M – Ja, ja, ja.
Ll – De que rius?
M – Que tu em vas enredar en sortir en aquest bloc, per tenir una sortida “internacional” i ara….ja, ja, ja.
Ll – De internacional res, que ja sabíem que era de Gràcia o sigui del barri aquest que tenim entre pell i carn. Però ¿de què rius?
M – De que amb això de les cinc coses que no sabeu de mi, s’ha vist clar.
Ll – El què, s’ha vist clar.
M – Que aquí tots son una família, o els amics.
Ll – I què et pensaves?
M – Home, jo……
Ll – Tu creies que et llegiria algú que no fos d’aquí?
M – Jo, es que……
Ll – Tu vas de cregudet per la vida, tio. Et penses que com que surts en un bloc i fas de titella, que ja ets el rei del mambo.
M – Home, no siguis així…jo pensava que….
Ll – Tu et pensaves que ara et posaria algun comentari un personatge amb nom d’aquests que surten als diaris. No?
M – No, tampoc és això.
Ll – Què te de dolent ser una família? Mira el teu voltant, tu que pots aportar? Va digues.
M – Puc aportar poc. Se una mica de tot i un munt de res.
Ll – Llavors?
M – No, si ja ho entenc.
Ll – Mira això ho han muntat entre quatre i és de tota lògica que els seus amics, família i els més propers s’hi apuntin. Tu com et vas apuntar?
M – Jo no, va ser el “jefa” que un bon dia es va presentar a la biblioteca i en un tres i no rés ja tenia bloc. I com que el “jefa” és com és, en lloc de sortir ell i donar la cara ens fa sortir a nosaltres.
Ll – Clar, sempre pot dir que la culpa és del mussol o la lluna que son això o allò.
M – Però el més curiós és que som quatre que no som família ni amics,…
Ll – Home, jo ja els considero com de família. Mira cada dia quan entro i miro el que han escrit penso que també m’ho expliquen a mi i és com si també fos de la colla.
M – Si, això és el que sembla.
Ll – A tu no t’ho sembla?
M – Si, a alguns més que altres. Encara que quan van a menjar croquetes mai ens hi fa anar a nosaltres. Sempre s’apunta ell. Em fa una ràbia. Jo també em foteria unes croquetes i un bon got de sangria….
Ll – Tu mentre sigui menjar i beure…ja estàs content.
M – I després d’un parell de porrons de sangria….molt més content. Llavors si que puc ser de la família. I inclòs m’atreviria a cantar en un cor….Tu no?
Ll – Si tu cantes, jo me’n vaig. No per voluntat, però gràcies a les lleis de la física, quan cantes surten tots els núvols i cau un xàfec amb llamps i trons.
M – ¿Que no canto prou be?
Ll – Au, calla, calla que no saps el que et dius. Quan van repartir la música tu no hi figuraves a la llista.
M – Molt bé diuen que no ho faig.
Ll – Procura no canta mai amb els dels bloc o et faran fora per unanimitat. Tu si canten et poses una croqueta a la boca.
M – Bona idea. Llavors que cantin molt, tota l’estona.
Ll – No si de tripero ja n’ets un bon tros.
M – I per veure…un bon vi negre? Un ull de llebre, per exemple?