La roda que ja comença a girar (I)
Un apunt per comentar una nova píndola d’en Portabella, la referència de Barcelona com a capital de Catalunya i què implica això.
Ara estic provant de recopilar notícies sobre diferents propostes que estan sortint a la llum, costa de fer un seguiment constant de cada cosa que es va dient.
Sí, a la tortuga podeu llegir el discurs de la conferència del Ricard. No, no fou una conferència de comiat, era “només” el balanç de 4 anys, un aquí estem i això hem fet. Possiblement, un dels moments més emotius de l'acte que recordo i recordaré (el dia abans no vaig poder anar al comiat com a conseller de l’Albert Musons, estava en una conferència d’urbanisme i habitatge d’en Portabella) fou quan algú del públic li va dir al Ricard que després de quatre anys i la feina feta, per la gent de Gràcia era ja “un dels nostres”. Però entengueu-ho no en un sentit mafiós hollywoodià, sinó més aviat de reconeixement cap a algú que, no sent de Gràcia, i no se n’ha amagat mai, possiblement és el regidor que més ha fet per Gràcia i més l’ha defensat davant la ciutat i el país. Una paradoxa a considerar.
I, per acabar, un fragment d'un sopar d'en Portabella a Nou Barris amb una idea potent de polítiques socials real però republicana. S'hi poden veure la Dolors i el Xavi.
PD: gràcies pel divendres al vespre, va ser un respir enmig de la cadència de campanya i l'intens cap de setmana que ja comentaré.
