Monòlegs políticofestius

Bé, s’acosta el congrés d’Esquerra. Un congrés important, en tant que ha de decidir qüestions importants en un moment no del tot perfecte. 

Sóc conscient que no estem en el millor moment. Aquests dies m’estic dedicant a parlar amb el meu entorn no polititzat però proper per saber què pensen de tot plegat. I també, com no, perquè ells volen saber què penso. 

Així com vaig fer a Gràcia, em mullaré a través del meu bloc. Amb la meva manera de ser, sense criticar els meus companys i companyes de partit, però dient clar qui i per què preferiria que guanyés el congrés. Però que ningú no s’equivoqui. Guanyi qui guanyi, aquest és el meu partit. No percebo cap altre millor eina avui dia per assolir la independència. Ni partits extraparlamentaris 100% coherents amb ells mateixos però socialment estèrils, ni aventures personals que s’esgoten quan el personalisme esdevé massa feixuc. 

Però jo també vull un partit que sigui percebut com seriós i útil, com coherent i complidor. És el que provo d’aplicar-me a mi i, per tant, és lògic que ho demani als que estan per sobre meu. Perquè sé el que és que la teva tasca municipal no serveixi per gaire a l’hora d’anar a votar. Sé el que és que els meus millors amics em diguin que no votaran a Esquerra tot i ser com tu. 

Sí, cal un canvi i que la gent el pugui percebre. 

Crec en el 2014. Per fi una utopia que es pot atançar. 

Aniré desgranant a través de diferents articles la meva visió particular de com crec que ha de ser Esquerra. Però voldria, a l’hora, sentir els vostres punts de vista, no necessàriament personalitzats en noms sinó en il·lusions i discurs. 

Per acabar, us deixo amb la Txe Arana, o la independència, que vol quedar amb vosaltres.

This entry was posted on abril 19, 2008 at 12:04 pm and is filed under Gràcia Republicana. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.