M’ha arribat aquesta cançoneta que està molt bé. És dels Terratombats i es diu Que no et prenguin el pèl. Visca el tió!
Aquest dimecres 3 de desembre del 2008 s’inaugurarà una exposició fotogràfica organitzada pels Castellers de la Vila de Gràcia.
Serà una exposició itinerant que recorrerà les principals entitats de la Vila de Gràcia.
La primera parada de l’exposició serà el Centre Moral (C/ Ros de Olano 9) i restarà allà fins el 10 de gener.
La inauguració es realitzarà a les 20:00 i comptarà amb la presencia del president del Centre Moral i Intructiu de Gràcia Carlos de Pablos iel president dels Castellers de la Vila de Gràcia Miquel Sendra.
L’exposició l’han produït en Robert Massip, Joan Juste i Nona Segimon, a partir de fotos de Montse Torres, Patricia Barbarà, Eduard Marron i de l’arxiu fotogràfic dels Castellers de la Vila de Gràcia.
Consisteix en una vintena de fotos de gran format que il·lustren l’essència de la colla de la Vila.
Les dates confirmades de l’exposició són:
Del 16 de març al 12 d’abril al Cercle Catòlic de Gràcia
Un cop presentada la sol.licitud l’ICAA – Institut Català de l’Acolliment i Adopcions aquest organisme es dona dos mesos per donar una resposta a la documentació presentada i iniciar els tràmits pel certificat d’idoneitat. Doncs bé, la resposta ha estat positiva i ara iniciem aquests tràmits, corresponents a un curs i entrevistes vàries.
Ahir ens van trucar per confirmar la data del curs, que farem els propers 12 i 13 de desembre , ja us explicarem com va.
Malgrat GràciaNet és una entitat assambleària per tal de poder estar legalitzada i també per la seva organització interna té la seva pròpia estructura organitzativa i lògicament el seu president. El passat divendres, en reunió presencial de l’assamblea, es va acordar el canvi. En Toni Panadés havia anunciat que deixava el càrrec per motius personals i el seu lloc l’ocuparà en David Satorres.
En David Satorres, conegut per la seva capacitat de crítica, ha estat desde que va entrar a l’entitat un dels seus puntals ja que gràcies a les seves aportacions s’han pogut tirar endavant molts projectes. En David serà el tercer president de GràciaNet a l’història de l’entitat, el primer va ser en Maurici i després ja va ser en Toni.
Toni moltes gràcies per la feina, i David molts ànims! 😉
Avui a les 21h, com cada divendres, hi ha assaig dels Castellers de la Vila de Gràcia -c/trilla 18-, però el d’avui és un assaig especial, ja que és el darrer abans del concurs. Al concurs hi participen les 16 millors colles del món casteller ( a excepció dels Minyons ) i dues altres colles que per ser de Tarragona hi tenen la participació assegurada.
Per la colla serà el quart concurs que participem, als dos primers hi vam fer un bon paper , el darrer no va tenir els resultats que esperàvem, això va provocar un sentiment anti-concurs en algunes persones de la colla que van proposar una assamblea per votar si s’hi havia d’anar, i va guanyar anar-hi, amb una majoria força àmplia. Perquè la major part de castellers som conscients que el Concurs és una oportunitat per aquesta colla i una oportunitat per la Vila que té la seva colla castellera entre les millors del món casteller.
Per tant , cal que anem al concurs, i a fer-hi un bon paper , és a dir , a descarregar els tots els castells, i per això cal l’ajuda de tothom, ja que al concurs és més difícil, tenir l’ajuda d’altres colles com és habitual a les places, ja que les colles actuen al mateix moment i a , més, hi ha molt cansament per part de tothom i és lògic reservar-se forces.
Per tant doncs, avui, a l’assaig especial , i diumenge a Tarragona !
Així, doncs ja us aniré informant de com anem avançant en el procés , que com ja sabeu és llarg. Un pensa que tant fàcil que és fer un nen o nena pel natural i tant complicat que és adoptar-lo, però també és cert que hi ha gent que té fills i filles sense pensar en la responsabilitat que això comporta.
Quan et comences a informar sobre el tema , et comencen a explicar la quantiat d’irregularitats que es comenten als països que ofereixen els fills en adopció,i també la quantitat d’anècdotes, positives i negatives, ja anirem explicant al bloc el procés – que farem del tot regular, clar – , i les anècodtes, que esperem siguin positives.Però el cert és que hi ha de tot a tot arreu, i jo com molta gent, per qüestions de feina he hagut d’agafar taxis Madrid, i la meva experiència, que voleu que us digui, només en una ocasió va ser negativa, en aquesta ocasió em vaig trobar un nefast professional que es va posar en la conversa dels seus clients. Jo anava amb un company d’Anglaterra i un de Veneçuela, i els estava explicant que a Catalunya només 23 persones havien demanat l’ensenyament dels seus fills només en castellà, mentre que a València hi havia més de 2000 famílies que volien que els seus fills tinguessin l’ensenyament en València o Català — digueu-li com vulgueu, però és el mateix -. Els explicava que qui margina a qui … i clar, el taxista va dir “Esto no se lo cree ni usted … ” i no cal que expliqui com va acabar la conversa.
Però deixant de banda aquesta experiència, i a jutjar per la meva, crec que amb això dels taxistes de Madrid, hi ha més mite que realitat, perquè molts d’ells sempre m’han tractat amb educació, respecte i fins i tot dient frases en català per acontentar el client. Pensaran el que pensaran, però eren educats i fins i tot me’n vaig trobar que tenia família al carrer Verdi, que em va dir “Gracia es un barrio distinto” … i tant i tant! ,vaig pensar.
