Internet als 50

Aixi el se jo, aquest conte:

Arriba un soldat a un poble, despres d’acabar-se la guerra, truca a les portes de les cases demanat alguna cosa per menjar.  Tothom el fa fora i ningù l’hi dont un moix. Llavors el soldat amb molt d’enginy i escoltant a la quitxalla jugar aprop del riu, cap allà s’en camina.

– Bon dia quitxalla, que feu aqui.? 

– Estem jugant – l’hi responen tots a l’hora

– Si es hora de menjar, es que no teniu gana? – pregunta el soldat

– Es clar que si, pero a casa no hi ha res per portar-nos a la panxa.

– Algù de vosaltres, a casa seva no te una olla molt gran, podriem fer una sopa de pedres, per dinar.

– A casa meva n’hi ha una de gran, l’avia feia la sopa per les festes.

– Dons be, corra a buscar-la, i mentrestant uns altres nens aneu a buscar la llenya.

Quan ja tenia l’olla, va omplir-la d’aigua del riu, va encendra el foc i va agafar dues pedres, les mès maques i les va posar dins. Els nens s’el miraven extranyats, mai havien vist fer una sopa amb pedres. Llavors es va posar a cantar, mentres esperava que l’aigua bullis. Tot d’una , va olorar aquella flaira que surtia de dins l’olla i va preguntar:

– A casa vostra, no tindriau un cullarot per probar la sopa ?

-Es clar, la mare en te un a la cuina.

-Dons be, ves i porta’l.

El soldat va probar la sopa i els hi va dir que estava sosa, i si algù havia vist a casa una mica de sal. Una nena va anar correns a buscar-la. I aixì una i altra vegada, dient que faltava un ós de pernil, una mica d’arros,patates,pastanagues,sigrons,mongetes,col,bledes,ceba,un boci de cansalada,un tros de butifarra … Els nens no paraven de entrar i sortir de casa i el pares això els hi va semblar extrany. A cada casa hi havia una mica de menjar, poc per fer una bona sopa.

Quan el soldat va tornar a probar la sopa, va dir que tenia molt bon gust, però que les pedres ja no feien falta, les va treure i va mirar les carones d’aquells infants i la gana que tenien, iels hi va dir :

-Aneu a casa a buscar un plat i una cullera i porteu-me’n per mi, que tots junts ens la menjarem.

L’olor d’aquella sopa va arribar a les cases del poble, i els pares van seguir a la quitxalla que anava amb el plat i la cullera cap al riu. Van veure al soldat repartint menjar per tots els nens, i ells mig avergonyits es van quedar mirant.

-Voleu dinar amb nosaltres, dons veniu que hi menjarem tots d’aquesta sopa de pedres.

La gent del poble va demanar perdò al soldat i van compendre que tots junts amb poc menjar hi havessin fet un bon apat. I a partir d’aquell dia tots plegats van treballar per aixecar el poble.

Ara be, si a vegades penseu que no tenim menjar en la nevera per fer un bon apat, feu com el soldat, una mica d’aquí i una mica d’allà i a xupar-se els dits de lo bo que estarà.

–