Monòlegs políticofestius

Aquests dies s’estan duent a terme els Plans Estratègics dels barris a l’Ajuntament. Com si fossin les Setmanes Fantàstiques del “Corte Inglés”, cada setmana, 3 dies, 3 hores per dia, es parla temàticament de determinats aspectes de cada barri, sobresortint Urbanisme, Mobilitat, Equipaments i Participació.

Després de l’experiència ja de dos barris, Vallcarca-Penitents i el Coll, les sensacions són dubtosament pessimistes. Des d’ERC ja vam dir quan es van presentar que no crèiem que fossin políticament oportunes i estratègicament adequades, però que hi participaríem. I ho estem fent com en totes les comissions i reunions on anem, sent sempre constructius, tot fent propostes i també sent crítics quan cal.

Per dir aspectes positius:

1. En primer lloc, els documents de diagnosi dels tècnics de barri. Positiu per la part de reflexió que tenen, sobretot els DAFOs, tot i que és evident que poden ser considerats més com a documents de treball que no pas finals, i hi falten dades de futur per a poder prendre decisions.
2. Fem xarxa entre diverses entitats, que parlen de temàtiques que no els són tan properes en el seu dia a dia.

A partir d’aquí, les parts negatives, tal com les percebo:

1. Més que un Pla Estratègic, és un PAD de 10 anys vista. Són massa semblants als processos d’elaboració del PAD. Agafem una temàtica, amb els seus punts forts i febles i en fem esmenes. La majoria són evidents i hi falten elements de futur. Potser és perquè jo tinc un coneixement acumulat en el temps, però no semblen aflorar grans propostes, sinó les que ja es recullen habitualment en un PAD però més a mig termini. Una manera de dir que un PAD es queda curt, entenc.
2. Manca visió global i de futur. I no ho dic per la gent, sinó per com es planteja el procés la metodologia que s’empra, que no permet aflorar visió global sinó solucions als problemes actuals, i no hauria de ser així. Sí, allò que en diem model de barri, no s’esmenta. Si no es recull en les sessions, com es farà? Agafarà l’equip de govern les propostes i en farà unes línies estratègiques? Seran, doncs, les seves línies estratègiques? I que hauran fet els assistents, validar-les només? Caldria que es fessin unes línies a partir de les propostes, i que aquestes s’haguessin pogut prioritzar per a poder dibuixar els accents.
3. Poca participació. És cert que hi ha, trobo, poca gent, un cop traiem consellers, tècnics i altres persones del Districte. No s’ha sabut engrescar la gent, potser perquè no es transmet realment la utilitat, una certa sensació d’ara toca perquè tota la ciutat farà això, en un moment estrany, a un any d’eleccions, amb un equip de govern mancat de lideratge i el desgast evident que comporta. I la poca participació és el pitjor per a un Pla estratègic i de participació, perquè surten legítimament esbiaixats. Per això massa sovint des d’ERC optem per no dir massa per no marcar el debat, tot i que per a d’altres segur que intervenim massa. Al Coll, per exemple, no vam poder evitar intervenir quan es deia que es tancaria l’IES Bosch i Gimpera i el Centre de Serveis Socials del barri com si res.
4. Per respecte i deure, hi assistim. No entenc com CiU no hi va ni que els consellers de Govern sembla que hi passin per allà, més que ajudar a pautar el debat. És cert que hi hauria el risc del dirigisme si el Govern intervé, però semblen absents del procés. Quant a CiU, es pot ser crític, però hi hem de ser. Perquè em sembla una manca de respecte a la gent que hi està assistint. I, també, perquè res com assistir per a poder ser crítics com ho estic sent, però des del coneixement.
5. Les decisions es prenen en base a dades. Falten dades de futur, d’envelliment de la població, de percentatges de nouvinguts que s’esperen, del mapa escolar, de vehicles que hi haurà, elements de futur que permetin dibuixar millor el diagnòstic, sinó es prenen decisions sobre dades del present i no funcionen, perquè han canviat les perspectives. Quina tendència s’entreveu respecte l’oci i l’espai públic? Canviaran els usos dels equipaments, els seus models de gestió? Serà la pràctica de l’esport una lògica habitual en les receptes dels metges com vam promoure al CAP Larrard en el programa Salut i Esport en el mandat anterior?
6. Els plans estratègics ensenyen algunes vergonyes del PAD. Diu el PAD:

“Elaborar, d’acord amb les bases treballades des del Sector de Serveis Personals de l’Ajuntament, un pla d’equipaments del districte de Gràcia. El Pla d’equipaments ha de ser l’eina de planificació, de racionalització i de gestió que el Govern del districte necessita per aconseguir l’òptim nivell de qualitat de vida i de cohesió social per al conjunt de la ciutadania”

Té sentit fer el Pla Estratègic sense haver fet el Pla d’Equipaments? Crec que no, perquè quan en el mandat anterior es va fer allò de la Barcelona dels Barris, es va dir (i recordo amb la Iolanda anant a explicar-ho a diversos llocs, quan era a govern) que es faria un llistat d’equipaments que cada barri havia de tenir i a partir d’aquí es podrien detectar mancances. Això no s’ha fet, i no es pot pretendre fer-ho a partir de les propostes estanc fetes. Ja ho vam dir que s’haurien de lligar les dues coses, i no creiem que s’estigui fent.

Altres coses que diu el PAD:

“Impulsar la revisió del Pla general metropolità de Penitents i PEMPRI de la Vila, amb els objectius, d’una banda, de resoldre situacions que el planejament no executat ha plantejat i, d’una altra, d’obtenir possibilitats de sòl públic per a equipaments i habitatge”

No haver fet cap de les dues coses, a un any de finalitzar el mandat, fa que no es pugui plantejar oportunament el Pla Estratègic, cosa que crec que palesa que en aquest mandat s’ha fet poca planificació. És cert que queda un any, esperem que es pugui dur a terme, però s’hauria d’haver fet en els dos primers anys per a ara poder fer ja actuacions en aquest sentit.

A partir d’aquí, des d’ERC vam plantejar que calia una digestió i a l’octubre han inclòs una setmana de presentació dels documents per a fer-hi propostes. Que no s’hagués pensat abans no demostra que sigui una bona idea nostra, sinó que s’han plantejat molt improvisadament tot plegat.

Que la majoria de propostes no siguin noves, té una vessant bona, i és que des d’ERC ho tenim diagnosticat, i una de dolenta, que en aquest mandat no haurem resolt moltes de les problemàtiques evidents dels barris. Massa inèrcia en la política municipal.

Finalment, independentment del Pla Estratègic, des d’ERC presentarem un model per a cada barri. Eps, però en el seu moment, però ja queda dit. Perquè encara que alguns ens vulguin fer creure el contrari, queda un any per les eleccions municipals.

This entry was posted on maig 26, 2010 at 8:16 am and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.