El mussol i la lluna

M – Estàs mirant el vídeo?

Ll – Si. Ahir van donar-me amb el diari un vídeo i l'estic mirant.

M – Que opines?

Ll – Que el tripartit fa de dolent, però no veig el bo de la peli, a menys que sigui…

M – Hi que penses de fer un enviament això?

Ll – No ho sé, potser tu pots aclarir una mica tot això.

M – Crec que hauries de llegir el diari Avui, un comentari de l’amic Oriol.

Ll – I…?

M – Te tota la raò.

Ll – Tu que en penses.

M – Mira de política no soc cap expert, però de campanyes de marketing si.

Ll – Expert….com?

M – Mira vaig estudiar per això i crec que encara en tinc una mica de idea, encara que ja saps que penso allò de "sols sé que no sé res".

Ll – Tu no ho veus clar.

M – No vull fer meves les paraules de l'Oriol, però te tota la raò. Els que preveuen que tindran la majoria de vots, han d'emprar altres tàctiques o tenen el risc de que el client que no pensava comprar, compri a la competència. Les grans marques sempre fan publicitat a les petites, indirectament clar.

Ll – Però això no és un mercat. Aquí no és tracta de que tothom tingui cafetera electrònica.

M – No és el mateix i si és el mateix.

Ll – Això creus que no els potenciarà el vot?

M – Potenciarà el vot dels addictes, que ja el tenien, però, com diu l'Oriol, pot potenciar el vot dels que no pensaven votar i ara ho faran en contra. Mal negoci.

Ll – Però creus que seran molts?

M – Tenint en compte que el cistell dels que s'abstenen és molt gros, només que un 15% votin a qualsevol altre candidat, pot fer variar la balança.

Ll – Crec que tot ja està mesurat.

M – Crec que a les campanyes, val més el que no comet errors que el que fa molt bona campanya. Al final, ja ho veurem.

Ll – Si, ja ho veurem, però ara tots s'hi posaran en contra i indirectament en faran publicitat.

M – Potser si, però tinc curiositat per veure com influencia això en el vot.

Ll – A tu t'influirà?

M – Només em convenç que la meva decisiò està ben pressa.

M – Tu que penses d'això d'anar a Frankfurt amb literatura en català  i castellà ?

Ll – Avui vols que em mulli?

M – Tu no et mulles mai, per això estàs com estàs.

Ll – No m'ataquis, no m'ataquis

M – Tothom sap que a la Lluna no teniu aigua

Ll – Si, però tu vas per un altre lloc.

M – No, no és la meva intenció. Tots som com som.

Ll – Bé.

Ll – Els llibres o els autors?

M – Molt bona. Doncs crec que els llibres.

Ll – Perquè?

M – Diuen que la literatura es l'art d'escriure i de llegir. O sigui de comunicar una forma de pensar de l'autor.

Ll – I? Que no ho compleixen els autors que son d'aquí­ i escriuen en castellà?

M – Mira, no ho crec. Un idioma és una forma de pensar, de raonar, que ve d'una historia. És una evolució de la forma de pensar i de veure la vida que s'ha format en el transcurs dels segles i representa una evolució del pensament. D'un determinat pensament, d'aquí­ la riquesa que representa un idioma.

Ll – I l'escriptor que viu i treballa aquí­ no representa la forma de pensar d'aquí­? Parli amb l'idioma que parli.

M – No. Tots sabem que la riquesa d'un idioma es fa amb les necessitats de comunicació. Per exemple els esquimals tenen moltes paraules per definir el gel, és lògic, ja que a ells els hi va la vida. Nosaltres no tenim quasi gel i en tenim menys.

Ll – Mussol, ja sé que tu deus tenir moltes paraules per definir els sorolls de la nit, però entre castellans i catalans, la veritat és que poc poden tenir de diferencies.

M – Crec que més del que ens pensem. Cada uns ens hem anat adaptat al territori i als diferents problemes i circumstancies, lo que fa que el castellà  i el català  siguin diferents en la forma de pensar, cosa que jo veig com un enriquiment, no com altre cosa.

Ll – Tu creus que els autors que escriuen en castellà  i català poden pensar molt diferent?

M – És l'evolució³ de les idees. I crec que si. Per això defenso que la literatura catalana és la que s'escriu en català. I la literatura castellana és en castellà . Així de literatura espanyola pot ser molt bonic si inclou els escriptors gallecs, bascos, etc.

Ll – Llavors per que no es fa una presentació de literatura espanyola?

M – El perquè no ho sé, suposo que com a literatura espanyola voldrien incloure tots els autors en castellà. Ja saps que idioma espanyol es considera sempre el castellà  exclusivament. Cosa que tampoc comparteixo amb les regles actuals. Si l'idioma d'un estat és l'oficial, idioma català  només seria el d'Andorra, quan el gruix d'escriptors andorrans és petit si el comparem amb el de catalans.

Ll – Llavors els escriptors valencians….?

M – El valencià  i el català  son el mateix idioma, com l'andalús i el castellà, el que varia son els accents i les formes, que son influencies d'altres pobles.

Ll – O sigui que altres pobles poden influenciar. Crec que tu mateix et contradius.

M – Una cosa és negar l'influencia del pensament castellà  a Catalunya i altre com cada idioma va fent seves les paraules d'altres, com ara l'anglès en el castellà.

Ll – O sigui que literatura catalana, per a tu és la que s'escriu en català?

M – Evidentment. Tota la resta son ganes de polémica i restar importància al idioma.

Ll – És una opinió.

M – Tu sense mullar-te, com sempre.

Ll – No dius que soc seca, doncs no em mullo.

Ll – Vas veure lo de Martorell?

M – No, però avui en parlen tots els mitjans d'informació

Ll – Va ser llastima

M – No creus que ha sigut una manera de fer política?

Ll – És intolerant de tots els punts de vista

M – Si, però ara surten als diaris, tenen raso mediàtic, cosa que sense aquests fets injustificables, És possible que sense aquests aldarulls, no hagués tingut resò.

Ll – Però tu ho acceptes?

M – Mira amb objectivitat com està tot i ho podrem entendre.

M: Estic emprenyat.

Ll: Com sempre.

– No, com sempre no. Crec que alguns es pensen que pel fet de tenir un càrrec oficial, que han aconseguit amb els vots de la gent, poden fer el que els doni la gana.

– Calma, això passa sempre.

– Ja ho sé. Jo tinc una especial mania al "poder", ja que corromp quasi sempre. I dic "quasi" per evitat generalitzar, ja que les excepcions son molt rares.

– Tu com els italians, allí de "Porco governo" quan plou i no es volen mullar les sabates.

– Si, hi estic completament d'acord, tot i ser una bajanada

– O sigui que ets un contra?

– Contra aquest orgull sense fonament, aquest menyspreu a l'altre. Em treu de polleguera.

– Paciència i til·la, els humans son així­, que hi farem?

– Però m'hi revelo….no hi puc fer més.

– A veure, que ha sigut aquesta vegada?

– L'actitud del President de la Generalitat valenciana.

– El meu amic Camps?

– No em diguis que és amic teu que et diré allò de "dime con quien andas y te diré quien eres".

– No home no. Dic "amic" per dir alguna cosa, ni tan sols el conec, sols per la tele.

– Bé, millor. Aquest senyor ha fet una série de menyspreus a tot el Parlament i per extensió ha demostrat que els valencians li importen un rave.

– Ho sol fer, pel que he vist.

– Primer arriba tard a una sessió que pretenia reprovar-lo a ell directament. Parla en castellà, mai en valencià. Ja veus que no dic català per evitar provocacions. Intolerable.

– Però el voten. O sigui que els valencians deuen estar d'acord amb ell.

– Espero que no tots els valencians. Si no pensaria…..

– Es que a València es parla més en castellà que en "valencià", ja ho saps.

– Jo tenia una avia valenciana i mai, mai va parlar en castellà. És més parlava un català  molt correcte. Es clar que es va casar amb un català  i vivien aquí.

– O sigui que tens una cama valenciana?

– Si, alguna cosa tinc, m'encanten els focs, les traques, i tot això. Si dec tenir alguna cosa de valencià. Potser per això em sap més greu.

– Ja saps allò de "valencià i home de bé…."

– Els valencians diuen el mateix dels catalans. Ja saps que quan més cosins….més friccions i aquestes coses.

– Si, els humans son una mica estranys…

– No tots home.

– Mussol, mussol, quantes vegades t'ho he de dir?

– Ep, amb mi no eh?  Vols una til·la?

– Per til·la estic jo…

– Vols un whisky?

– Home, no et diré que no, un whisky és un whisky. De malta i sense gel si us plau.

– No, si de mal geni si que en tens, però també tens bon paladar……

– Home, una cosa no treu l'altra.

Mussol – Hola Lluna, he anat al cine.

Lluna – Ja hi vas alguna que altre vegada, no?

– Si, però aquesta vegada m'agradaria dir-ho per si algú vol veure aquesta peli.

– O sigui que t'ha agradat?

– Si, crec que és una bona peli.

– Que bé

– Si, és un exercici de cinema seriós, amb un muntatge molt bo, uns actors de bon nivell i especialment un guió molt treballat i que resulta molt efectiu.

– A mi m'agradaria?

– Crec que si, és tendre a estones, sembla que sigui escrit amb humor però un humor una mica ácid, amb un ambient de fons molt característicament irlanés.

– Diuen que parla del "problema irlandés"

– Clar, de fons és el problema de Irlanda del Nord.

– I que tal els protagonistes?

– El protagonista quasi exclusiu és un actor que es diu Murphy, que ho broda. Fa un paper que crec ha de ser difícil, encara que sembli fàcil.

– On la vas veure?

– Al Verdi

– He llegit alguna cosa de la musica.

– La musica i les lletres son una de les bones coses de la peli.

– Si l'has vist al Verdi, deu ser en V.O. ¿que tal?

– És un anglès molt irlandés o sigui que de tant en tant et queda una frase difícil, al menys per a mi, però en general s'entén amb un nivell d'anglès normalet. Sempre tens els subtí­tols.

– I de que va la pel·lí­cula?

– Realment és la conseqüència de la hipocresia que afecta la vida dels altres. Embolicat amb un problema de identificació de sexe que resulta molt efectiva.

– O sigui també té denuncia social?

– Home, podríem dir que també.

– O sigui que em recomanes anar-la a veure?

– Si. Hi vaig anar per complaure a la meva parella, però ara no tinc cap inconvenient en recomanar-la. Em va agradar molt.

– Veus, algunes vegades descobrim coses a través dels altres.

– Quasi sempre Lluna, quasi sempre….

Mussol – Inflació, baixos salaris, cost de l'habitatge, baixa natalitat,….

Lluna – Parlant sol?

– Estic pensant en veu alta sobre un tema important.

– Economia domestica?

– No, estic pensant en la revolució encoberta que s'ha girat a la societat.

– Una revolució? Això és fort.

– Si, és fort però real. Mira quants fills es tenen avui dia.

– Pocs, però és que tenir un fill és car, i la gent…..

– Ho comprens ara el que pensava? Si no tens diners per un sostre i un espai per viure, com pots pensar en tenir fills?

– Si, però no és tan fàcil.

– No, no és fàcil, però jo poso, en un costat els fons d'ingressos de la gent en edat de tenir fills,..

– Els mileuristes?

– Aquest inclús son afortunats. Molts en conec que no hi arriben a les quatre xifres.

– Si molt poc per tal com està  la vida.

– Després el preu de l'habitatge, ….la inflació que no es compensa, ….

– I les necessitats……

– No em parlis de les despeses en oci, que la gent que treballa o busca feina tot el dia, cobrant el que cobren i la història de la vida quotidiana. Si no tenen una válvula que permeti l'equilibri….rebenta la caldera.

– Si, es clar….

– Per això ara la gent, sense ser-ne conscient ha començat una nova revolució.

– Quina?

– La de ovaris i testicles caiguts.

– Home, una mica béstia la teva forma de dir-ho.

– Que vols? Els ovaris i els testicles son per reproduir-se, no?

– Podem parlar-ne, però…..

– Dic l'aparell reproductor, no parlo de sexe. O sigui que la gent va deixant de tenir fills, no poden i llavors la mentalitat canvia i es transforma en el no en volem tenir-ne que sembla molt modern però que no és cert. És una postura acomodatòria a les circumstancies. Jo els hi dono raó, ho entenc, si més no.

– I si els tenen és molt tard.

– El que farà  que no els puguin formar tant com voldrien. I tornem a l'Estat.

– A l'Estat?

– Si, mira, per exemple a Holanda, on tenen lloguers més moderats i els joves es poden independitzar més aviat, amb la avantatge que quan arriba l'edat poden tenir un o dos fills.

– Però moltes mares solteres…

– No parlo de persones, parlo de població, de futur. De població menys preparada.

– I?

– La riquesa d'un paí­s no radica en la riquesa del recursos del paí­s, radica en la capacitat de investigar, de tenir ciència, de crear noves tecnologies, etc. Mira els premis Nobel. En definitiva la riquesa d'un país és la capacitat de la seva gent.

– I tot això creus que és culpa del preu de l'habitatge?

– Si, crec que una gran part és així. Mira, som com un castell, els uns aguanten els altres, si un dels pilars falla, fan llenya tots, no només un.

– O sigui que la solució, per tu, seria un habitatge més barat.

– Ara per ara, l'habitatge és un dels factors, i potser pel seu gruix el més preocupant.

– Tu tens problemes amb l'habitatge?

– Uf, com t'ho diria? Jo soc un mussol i visc en un forat, però els humans no son tan versàtils com jo.

– Disculpa, oblidava que tu ets un mussol.

Lluna – Has vist aquesta proposta?

Musso – Quina? En fan tantes.

Ll – Que es facin dos tipus de debats, uns en castellà per tot Espanya i uns altres en català per a Catalunya.

M – I?

Ll – Doncs que saben com ets, crec que ho coneixeries i en tindries una opinió…..

M – Si. Ho he pensat i ara ja en tinc una opinió.

Ll – Molt bé, no hi estàs d'acord, veritat?

M – Molt al contrari. Hi he pensat i estic totalment d'acord amb la proposta. Je, je, je.

Ll – No t'entenc. Jo pensava que tu…..Però rius? Quina en penses?

M – Crec que això s'hauria d'estendre a tot Espanya.

Ll – Vols dir que les eleccions a Catalunya s'haurien d'estendre per a tot Espanya?

M – Vull dir que quan es fan eleccions a Catalunya, també s'expliquen les coses per a la resta d'Espanya.

Ll – A veure, que hi tens pensat, darrera d'aquesta proposta?

M – Que quan es facin les eleccions a Astúries, Andalusia o Euskadi, també ho facin per a la resta d'Espanya.

Ll – O sigui que tots per tots?

M : Exactament.

Ll – I que es guanyaria, segons tu?

M – Ja, ja, ja, ja,

Ll – No riguis, diguem-ho. Que es guanyaria?

M – Els altres no ho sé, però jo, ja, ja, ja, ja, em faria un fart de riure, ja, ja, ja, ja,

Ll – Que és el que et faria riure tant?

M – Doncs que si aquí­ fem els discursos en castellà per a la resta d'Espanya, quan els hi toqui a ells, haurien de fer-lo en català per Catalunya, no? I només per sentir els diferents accents, de com haurien de definir-se per convèncer, etc. Seria tot un esdeveniment.

Ll – I això fa riure?

M – No, si pensava amb com podríem entendre allò dels "signes dels temps, …." de un que parlava català  a la intimitat.

Ll – Tu pensaves més que això.

M – Em faria gràcia sentir un català tant variat, seria tota una experiència. I no podrien dir allò "insolidaris" ja que seria un atac molt directe i no queda bé.

Ll – Ja deia jo que tu acceptis una cosa així­ era estrany.

M – No seria bonic? Tots parlant la llengua dels altres, encara que sigui només un mes. I voler convèncer.

Ll – Ara si que veig que avui somnies truites…..

M – Tinc curiositat per sentir com parlaria català el president de Murcia.

Lluna – Et veig molt estarrufat.

Mussol – Uf, es que he vist a la Xarxa que parlen de mi.

Ll – De tu? Explica, explica.

M – Estava buscant una cosa a la Xarxa a través del Google. Als acabar vaig buscar "el mussol i la lluna", com un "divertimento" per canviar de tema.

Ll – Total que jo també hi soc?

M – Si, vaig veure un lloc que algú ha fet un escrit, un exercici literari, sobre tu i jo. Bàsicament tu hi estaves una mica passivament. El prota soc jo.

Ll – No faltaria més, el senyor mussol és molt important, més que la Lluna.

M – Doncs si, jo soc un bitxo atractiu, proper, familiar, coquetó, simpàtic, amable,….

Ll – Para, para. Ja veig que el teu ego t'ha pujat fins els núvols.

M – Home, no et diré que una floreta de tan en tan li va bé a tothom.

Ll – Peró tu…..

M – Mira, una cosa que he aprés en aquesta vida és que has de fer moltes abraçades als que tens al teu costat. I de passada fer que t'abracin. Va bé per poder seguir amb una bona qualitat mental, si més no.

Ll – Ara si que et dono la raó. Jo sempre trobo a faltar una bona abraçada. Quan veig que els terrestres us abraceu….em feu una enveja.

M – Doncs aixó. Ara soc a la Xarxa, no per que jo ho hagi volgut, si no per un desig d'una persona que no te res a veure amb mi i que creu que soc literàriament atractiu.

Ll – No si de confiança amb tu mateix…deu ni do.

M – Tenia un amic que cada matí, després d'afaitar-se, es mirava al mirall i es donava una bufetada a la cara i deia "Que guapo ets tio".

Ll – Com tu, més o menys.

M – No, si era lleig de veritat. Era un tio lleig, peró ell deia que amb aquest gest matutí es donava ànims.

Ll – I funcionava?

M – I tant si funcionava. Era el que més lligava de la colla.

Ll – Llavors creus..

M – Crec que si no penso bé de mi mateix, qui ho farà?

Ll – Si, peró….

M – Mira, en Dumas, a la novel·la Mme. De Chambbley feia dir a un personatge "Plus heureux que les heureux celui qui peut en faire!" (Més feliç que els feliços, aquells que poden fer feliços als altres)

Ll – I…?

M – Per fer feliç als altres has de tenir una certa felicitat interna, que és la que s'encomana. Si no la tens, els demés ho noten.

Ll – Home, ara resulta que ser a la Xarxa t'ha fet un filósof.

M – Tinc moltes coses que encara no coneixes.

Ll – La de cregut si que la conec.

M – Justícia petita, justícia

(relat amb veu molt, molt baixa)

Lluna – Vols dir que no ens veu ningú?
Mussol – Calla tonta, qui vols que passi per aquí?
Ll – Es que em fa un…no sé què
M – Ara és fosc i no es veu ni la Lluna, perdó, vull dir…
Ll – Ja ho he entès. No has sentit un soroll?
M – Mira, els mussols tenim molt bona oïda i no he sentit res.
Ll – Doncs jo diria que he sentit alguna cosa
M – El vent que mou les fulles, no pateixis que no ens veu ningú.
Ll- Ai, no sé
M – Mira que ets peruga, apa dona…
Ll – Tu creus que fem bé?

M – Es clar que fem bé. No t'amoïnis, va vine
Ll- No sé, no sé…em fa una certa cosa.
M – Però tu ho vols fer? O no ho vols fer?
Ll – Si, si, ja estic decidida, però aquí al bosc, amb totes aquestes ombres….
M – Quines ombres? Si no hi ha llum.
Ll – És que he de confessar-te que és la primera vegada…
M – Ja hi som.
Ll – Que vols que et digui, soc una mica…així
M – Una mica carrinclona, perdó.
Ll – Tu diràs el que voldràs, però jo crec que algú ens mira.
M – Espera que miro….
Ll – Que veus?
M – No veig res, no veus que no hi ha llum. Apa, donem la mà que encara et fotaras de cap.
Ll – Mira que fer-me venir tapada….
M – Que vols? Que ens delati la teva llum?
Ll – No si ara estic molt apagada.
M – Però ho he fet per tu. No volies total anonimat?
Ll – No, si t'ho agraeixo força
M – Doncs va som-hi
Ll – Ja?
M – Que vols esperar? Que es faci de dia?
Ll – No, no, si estic ben decidida….
M – Doncs va.
Ll – Es que no m'hi veig
M- Tot és començar, ja veuràs que a mida que ho vagis fent et passen tots els mals.
Ll – Bé som-hi JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI
M – Ho veus? No costa tan. Apa, tornem-hi
Ll – JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI
M – I ara fotem el camp que l'esquirol te males puces quan el desperten a crits a la nit especialment.
Ll – Uf. M'ha agradat molt. Una bona descarrega d'adrenalina.
M – Ja, Veuràs com al bigotis no li fa cap gràcia. Je, je, je.

Lluna – Vols que sortim a fer un vol?

Mussol – No puc, estic fent el pressupost del bosc.

Ll – Tu fent el pressupost?

M – Si, ara soc el conseller de finances del bosc.

Ll – Caram, si que em faig em gent important.

M – No creguis, no és gens fàcil.

Ll – Però si no teniu ni un duro.

M – Mira, he de distribuir els diners que tenim, uns 300.000 pedrots.

Ll – Moneda pròpia?

M – Si. Doncs amb l'inflació que tenim, més la correlació entre la taxa de creixement del bosc, i la disminució hidrida dels últims anys, crec que tinc una ratio que em permet distribuir les cotitzacions de tots els sers impositius actius del bosc, amb una conjunció que surt de la hipérbole quantica de la mesura normal del pi negre en correlació amb la pinassa que deixa anar i l'estructura del vol del Bombus terrestris, al que nosaltres diem col·loquialment abellot. Que sempre em diu l'hora.

Ll – I que? No he entés res.

M – Calla i dissimula. Ells tampoc.

Ll – Llavors com fas la distribució del pedrots?

M – A ull, com tothom.

Ll – Home, això és poc seriós.

M – Si, però mira, és senzill. Jo faig la distribució i ho dic per tot el bosc. Llavors venen les olives i em diuen, home que som estigiformes com tu, apa, posa alguna cosa més. I jo els poso alguns pedrots més, ja que son amigues meves.

Ll – Uy, uy, això em fa olor de….podrit?

M – No dona no, si va això. Llavors venen les guineus i diuen que jo afavoreixo les olives per que son parentes. Els agafo i els reuneixo. Els hi dic que els hi faré pagar menys impostos per portar la cua grossa. I contentes.

Ll – Però tu ets…ets…No vull ni dir-ho.

M – Llavors venen les formigues, amb tota la patuleia i em fan una vaga a peu de la meva alzina.

Ll – Home, és que no….

M – Els apujo el sou. I llestos

Ll – Però d'aquesta manera no et quadraran mai els números.

M – No, si tot es "boquilla". Jo els dic. Teniu 10.00 pedrots i us en poso 20.000. Hi surten contents.

Ll – Però tu no tens els 10.000 pedrots que et falten.

M – Si que els tinc. Els dono 2.000 per les derrames vigents, 1.000 per la praxi doble, 5.000 per la fusió plena, 2.000 per la derrama interna. Però com que la derrama vigent no pot ser compatible amb una derrama interna que pugi més del doble de la praxi doble, si els poso 12.000 de derrama vigent, els dono 20.000 pedrots.

Ll – Però no dius que la derrama interna no és compatible amb no sé que del doble de la vigent?

M – Clar. Llavors ells han de triar entre la derrama interna de 2.000 i com que no pot ser mai superior, m'estalvio 10.000 pedrots. Fàcil. No sé com no ho entens.

Ll – Caram amb els contes del mussol. I jo que et pensava un tros de sabata.

M – No sé amb qui et pensaves que parlaves.

Ll – Llavors si sumem tot el que promets….

M – Si ho sumo tot? je,je,je, Hi qui ho sumarà si ningú te els números? Sols els tinc jo. No veus que som transparents, però algunes coses son "difòcils" de calcular i per això ho deixo per més endavant donar les dades exactes. Es que ets mes soca. No serviries per aquesta feina.

Ll – No, si ja ho veig que no serviria. Caram, caram,