Un plenari explicat diferent
Primer dos titulars, “Gràcia aprova cedir espais municipals a les entitats que organitzin consultes” (el Punt) i “l’equip de govern accepta el posicionament d’ERC quant a la Sedeta i rep el suport de la majoria de forces polítiques”.
Em permeto una llicència literària (agafo la idea d’en Paco Gambús que va fer diferent allò habitual) i explico el plenari com si fos el 9, el diari esportiu.
A partir d’aquí, cinc equips que juguen un partit de futbol, el plenari de Gràcia. Preneu-ho com un divertimento sense mala fe. Evidentment no sóc neutral, però no hi ha mala intenció. Espero que poguem riure’ns de nosaltres mateixos.
PSC: Estàtic i conservador. El saber fer dels cracs veterans, com al Milan, no es contraposa amb l’eclosió de nous valor i els dubtes que hi ha sobre les noves incorporacions. La retirada del conseller Espriu, ara entrenador, fa que aquest no pugui estar jugant al camp i es nota. Massa triangulacions a la defensiva. El pes de tants partits i competicions els comença a passar factura, i acaben demanant el final del partit. Si no té un joc més àgil i flexible, perilla la UEFA.
CiU: Imprecís a voltes, la banda dreta de comerç la té ben coberta, però els davanters no van estar fins, i semblaven absents a voltes. No saben trobar un sistema de joc adequat, ni el cos a cos. A la recerca d’un model de joc definit, hi ha bons jugadors, però falta esperit d’equip. Jugar sempre a la contra impedeix sovint tenir clars els objectius de joc. Un bon director de joc al camp, que no pot arribar a tot arreu, però.
IC: El seu sistema de joc teòric no es demostra a la pràctica. Van entrar en contradiccions en el seu estil de joc, provant a la primera part de centrar el seu joc en el toc (Participació) per després, a la segona, canviar d’estil i no deixar jugar als qui volien jugar al toc (Consultes). Mancats de lideratge al mig del camp i molt pendents del sistema del rival. Es troben còmodes en el cos a cos, però no troben la personalitat en el camp per a que s’entengui el seu sistema de joc. La manca d’un estil propi impedeix fer brillar algun dels seus jugadors.
PP: Conservador, va deixar passar els minuts buscant l’empat. L’efecte de jugar sempre en camp contrari els crea una por escènica que no permet veure un esquema de joc definit. Continuen buscant un 4 per substituir l’estrella lesionada.
ERC
Ben dirigits per l’entrenador (Ricard), amb pocs jugadors cobreixen tot el camp. El partit es va centrar molt per la banda esquerra (urbanisme, temes tècnics) cosa que va fer que el joc es concentrés poc per la banda dreta (Joventut, Drets Civils, Dona, Gent Gran). Quan van jugar per aquesta, van complir. Marquen el seu sistema de joc de forma que els altres equips s’acoblen a com juguen. Mereixen estar en millor situació a la taula de la que es troben pels resultats. Els qui tenen major mobilitat i saber decidir en els moments importants del partit.
Les millors jugades del partit van passar per les seves botes i tot i que en algun moment van fer dubtar els espectadors amb el seu joc, van tenir el ritme del partit controlat. El seu director de joc (qui escriu) potser toca massa la pilota. Juguen a l’atac i saben que el partit dura 90 minuts. Haver guanyat la Champions en anteriors temporades fa que dominin la posada en escena i coneixen bé el joc dels altres equips.
març 4th, 2010 at 12:59 pm
Un redactat que em retorna al “slogan” LA IMAGINACIÓ AL PODER. Al meu entendre, cal imaginació per a grans sectors de la població. No els hi farà cap mal i els “poders” esdevindran millors i més alliberats. Bona tasca la que fa E.R.C. a l’Ajuntament en general, i al Districte on novament Gràcia llueix en llum pròpia. Enhorabona Alex.
març 4th, 2010 at 4:26 pm
No sóc l’únic que pensa que l’entrenador d’ERC pot semblar-vos molt bo però cau malament a la gent. I si l’entrenador cau malament l’equip perd suport popular, normalment.
Com a divertimento l’escrit està bé ;-), però ja fas bé d’avisar que no és objectiu 😀 😀 😀
març 4th, 2010 at 5:19 pm
Una visió molt original i divertida del Plenari. Felicitats!
Greips:
Jo considero un error valorar un polític per ” si et cau símpàtic ” o no. Jo recordo com era Gràcia abans que en Ricard fos Regidor i la veritat el canvi és enorme.
Ja et dic jo soc més de valorar els polítics per la feina feta.
Per simpàtics ja tenim el ZP, que ha la gent li cau molt bé però no compleix res del que promet
març 4th, 2010 at 5:51 pm
marc,
només cal que vegis els resultats d’ERC després que manés ell per entendre si és important o no que un polític que vol governar caigui bé als seus votants.
Si creus que la gent valora pel valor de simpatia, les eleccions van demostrar que no és gens simpàtic (paraula q jo no he fet servir per definir-lo).
Si creus que la gent valora la feina feta, les eleccions van demostrar que no va fer bé la seva feina.
Però segur que trobaràs alguna raó pels resultats de les eleccions municipals que et satisfarà. En fi, que cada ú pensi com vulgui i pugui tu 🙂
març 4th, 2010 at 6:40 pm
Greips, crec que t’equivoques en l’anàlisi, les dades no diuen que la baixada de vots fos significativament diferent a la resta de vots de Barcelona i les ciutats grans de 50.000 habitants. Per tant, el resultat no depenia de la feina feta als Ajuntaments. I això a qui més sap greu, com pots entendre, sóc jo.
A banda, crec que t’equivoques en el que dius, i no ets objectiu.
Però no ho serem, la teva percepció em sap greu, i no puc fer res per canviar-la, només dir-te que el que penses t’evita veure altres coses.
Al menys, valores la feina feta, ja és un avanç, 🙂
març 4th, 2010 at 8:14 pm
alex, ja ens coneixem i saps q et valoro 🙂
I puc estar equivocat en l’anàlisi però les dades són objectives i tossudes 🙂 I no sembla que la tendència canvïi… potser és que no cauen bé els “capos”, tampoc! 😀 Però com que no tenim boleta màgica ja ho veurem quan ho haguem de veure.
passa res, cada ú pensa com pensa i ningú és objectiu. Lo important és que poguem seure al voltant d’una taula i deixar de banda segons què per fer segons què més, oi? I això ho fem 🙂
març 6th, 2010 at 9:46 am
De veritat t’ho creus això de “haver guanyat la champions” no oblidis que les quotes de poder que heu tingut a l’Ajuntament i a la Generalitat i que seguiu tenint; el per què seu el vostre entrenador a la llotja i no a la banqueta si esteu a la oposició ? (això és una cosa que alguin dia hauràs d’explicar); és fruït dels pactes, no dels vots, no ho oblidis.
març 6th, 2010 at 6:43 pm
Jordi,
dins les metàfores, el que volia dir és que hem governat a Gràcia, i això es nota. Sóc el primer que parlo dels vots, si te n’has adonat.
Hi ha un entrenador del PP a les Corts, si no vaig errat i un de CiU a Sarrià. És fruit d’un pacte.
abril 12th, 2010 at 7:55 pm
En resum que el teu argument és “els demés més” i segueixes sense explicar què és el que heu pactat amb le PSOE de Catalunya per que el Ricard Martínez ocupi i cobri el lloc de president de Consell de Districte per que és evident que gratis no us ho han donat.
abril 12th, 2010 at 8:52 pm
Jordi, veig que has trigat força en pensar una resposta, 😉
Per la teva resposta, ja vaig dir que hi havia hagut un acord a cinc (partits) per a repartir les presidències, si no m’equivoco, o fins i tot entre els tres partits de l’oposició. Però tirar una pedra falsa és tan gratuït i fàcil si ets anònim, no?
Per cert, en Ricard Martínez és Regidor de l’Ajuntament de Barcelona escollit per la ciutadania, aquest és el sou.
Però no pateixis, tens un mes més per pensar un altre argument per criticar-nos, ;-), el que has fet servir no és vàlid, però continua provant…