La gateta mès dolça.

Un matí de primavera, una petita gateta es va escapar de casa seva, en una urbanitzaciò aprop de Piera. Va anar passejant fins que la veu d’un gos la va espantar i d’un salt va pujar a un arbre. Cridava i cridava, però la seva veueta no se sentia gaire. Fins que en Paco la va sentir, i la va baixar del arbre. Les caricies d’agraïment van ser molt dolçes i es va quedar a viure a aquella casa. Però allà ja hi vivien mès gats i ella es trobava una mica extranya. Va voler probar sort a la casa del costat i l’Artur i la Silvia , junt amb en Dic, que era un gos molt gran i amb molta experiencia, la van acullir. Era blanca i negra i l’hi van posar per nom: Pingüina.

En aquella casa, ella és la reina. Menja pinso especial, llaunetes variades. L’hi donent pernil, llom ,fuet,butifarra i peix fregit. Ah! i tambè formatge.Veu llet en una plateta especial. I l’hi encanta jugar amb l’Artur i que la Silvia l’hi rasqui la panxa i sota la barba. Es molt neta i mai molesta. Quan està dins la casa i volt sortir a  fora, nomès fa que posar-se devant la porta i mirar-te. Fins que tu no hi vas, ella s’espera allà sentada.

Dues vegades, quan encara era joveneta, va vindra ferida en el llom. Els seus amìcs  la van curar. I en Dic la deixava dormir el seu costat. Ella l’hi agraia llepant-lo.

Com la Pingüina és tant guapa, els gats no paren de festejar-la i el mes de Juny va tindra dues precioses cries. El gatet és diu Pumbi O’maley, és de color blanc trencat i la cua marrò. És molt guapo i menja molt. La gateta és de molts colors, és diu Taquetes. La marona els va amamantar amb molt de carinyo, i quan ja començaven a menjar del plat, ella s’esperava a que ells acabessin per menjar ella. Es passava el dia netajant-los.

Els dos gatets son mès independents i es passen el dia fora de casa. En canvi, la Pingüina viu feliç amb l’Artur i la Silvia. L`hi agrada molt ficar-se sota el llit, quan la Silvia l’està fent. A l’hora de dinar, es posa al costat de l’Artur i quan ell acaba, l’hi diu – Va, Pingüina, ja pots pujar – Ella fa un salt i és coloca sobre les cames de l’Artur, mentres ell pren el cafè.  Quan l’Artur baixa a l’hort , ella l’acompanya i es puja a l’olivera per veure el que ell fa.

Quan sent el cotxe que toca la bocina, ja sap que és l’Artur que torna de treballar. Llavors salta la porta  de  ferro, per rebra’l, i s’espera sentada fins que ell l’hi fa una caricia.

Serà un conte o serà veritat ?????

   

  7 Responses

  1.   

    HOLA SÍLVIA
    ES MOLT MACA L’HISTORIA DE LA GATETA, JO CREC QUE ES VERITAT.
    eT DONC ANIMS A SEGUIR EL TEU BLOC, ES MOLT GUAI
    PTONS

    Maria Corbera - març 8th, 2009 at 4:32 pm
  2.   

    akesta pagina es una merda

    MARC - febrer 19th, 2010 at 7:58 pm
  3.   

    com m’agrada

    lola - febrer 19th, 2010 at 7:59 pm
  4.   

    vaya peg

    lola - febrer 19th, 2010 at 8:00 pm
  5.   

    M’ha encantat l’historia jo tinc gats i jo crec q aquesta historia es veritat, encara q diguin q son molt independents i q van a la seva, tambe son molt carinyosos

    Cristina - octubre 14th, 2010 at 2:40 pm
  6.   

    los gats son una pm esta pagina es una merda clarament..

    Sana - gener 25th, 2011 at 6:21 pm
  7.   

    OOOOOOOOOOhhhhhhhh aquest conte m’ha encantat amb aquesta gateta tan maca tan bonica tan carinyosa. Jo tinc un gos és molt maco y molt carinyós. Wita encara m’ en recordo que la gateta li vau possar de nom pingüina el gatet Pumbi i la gateta Taquetes em despideixo amb un petó

    maika - març 26th, 2011 at 2:36 pm

Deixa un comentari

   

Aneu a la barra d'eines