Avui m’he decidit a pendre una decisió que feia temps que em rondava pel cap, deixar la colla de diables. I ho faig amb tristesa, vaig entrar a la colla a l’any 1996, i desde llavors he cremat a tots els correfocs de Gràcia i he participat a un munt de sortides. M’agrada el món dels diables, com a mínim tant com els castells. De fet , i això ho sap poca gent, abans vaig ser diable que casteller.
Com he dit,m’agrada molt el món del foc, però la Colla Vella no és la mateixa que quan vaig entrar – lògicament -, però tampoc és la mateixa que era fa cinc anys, la línia d’actuació que ha pres fa un temps no la comparteixo i no m’hi sento representat. Algú dirà que és una qüestió d’edat, d’altres que si potser estic enfadat amb algú , res de tot això … El temps que fins ara dedicava a la colla, el seguiré dedicant al món dels diables i del foc, però això si dirigit a uns altres àmbits.
setembre 24th, 2006
roger
Feia dies que no posava res al bloc i ho faré explicant una mica la jornada d’ahir en què vam baixar a Barcelona amb motiu de la Festa Major i amb la colla de diables.
El dia va començar d’hora ja que ens tocava muntar la porta de l’infern i a les 9h venia el camió a descarregar-la. Muntar-la va ser senzill dintre tot. Després passejet i dinar amb la colla. Per la tarda tabalada, i entrevista a BTV … coses del Rafel. Després va haber el correfoc infantil , un cop acabat les colles de infantils havien d’entrar per la porta de l’infern , amb la porta plena de pirotècnia es feia difícil distingir la gent que acompanya els nens i els que es volien colar i barallant-nos amb la gent per poder entrar. De cop arriba un seguici de gent amb corbata … qui era? En Jordi Hereu que volia entrar per la porta de l’infern … Total que me’l van presentar per cinquena o sisena vegada … i qui era el fotogràf que els acompanyava … en Contel!
Després de l’anècdota , ja va començar el correfoc , la veritat és que obrir el correfoc de la Mercè va ser una experiènia molt divertida i emocionant, sobretot per la quantitat de gent que hi havia i la quantitat de foc que vam arribar a cremar.
Abans del correfoc es va llegir un versot que com sempre són la veu del poble i què com que no es sentia molt bé, aquí el teniu:
Resulta que el pregó
es fa en llengua castellana
Martí no siguis cabró
que la nostra és la catalana.
A un galifardeu,
en Clos ha fet traspàs
i és que ara és l’Hereu
qui té tot el cartipàs.
Els concerts costen diner
grups que cobren un dineral
volem una festa de carrer
que sigui de veritat tradicional.
Mayol i Portabella
no digeu que si a tot
no seguiu la cantarella
o us menjareu el meu cetrot.
Mascarell no ens oblidem
que puteges el correfoc
i per això t’enviem
un rot i un cop de roc.
No som cosmopolites
som diables i grollers
així que no ens toqueu les tites
que sou una colla de botiflers!
El proper diumenge dia 1 de Juliol es celebra a la Vila de Trobada de Diables de Barcelona. La Trobada reunirà a 30 de colles de diables que faran tres recorreguts diferents per carrers de la Vila , començant a la plaça del Nord, plaça de la Vila i plaça del Diamant. L’acte s’iniciarà a les 21h i hi haurà una cremada final amb espectacle pirotènic a la plaça de Joanic. I per acabar-ho d’adobar ballaruca a partir de les 23h a la plaça del Nord. Es preveu l’assistència d’uns 400 diables.
Podria equivocar-me en la dada, però em penso que a la Vila no es fa aquesta trobada desde l’any 1987, tot i que fa un temps si es va fer al Districte, en concret al barri del Coll.
Desde les humils línies del meu bloc us vull animar a què hi participeu perquè aquesta trobada està orfanitzada per la Colla Vella de Diables, que és la que jo formo part, i s’enmarca en els actes del 25è aniversari de la colla.
Sempre que compro a la Vila compro a les mateixes botigues i no acostumo a fer una ruta per conèixer botigues noves.
El proper dia 1 de juliol es celebrarà la 22ª trobada de Diables de Barcelona a la Vila, desde l’any 1987 que no es celebra aquesta trobada a Gràcia . Gràcia com a barri no com a Districte ja que es va celebrar al Coll no farà gaires anys. Per avisar els botiguers de la zona per on passarà el correfoc, el dissabte passat uns quants diables de la Colla Vella vam anar a fer una ruta donant un document on s’explicava quines mesures de seguretat calia pendre perquè no es fessin malbé els vidres de les botigues. El document estava ,òbviament, en català.
No vaig fer un càlcul exacte , però crec, que no va arribar al 50% les botigues no ja que parlaven en català sinó que ens ENTENGUESSIN! , realment increible. Fins i tot hi va haber alguna botiga que haviem de parlar en anglès , com si estiguessim a Lloret . Jo sóc dels que diuen que som catastrofistes amb la llengua, penso que es perd, perquè això que està passant ens sembla molt normal. Alguns dels que anaven amb mi em deien , aquesta és la Catalunya real Roger, … potser tenen raó , però penso que si perdem la llengua que parlaven els nostres pares i els nostres avis perdem la nostra manera de ser i el que ens identifica.
Per solucionar això, està en part en mans de les institucions, però en gran part està a les nostres mans, parlant sempre en català encara que ens parlin en castellà i si no ens entenen intentant traduir paraules i explicant la necessitat de parlar català. Cal que els comerciants s’adonguin de la importància de contractar personal que sàpiga la nostra llengua així tots plegats haurem de fer un esforç per apendre-la.
L’experiència va tenir la seva part positiva, gent d’origen argentí, paquistaní, àrab, italià i espanyol ( aquestes són les nacionanilitats que vam trobar i potser me’n deixo alguna ), ara saben el que és la tradició catalana del ball de diables.
Com alguns sabreu, formo part de la La Vella de Gràcia, la segona colla de diables més antiga de Barcelona, per aquells que vulguin considerar Gràcia com Barcelona, i una colla que quan es va fundar es basava en el model tradicional del ball de diables.
Doncs bé , si ens heu vist actuar darrerament poc s’assembla la colla al tradicional ball de diables, sobretot pel que fa l’aspecte musical. Els diables tabalers fan una excel.lent feina, assagen dos dies per setmana per combinar la tradició les foc i del món del diable amb els conjunts de percussió que tant de moda estan darrerament.
Aquests dies els companys tabalers estan preparant un nou ritme que de ben segur serà tant o més espectacular que els anteriors, penso que aquesta és la manera de mantenir les tradicions, innovar-les sense perdre’n les arrels, un equlibri difícil, que penso que a la colla vella ens hem sortim força bé.
