Lesseps, nusos informatius
Ahir s’inaugurava la Plaça Lesseps. Hi vaig anar, per diversos motius.
Lesseps, llunyana el temps, és farcida de records personals. La bassa per les barquetes, diumenges de passeig i moltes coses més.
També pertany a la memòria política gracienca. Mentre m’immergia dins la política gracienca, la Dolors m’explicava el que va costar que s’atengués les demandes dels veïns i veïnes en l’època Mascarell. Per tant, molts anys.
Els resultats? Ja vaig dir que creia que s’havia gestionat malament el procés d’aflorar el resultat i que hagués calgut tornar a informar els veïns i veïnes altre cop abans de l’acabament. D’una banda, posar la part de ferro abans de la verda va fer de mal gestionar tot plegat. És evident que el verd havia de créixer i ho està fent. Quant als veïns i veïnes, crec que estan fent aportacions molt vàlides per millorar la plaça, el que segurament volem tots, o quasi tots.
Tots veiem que la plaça no està acabada. Festes populars? Bé, mentre siguin les justes i necessàries. Tot es torça, però, quan arriben els discursos polítics. N’hauríem de treure alguna lliçó. Potser no calen, i això no treu el mèrit polític, però no sé si cal tensionar la situació, la gent i els ciutadans, atès que sempre hi haurà qui voldrà expressar les seves discrepàncies amb més o menys encert. Per cert, demanaria a certa organització política juvenil que faci millor les pancartes i que les signi. Per sort, l’estètica d’uns que protestaven i els altres era prou diferent per distingir-los.
Cada inauguració amb discurs de l’alcalde esdevenen xiulades per part d’uns i altres. I al final és la notícia. Potser caldria invertir els papers de cadascú en aquests actes. Perquè llavors surt l’alcalde amb un discurs, que com en el cas de l’Espai Jove, no em sembla el més adequat per una festa. La gent vol sentir festa, no pas més tensió. Per cert, em sembla un encert haver aprofitat per lliurar les plantes que no es deurien poder lliurar el dia de la Festa de la Primavera que es va haver de suspendre per la pluja.
Per la banda gracienca, és evident que ens falta encara enllestir la Travessera de Dalt, on també hi ha un acord veïnal, per tal de poder-ho veure-ho tot clar i trencar aquesta divisió mental que massa sovint tenim.
