serem els qui hauem de tirar del carretó i marcar-lis el cami.
El que em sembla de pebrots és la teva proposta del quatripartit, Crec que seria la solució a molts mals i per començar a Gràcia tenim una bona ocasió per posar les coses al seu lloc encara que ja se que depend, malahuradament de l’ajuntament de ciutat. Fem força tots plegats?
maig 30th, 2007 at 1:02 am
Gertu… me temo que todo eso no serviria de nada.El problema no está en las medidas a tomar o en los problemas que solucionar. No es un problema de estructura, es un problema de fundamento. Quien falla aqui es la parsona, el ser humano. Poco a poco nos damos cuenta de que la politica no es la solucion de nada… lo que esta fallando aqui es el “ser humano”, y eso no se arregla con leyes, pactos o impuestos.
¿Por que alguien se tiene que preocupar por la politica si las soluciones a nuestros problemas no pueden venir de ahi?.