Ll – Com va l’augment de pes?
M – Bé, contingut.
Ll – Amb el que t’agrada menjar, aquests dies son de bogeria, no?
M – He fet bondat, no crec que m’hagi passat molt.
Ll – Deu n’hi do
M – També he menjat molta verdura i molta amanida, que per cert, amb el fred no son cap meravella.
Ll – Però sempre cauen uns torrons, un tortell de reis, unes neules, i tot a més a més de unes copes de més de cava, o unes copes de licor, etc. que tot suma.
M – Mira, si ho fas amb moderació, tot va be. És allò de “un dia és un dia”.
Ll – Si però va sumant.
M – A mi m’agrada variar molt, o sigui que no he menjat excessivament de res i si he picat molt variat, inclòs amanides, verdures, tot combinat, no sols carns, peixos, marisc, que son els que després passen factura.
Ll – I ara, tot el mes de gener a dieta estricta per rebaixar un parell o tres de quilos?
M – Ara mateix em deleixo per un menjar que no sé on trobar aquí.
Ll – No em diràs que amb aquests dies de disbauxa encara et queden ganes de més coses.
M – No, és que avui, anant per mirar coses, he vist Amsterdam i he recordat un menjar que m’agrada molt i que només he menjat en aquella ciutat. Un moment d’enyorança.
Ll – I a tu els moments d’enyorança et venen pels plats, ja.
M – No, no. És tot, de l’aire, la pluja, els canals, les bicis, els tramvies, la gent, els carrers, els aparadors, tot plegat. Per descomptat també la cervesa i els plats.
Ll – I quin plat és?
M – Crec que es diu rijsttafel, encara que no em facis cas, que no sé si s’escriu així.
Ll – I és holandès?
M – No, és indonesi. Vaja, sembla que els indonesis el van “fabricar” pels holandesos. És com una petita recopilació de cuina Indonèsia, no sé si molt o poc ortodoxa.
Ll – Picant, aspre, amb dolços i amargs…..
M – Una mica de tot, en poques dosis i molt, molt variat. Una deliciosa companyia per anar parlant i menjant acompanyat d’una bona cervesa o un vi, encara que, en aquest moment, no sabria dir-te quin. Una mica complicat trobar un vi que vagi be amb tots els gustos.
Ll – Dons em podries convidar, jo no l’he tastat mai.
M – Crec que t’agradaria, el petit inconvenient és que no conec cap restaurant de Barcelona que ho preparin i anar fins a Amsterdam, amiga, ara mateix quasi son a la celebèrrima “cuesta de enero” que diuen. O sigui ni cinc de calaix.
Ll – No, si ja ho sabia. Tu sempre vas amb la butxaca buida, i sempre em toca pagar a mi. Però jo, tinc una avantatge que tu no tens, cada nit passo per Amsterdam, encara que moltes nits no la veig per culpa dels núvols. Però un dia m’hi deixo caure i el tasto.
M – Veus, ara ets tu la que abusa de la seva situació. Jo volant tardaria…..uf, ja estic cansat de pensar-ho. A més ara deu fer-hi un fred….
Ll – Jo hi passejo moltes vegades pels canals….
M – Molt romàntic…..
Ll – Si, una és una romàntica de totes, totes.
M – Per cert si passes pel restaurant Kantjil & de Tijger et preparen un rijsttafel per emportar. O sigui que me’l podries dur en una o dos hores.
Ll – Ara em faràs servir de pizzero?
M – Com que hi has de passar…..Ja et donaré els diners.
Ll – Tu de romanticisme res de res, oi?
M – No estem parlant de menjar?
Ll – Ja m’has contestat…..apa, adéu.
M – Ara que t’ha picat? No l’entendré mai….