M – Estic preocupat amb aquesta noticia de que les “tortillas” que acostumen a menjar a centre Amèrica estan pujant de preu de forma increïble.
Ll – Si. El blat de moro ha pujat molt i, clar, la “tortilla” també puja. Una raó de mercat. ¿no?
M – No. Tot passa pel per culpa d’aquest ecologisme mal entès en que, per poder anar amb cotxe i presumir d’ecologista es fa servir el biocombustible aquest que tantes avantatges diuen que te. Però fa pujar el blat de moro.
Ll – Però el carburant aquest bio és una avantatge, ¿no?
M – Mira, per fer el bioetanol, que és el biocombustible més comú, es fan servir cereals. Aquí Europa principalment cereals d’hivern, o sigui blat, ordi, etc. A Amèrica es fa servir bàsicament cereals d’estiu, o sigui blat de moro.
Ll – Cada país fa servir el que te més a ma.
M – Si, però això fa que la demanda de cereals augmenti i per tant el preu cada vegada és superior.
Ll – Fins aquí la llei de l’oferta i la demanda, com sempre.
M – Com sempre no. Ara el biocombustible, aquí mateix, te unes subvencions, desfiscalitzacions, etc. que el fan rendible. Però tot això no és l’oferta i la demanda.
Ll – Be, també l’agricultura te subvencions…
M – Mira, hem de veure que és el més important. Anar amb cotxe o menjar? Si premiem el fet de no embrutar l’aire amb carburants fòssils, hem de fer-ho sense malmetre altres coses. Per exemple el menjar dels més desfavorits. Si no estarem com sempre.
Ll – Si, però la gent necessita el cotxe.
M – Per anar on? No veus que si per tenir un combustible barat, hem de tenir l’estómac buit, ja em diràs quin negoci fas?. Només els més ben situats a l’escala de poder adquisitiu ho podran suportar, el que significa que si puja el combustible i es manté el menjar, hi haurà menys contaminació al haver-hi menys cotxes i la gent podrà menjar. Dic jo.
Ll – Però l’economia és molt més complicada d’això. La productivitat….
M – Anem a veure. Si no pots estar ben alimentat, ¿de quina productivitat parles?
Ll – Però jo em pensava que tu defensaves l’ecologisme, l’utilització dels nous combustibles, de les noves energies…..
M – Ho soc. No ho dubtis, però l’ecologia és sobretot, sobretot, equilibri, no ecologia de saló, aquesta que ens venen tant barata avui dia, que son ecologistes inclòs els que llencen papers al carrer o fan el botellon i ho deixen tot fet un merder. No hem de posar-ho tot en un dels plats de la balança. Mantenir l’equilibri és difícil, ¿qui ho dubte? Però fer les coses tant senzilles no és la solució. La llei de l’oferta i la demanda no sempre es fa servir. La llei aquesta és la llei de la selva. Els humans l’hem de matisar.
Ll – Això em sona a política d’esquerres.
M – Digueu-ho com vulguis. Per a mi els sers vius son el primer. Podem tallar un arbre, però hem de buscar l’equilibri, mantenir-ho de tal manera que la natura pugui fer la seva natural evolució. D’altre, això no funcionarà.
Ll – En definitiva és un repartiment de poder ¿no?
M – Mira, avui he sentit una frase que va que ni pintada. “Crec tant poc en el poder, que dubto inclòs el que defenso”
Ll – Tu sempre tant extremista.
M – Ara que he dit?