El passat diumenge es va celebrar el Concurs de Castells. El concurs, com sempre, havia generat molta expectació ja que les entrades s’havien esgotat en només 30 minuts. Aquesta expectació no era tant per saber qui seria el guanyador, que ja era d’esperar. Sinó per la quantitat i qualitat de bons castells que es podien veure.
La sorpresa la va donar la Joves de Valls que contra tot pronòstic va quedar en segona posició amb un bon plantejament d’actuació anant a assegurar el 3 i el 4 de nou i després atacant el 5 de 9. Que en segona ronda la canalla de la colla Vella es fes enrere al pilar de vuit els va condicionar tota l’actuació.
Sóc un ferm defensor del concurs , i penso que mentre només hi hagi un concurs, aquest ha d’existir i s’ha de potenciar. Però també cal que cuidem una mica la imatge del món casteller i intentar castells que estan lluny de les possibilitats de la colla no ens fa cap bé a ningú i , d’aquests, se’n van veure molts.
I finalment, voldria parlar de Gràcia, que penso , va fer una actuació digna. Va descarregar tots els castells i va poder descarregar el 4 de 8 al concurs que era una espineta que la colla tenia clavada. A més a més, vam ser capaços de mobilitzar un munt d’acompanyants que espero molts d’ells ens acompanyin a partir d’ara a l’assaig. De totes maneres, que aquest èxit no ens desvii de l’objectiu verdader d’enguany … descarregar el 3 de 8.
Doncs si, “Ser de Gràcia és , el millor que hi ha … ” és un dels crits de guerra dels Castellers de la Vila de Gràcia, i avui s’ha pogut sentir a la plaça Sant Jaume. CVG hem carregat per primer cop a la nostra història el 3 de 8 i , a més, hem fet la millor actuació que ha fet mai la nostra colla , hem descarregat el 4 de 8 , carregat el 3 de 8 i descarregat el 5 de 7 i hem acabat l’actuació amb un vano de 5.
Feia 8 anys que no duiem un castell nou a la plaça, a excepció del 3 de 7 amb agulla però no compta perquè no és superior al 4 de 8, i això ha comportat un cert nerviosisme després de la carregada del 3, però crec que és un castell que tenim per descarregar i que ho podrem fer al Concurs de Castells de Tarragona la setmana que ve.
Tinc la sort de ser casteller de la colla desde el primer el dia de la colla i a més, d’haver pogut estar a totes les actuacions en què hem portat un castell per primer cop i cada vegada he sentit una inmensa alegria i un orgull de ser Casteller de la Vila de Gràcia. Sens dubte, estem a la nostra millor temporada i crec que aquesta colla pot fer tot allò que es proposi.
El següent repte descarregar el 3 de 8 i consolidar-lo ,i clar, seguir treballanr el 2 de 8 amb folre per dur-lo tant aviat com sigui possible a la plaça.
Segons la Viquipèdia l’Aranès és una varietat de l’occità , dialecte del gascó. Aquesta llengua que és pròpia de la Vall d’Aran, és oficial en aquesta zona del nostre país conjuntament amb el català i el castellà desde l’aplicació del nou Estatut. Al ser la Vall d’Aran un territori tant petit i ple de muntanyes i no tenir gaires habitants fa que aquesta llengua no tingui gaires parlants, i com tota llengua , és una riquesa cultural poder-la mantenir.
Just ahir , al parlament , es va aprovar la llei que fa que aquesta llengua sigui oficial al seu territori. La llei protegirà i promourà aquesta llengua , i farà que les institucions araneses usin aquesta llengua a partir d’ara. Així doncs l’Aranès serà la llengua preferent a la Vall d’Aran tal i com indica la llei.
Gairebé tots els grups de la cambra van votar a favor d’aquesta llei, evidenment tots no, i ja us podeu imaginar quins , el PP i Ciutadans hi van votar en contra. Es veu que no els agradava això que fos la llengua “prefent” … ja sabem que aquests dos partits només en voldrien una de llengua i no cal que us digui quina.
Si no es protegeixen, mitjançant lleis, les llengües més febles de les més fortes, passarà que les més febles aniran desapareixen.
El passat dissabte vaig assistir al concert de Supertramp. Val a dir que no és un grup que em pertoqui “per generació” i que tampoc és dels meus preferits o dels que escolto habitualment, però si que és un grup que em porta bons records, ja que era dels clàssics que els meus pares posaven al cotxe ( en casset ) quan érem petits.
De la banda original de Supetramp només en queda un membre, cosa normal, tenint en compte que porten 40 anys damunt els escenaris. Tot i la seva edat un concert de dues hores força correcte on no van faltar tots els clàssics, i comentaris en refència al català , cosa que és d’agrair ja que molts artistes internacionals que toquen al nostre país passen per aquí sense saber que parlem un altra llengua. Això demostra que com a mínim tenen un bon assesor.
En fi, que un concert diferent , tranquil, que ja va bé perquè es presenta una setmaneta intensa, amb un cap de setmana força intens també.
Ahir vam actuar a la Festa Major d’Horta, vam descarregar el tres i el quatre de set, i en aquesta ocasió el cinc ens va quedar com a carregat. Res d’importància , els castells a vegades, cauen. Vam actuar a la plaça de les Masies d’Horta amb els Nois de la Torre, una colla que aquest any està sorprenent perquè estan aconseguint després de molts anys al món casteller, els seus primers castells de la gamma alta de set. A Gràcia tenim la mirada posada a la Mercè i al Concurs, on esperem poder-hi dur el tres de vuit. La d’Horta va ser una actuació per anar agafant forma després dels dies de descans que vam fer passada la Festa Major.
Avui amb els Castellers de la Vila de Gràcia, hem realitzat l’ofrena a Rafel Casanova. Després de fer la cua la rigor , i la lògica emprenyada quan les institucions i partits polítics es colen, hem pogut fer l’ofrena conjuntament amb els Bastoners de Barcelona , els Trabucaires de Gràcia i representants de les institucions graciencs i d’altres entitats entre elles els representants del G6. Enguany la novetat ha estat que el públic estava apartat, cosa que ha fet un pèl més freda l’ofrena. El motiu diuen que era per evitar xiulades, però crec que era part de la gràcia tenir la gent a prop que pogués veure les ofrenes, en fi …
Ja fa uns dies que s’ha acabat la festa, i com sempre hi ha alguns temes reiteratius a comentar:
Guarnits: Per fi ha quedat demostrat en forma de premi que les places poden també fer un bon guarnit. No ho puc afirmar del cert però no se mai hi havia hagut dues places entre els dos primers premis. Hi ha carrers que s’han enfadat, en fi, com cada any, no? De vegades són uns, de vegades uns altres. Forma part de la tradició de la Festa Major.
Relleu generacional: Alguns carrers es queixen que no hi ha relleu generacional, però potser cal fer una petita reflexió , aquells carrers on hi ha joves treballant i implicats són aquells carrers on la programació va principalment enfocada a ells, potser cal que fem una reflexió amb que es programa i que no si volem que els joves del carrer o amics
s’impliquin. Exemples: Mozart, La Perla, Plaça de la Vila , Progrés … tots ells formats principalment per gent jove.
Inicidents: Crec que no és necessari organitzar actes polítics a la festa major, tots plegats hem de ser responsables i intentar organitzar actes que puguin dur problemes. Ara bé, uns han de ser responsables en aquest aspecte i els altres també, algun dirigent policial hauria de ser prou inteligent com per evitar que els mossos d’esquadra entrin a cop de porra a una plaça on s’està celebrant un correfoc infantil.
Festes alternatives: Cada vegada em dona la sensació de que hi ha més festes alternatives que “oficials”, el que no acabo d’entendre – i em repeteixo com cada any – , és perquè es fa una festa alternativa a una festa popular com és la de Gràcia i no es fa una festa alternativa a una festa institucional com és la Mercè?
Avui m’he decidit a pendre una decisió que feia temps que em rondava pel cap, deixar la colla de diables. I ho faig amb tristesa, vaig entrar a la colla a l’any 1996, i desde llavors he cremat a tots els correfocs de Gràcia i he participat a un munt de sortides. M’agrada el món dels diables, com a mínim tant com els castells. De fet , i això ho sap poca gent, abans vaig ser diable que casteller.
Com he dit,m’agrada molt el món del foc, però la Colla Vella no és la mateixa que quan vaig entrar – lògicament -, però tampoc és la mateixa que era fa cinc anys, la línia d’actuació que ha pres fa un temps no la comparteixo i no m’hi sento representat. Algú dirà que és una qüestió d’edat, d’altres que si potser estic enfadat amb algú , res de tot això … El temps que fins ara dedicava a la colla, el seguiré dedicant al món dels diables i del foc, però això si dirigit a uns altres àmbits.
El passat diumenge vam tornar d’un petit tour que hem fet per les illes Pitïusses , vam actuar convidats per la comissió de Festes de Santa Maria de Formentera i per la comissió 8 d’Agost a Eivissa. Amb aquestes dues entitats es fa anualment un intercanvi cultural amb Gràcia. Les diferents colles de cultura de la Vila ja hi havien participat, i ara tocava el nostre torn.
Cal destacar la feina que estan duen a terme aquestes dues comissions de festes, programant activitats de cultura popular de tots els Països Catalans i duent grups de música amb un cert compromís polític, en un territori no gens fàcil.
A Sant Francesc vam actuar amb Ses Talaies de Formentera, de moment és un projecte d’uns quants castellers de diferents colles que estan intentant fer arrelar el fet casteller a Formentera, són persones que estiuegen a l’illa a l’estiu i es troben per fer castells, per intentar que els locals hi sentin un cert interés. Vam actuar amb ells, per ser un projecte més seriós potser els cal una actitud una mica més castellera i una mica menys festiva, però per una colla d'”estiu” ja està bé.
Nosaltres vam anar a fer-hi castells de 7 i castells de 6 ja que no podiem desplaçar molts efectius per una qüestió pressupostària i d’espai, a més a més vam fer-hi dos assajos. Aquest tipus de sortides sempre són bones per fer una bona cohesió de colla. Després d’aquest viatget, ara, a pensar en la Festa Major.
