Home > General, Política > Els arrossos

Els arrossos

Podria semblar que en aquest post volgués parlar de cuina, però no és el cas. La veritat és que no sóc gaire bon cuiner i la cuina que practico és més aviat de supervivència, així que no parlaré de com fer una bona paella o un arrós negre sinó d’un estudi que ha fet públic aquests dies la Plataforma per la Llengua sobre l’etiquetatge dels arrossos en català.

Així per exemple, segons l’estudi Bonpreu, Caprabo, Condis, Sorli-discau, El Corte Inglés o Eroski etiqueten l’arrós en català i en canvi Nomen, Arrossaires del Delta de l’Ebre o La Càmara Arrossera del Montsià el català és pràcticament absent.

El mateix estudi explica que les primeres marques que us he citat compleixen la llei de política lingüística i tenen una responsabilitat social vers al consumidor català, les altres ( a excepció de Nomen que si compleix ) no compleixen l’esmentada llei. Però és curiós com una marca catalana tan coneguda com Nomen etiqueti només en castellà i puntualment en anglès o francès i mai etiqueti en català.

I és que està molt bé que les institucions s’adhereixin a la campanya A taula , en català, però també és important ens hi adherim a nivell a particular a les nostres cases. Potser és complicar una mica més la vida però jo quan vaig al supermercat o al colmado procuro comprovar que el producte tingui una bona relació qualitat/preu però per mi el paràmetre qualitat no només és qualitat alimentària sinó també qualitat en l’etiquetatge i per tant etiquetatge en la meva llengua.

Si voleu saber-ne més podeu llegir l’estudi sencer aquí.

Categories: General, Política Tags:
  1. cani
    febrer 21st, 2007 at 09:34 | #1

    Si senyor, hi estic d’acord. Al comprar hem de mirar el que comprem. I l’informació escrita és bàsica, i si volem fer una vida normal en la nostra llengua, és obvi que ho hem de fer en tots els ordres de la vida, també al comprar.

  2. luisan
    febrer 22nd, 2007 at 15:36 | #2

    Yo no es por aguar la fiesta pero existe cierta leche llamada LLET NOSTRA que, sólo por el cuento de estar etiquetada en catalán y elaborarse supuestamente a partir de vacas 100% catalanas es sensiblemente más cara que otras leches del mercado.

    ¿Esto por qué es así? ¿Será que hay alguien que ha descubierto un nicho de mercado en los que os preocupais más por el etiquetado que por el producto?

    En fin, vosotros diréis. Yo como compro mucho en el LIDL, que etiqueta habitualmente en alemán, me da lo mismo

  3. greips
    febrer 22nd, 2007 at 20:47 | #3

    Un home ben informat ha dit:
    leche llamada LLET NOSTRA que, sólo por el cuento de estar etiquetada en catalán y elaborarse supuestamente a partir de vacas 100% catalanas es sensiblemente más cara que otras leches del mercado.

    A mi que no sóc periodista, em sembla que Llet Nosta és més cara perquè paga a les cooperatives associades un preu més alt que d’altres marques (arran del conflicte amb Llet Pasqual, crec q va ser…). A la seva pròpia web ho expliquen:
    retribuir a les cooperatives associades un preu de la llet en origen sempre superior a la mitjana del preu del mercat i, garantir així, l’estabilitat de les explotacions ramaderes catalanes, desmarcant-se de la guerra de preus entre indústries i ramaders.
    (http://www.lletnostra.com/catala/sala_premsa/noticias.php?id=7)

    Res, cosa de posar “llet nostra preu” al google i llegir el primer resultat…

    “Difama, que algo queda”, diuen uns que estàn bastant aprop…

  4. Saoirse
    febrer 22nd, 2007 at 20:58 | #4

    Bona Greips!

  5. greips
    febrer 22nd, 2007 at 21:08 | #5

    m’oblidava! 🙂

    LIDL no etiqueta només en alemà. I si ho fa, està cometent un delicte. Segons el Reial Decret 1468/1988 (http://www.uclm.es/cesco/legislacion/3RD1468_1988.pdf), que regula l’etiquetatge dels productes destinats a la venta:
    8.1 Todas las inscripciones a las que se ha hecho referencia deberán figurar, al menos, en castellano, lengua española oficial del Estado.

    és que sóc molt maniàtic i m’agrada buscar la font, a mi 😀

  6. Saoirse
    febrer 22nd, 2007 at 21:10 | #6

    Jajajajajaja
    Greips, d’aquesta et faràs periodista….
    😉

  7. cani
    febrer 22nd, 2007 at 22:51 | #7

    Sento discrepar d’en Luisan que sembla que no ha investigat periodisticament el que diu….
    Llet nostra, com diu en greips paga més la materia prima. Clar que pot ser una maniobra de marketing, però de pagar millor ho fà. Els que ens dediquem a l’agricultura, això ho sabem. A més va neixe per tal de “salvar” un grup de ramaders que feien aigua per la “tonteria” de 0,05euros per litre i d’altres lacteas que no diré.
    El marketing no sempre és dolent. Algunes coses son positives. Avui dia les normes de la llet son complicadisimes i molt riguroses, molt més del que semblen per els que no ho coneixen. La seguretat alimentaria, a Catalunya ha augmentat molt en els ultims 15 anys. Encara podem trobar “coses”, però de gent que traballa malament sempre en trobarem, per això son les normes. I si no millorem més és culpa de l’Estat….t’ho creguis o no….:D
    Ara ja em pots dir el que vulguis…:D

  8. luisan
    febrer 23rd, 2007 at 01:11 | #8

    Yo ejerzo de periodista cuando me pagan, si no ejerzo de intoxicador, que es lo que de veras me gusta.

    Sinceramente, y tontadas a parte, la Llet Nostra es más cara ysabe igual, pero vosotros la preferís porque etiqueta en catalán. Pues cojonudo, pero dejadme al menos que lo considere un tanto absurdo.

    De todos modos, cada uno tiene los vicios que prefiere. El vuestro es el de ser nacionalistas todo el rato

  9. luisan
    febrer 23rd, 2007 at 01:12 | #9

    Ah, yo con lo de intoxicar hago más o menos como saoirse, que también es periodista y aquí intoxica a gusto cuanto le viene en gana. Yo no voy a ser menos

  10. Saoirse
    febrer 23rd, 2007 at 02:23 | #10

    Ja m’ha tocat el rebre!

    :DDDDDDD

    Però ja se sap, quan es perden els arguments, res millor que un bon atac.

    Almenys espero que les paraules que t’has hagut de menjar les hagis pogut acompanyar amb patates.

    Bon profit, noi!

  11. luisan
    febrer 23rd, 2007 at 03:19 | #11

    Lo mío contigo ya sabes que es amor no correspondido….

    Hay patatas etiquetadas en catalán?

  12. cani
    febrer 23rd, 2007 at 09:55 | #12

    Si la llei d’aquí afavoreix l’etiquetatge amb català, crec que hem de respectar-ho.
    Si es tracta de pagar més, ja estem acostumats, si més no, mira com van els trens aquí, les tant anomemandes autopistes, etc. Som en l’autonomía de pagar i callar…
    Si no dones valor a l’etiquetatge amb català, serà per que ja et sens be amb l’etiquetat amb castellà. Dic jo.
    I si et recompensen amb menys preu…per què reclamar. No? “No se com es pot ser tan gilipolles per reclamar una cosa així”. Aquest és el teu pensament no?
    Si et fan un descompte del 50% igual si et baixes els pantalons….Ho faries no? Més barat….el teu argument. Es només un suposit, no intento insultar ningú….:D

  13. febrer 23rd, 2007 at 12:35 | #13

    Mira, a mi el etiquetaje me da lo mismo: como si está en catalán, en castellano o en sueco. Loq ue me importa es que me ofrezcan calidad razonable a precios razonables. Lo demás me importa poco. Eso, sin embargo, no implica que no entienda que vosotros prefirais el etiquetaje en catalán -es lógico es vuestra lengua materna-. Lo que me parece ridículo es que el idioma de la etiqueta se convierta en elemento de la decisión de compra. A ver, respetable es,nada más faltaría, pero es un poco, si me permites decirlo “freaky”.

    La realidad hoy es que el etiquetar en catalán es una es una estrategia de ventas, algo que, normalmente, emplean empresas pequeñas -La Fageda, Llet Nostra, etc.- para posicionarse en el mercado y fidelizar como consumidores a los nacionalistas recalcitrantes que no tiene problema en gastar diez o veinte céntimos más a cambio del mismo producto pero, eso sí, etiquetado en catalán.

    Yo, personalmente, no me fijo en el idioma de las etiquetas. Principalmente -y si, acepto que es un tanto irresponsable- porque no las leo.

    Lo que si que os acxpeto, y en el fondo es que el apunte va de eso, es que del mismo modo que etiquetar en catalán implica una estrategia de marketing concreta, no hacerlo también, ya que intuyo que más de uno no lo hace porque supone que le podría generar algún tipo de problema con sus clientes objetivo aunque, todo sea dicho, tampoco estoy muy seguro, porque ahí tenemos a Eroski, que etiqueta en las cuatro lenguas oficiales sin que nadie se rasgue las vestiduras y en sus tiendas compren personas de todas las adscripciones políticas y/o filonacionales.

    Lo jodido, como siempre, es etiquetar en una sola lengua, algo que Nomen hace pero Llet Nostra también.

  14. Un català
    maig 12th, 2007 at 09:52 | #14

    Sembla ser que aquesta llet es d’aqui. Jo tinc unes prioritats com a consumidor:
    Productes catalans primer.
    En el seu defecte productes d’latres llocs, amb preferencies, de l’anomenat Espanya.
    En el seu defecte, Europa.
    En el seu defecte…
    Si consumeixes productes del teu pais ajudaras a fer-lo gran.
    Si o no?

  1. No trackbacks yet.

Aneu a la barra d'eines