L’últim post el viag publicar el 29 de desembre de 2010… 3 anys sense actualitzar!!

M’he l’he rellegit per saber què hi deia i… uuufff les voltes que han donat les coses!!!! A la publicació parlava de demanar el trasllat a la UAB, de lo il·lusionada que estava amb el meu propi material de laboratori, dels voluntariats…

Doncs segueixo a la UdG (Universitat de Girona) i no penso demanar trasllat, el material de laboratori ja forma part de la meva vida quotidiana i ja no em sembla extraordinari tenir-lo (però m’ha agradat i m’ha anat bé recordar la il·lusió que em feia tenir-lo per ser conscient del què he avançat des de llavors). Ja no em considero voluntària d’El Jardinet dels Gats perquè amb la universitat m’era impossible participar-hi però tot i així em considero “col·laboradora” perquè segueixo estant al corrent de tot i si puc participar en alguna cosa puntualment ho faig. També he deixat el CRAM però a l’abril de 2013 vaig començar voluntariat al Zoo de Barcelona, cosa que portava anhelant des del 2007-2008!! =) I tinc a Submon en el punt de mira, tant per a voluntariats com per al què faci falta!!! =D

Però no venia a comentar els canvis que hi ha hagut a la meva vida sinó el canvi de mentalitat que he fet i com ha crescut la meva visió professional.

Realment biologia ofereix un ampli ventall de possibilitats: Des de laboratori a treball de camp (més comunment conegut com a bata i bota), però disn de bota hi ha un ampli ventall de possibilitats que abans no contemplava i ara m’estic adonant de totes les possibilitats que hi ha.

Quan tenia uns 14-16 anys se’m va posar al cap que volia treballar en un zoo, no sé perquè em vaig fixar en els cuidadors d’animals del zoo i vaig decidir que volia treballar d’això, concretament de cuidadora de dofins, i vaig començar a investigar què havia de fer per arribar a aquesta meta: Vaig descobrir que l’única manera era fent biologia o veterinària i em vaig decantar per biologia.

Més tard, cap als 19 anys va parèixer un nou horitzó: Els centres de recuperació (concretament els especialitzats en el medi marí). Sí, jo volia fer biologia, especialitzar-me en bota i ser cuidadora d’animals, ja fos en un zoo o en un centre de recuperació; però els anys han anat passant i la meva visió encara s’ha ampliat més: Hi ha moltes més coses!!!!!: Investigació i recerca, protecció i conservació, educació ambiental, divulgació científica…

Vaig començar amb la idea de ser cuidadora d’animals i ningú em treia d’aquí, però ara veig molt més interessant el camí de la conservació i educació ambiental. No tindria contacte directa amb animals però podria contribuir a la seva conservació (que és el meu principal objectiu) i és un món fascinant igualment.

I no només he ampliat la meva visió sobre les branques professionals que hi ha sinó també dels llocs de treball: Abans pensava només en un zoo o un centre de recuperació, doncs ara penso en un zoo, un centre de recuperació, un museu, una universitat, una plataforma o organització d’educació ambiental… Tots aquests llocs tenen el seu equip de recerca i investigació, d’educadors ambientals, de divulgadors científics, etc.

Normalment pensem:

• Universitat: Lloc on s’estudia una carrera, per tant hi ha professors i alumnes. Però també tenen el seu departament d’investigció i recerca.
• Museu: Lloc on hi ha exposada una col·lecció d’objectes d’interès cultural. Però els museus també tenen el seu departament d’investigació i recerca.
• Zoo o centre de recuperació: Un té una col·lecció d’animals vius en captivitat i l’altre es dedica a agafar animals salvatges ferits, cuidar-los i reintroduïrlos. Però els dos tenen la seva vessant conservacionista i d’investigació: Reintroducció d’espècies, educació ambiental, divulgació científica… tot això ho fan tant els zoos com els centres de recuperació.

• Altres: Hi ha molts altres llocs de treball que ofereixen tota aquesta amplitud professional.

Però com dic al títol del post encara em queden uns anyets més de carrera i d’aquí que acabi segurament hauré ampliat molt més la meva visió del món i de la biologia. Ara per ara només puc dir que m’estic fent una idea de per on vull tirar (quan abans de començar em pensava que ho tenia claríssim) i seguiré avançant poc a poc cap al final del grau sense preocupar-me de pressions prejudicis. Mentre al mateix temps que vagi estudiat també vagi fent coses (voluntariats per exemple) m’aniré obrint portes i fent contactes.

Hi ha moment d’angoixa, moments de voler deixar-ho tot, moments en què penso que he arribat al límit i que no puc més o que no val la pena perquè porto 3 anys i encara arrastro assignatures de 1r, perquè ja tinc 26 anys, perquè…. però no importa!! Miro al meu voltant i veig gent de la meva edat estudiant, companys de la meva classe que superen els 30 i els 40, gent que va començar al 2010 com jo i que també està travada a les mateixes assignatures que jo, gent que ha trigat més de 6 anys a acabar la carrera, altres que n’han trigat 4 justos, però el què importa és que vull arribar al final i si ho he de fer poc a poc, doncs es fa a poc a poc!!!! =D

Després d’unes setmanes horroroses i angoixants, m’ha tornat l’optimisme!! =)

SÍ, SERÉ BIÒLOGA!!! ^_^