I ja fa 10 anys
Han passat ja 10 anys? aquesta és la primera pregunta a fer-se. La segona és, com han canviat les coses en aquests anys. Una societat que continua sense poder evitar mols assassinats, i molts d’ells envers les dones.
Recordo que fa 10 anys no estava a Esquerra. Però ja era persona i gracienc. I recordo que em va impactar. Probablement no estàvem tan avesats a sentir assassinats. Jo, que havia anat a l’Escola Sant Josep de Verntallat, amb el pati donant a Rubí, sentia que allà hi havia hagut un assassinat. Buff.
Recordo també que vaig anar a la manifestació o me la vaig trobar, ara no ho recordo, però sé que anònim, m’ha vaig afegir. Ara sé que allà hi havia molta de la gent que ara sí conec i que continua lluitant en aquest tema. Però aquell dia no les coneixia. I potser tard o d’hora ens haurem de plantejar algun reconeixement a l’Ángeles Chivan, digues-li plaça, digues-li nom de res, però això ho deixarem per a altres àmbits.
Aquests dies que estic llegint la novel·la d’en Toni Soler sobre en Companys, penso que segurament empraria la màquina per a evitar aquell crim, o només (per allò de no canviar el passat) voldria que s’esclarís. Aquell dia recordo la sensació que hi havia un assassí a Gràcia i ningú no sabia qui era.
Bé, tot això que forma part del diari personal, només per dir que cal continuar reivindicant i lluitant per anar contra tot tipus de violència i, sobretot, contra les dones. Hi ha coses que repugnen independentment del gènere. Perquè en acabat només hi hauria distinció entre els humans i els inhumans. Jo tinc clar on sóc. Ens hi posem?
novembre 13th, 2009 at 8:57 pm
La violència masclista és una autèntica xacra social. Solament a la Vila de Gràcia la policia està fent seguiment a 132 víctimes de violència de gènere i s’han obert 110 ordres d’allunyament.
Sóc contrari a qualsevol tipus de violència i no entenc que un home pugui maltractar, física i/o psicològicament, fins i tot arribar a matar, a la dona a qui diu que estima. Desgraciadament sovint es confon l’amor i l’estimació amb la possessió i la submissió.
novembre 14th, 2009 at 11:51 am
“anar contra tot tipus de violència i, sobretot, contra les dones.” Perquè és pitjor aquesta que la violència contra els impedits? O els desemparats? O els desesperançats? O els indefensos?
novembre 14th, 2009 at 3:12 pm
Possiblement les dones, en general, en molts casos tenen tots aquests adjectius, tot i que no sempre. Estic d’acord amb el que dius.
novembre 14th, 2009 at 6:15 pm
vaja, no sé si m’he explicat millor o pitjor, el que volia dir és que sovint aquestes dones agredides pateixen aquests estats d’ànims afegits
novembre 16th, 2009 at 9:05 am
Deixa’m motrar-te encara en un altre carreró.
Dius “contra tot tipus de violència”: també ets contrari a la pròpia defensa? Si et piquen renegues tornar-t’hi? Si un país és envaït ho ha de permetre sense defensar-se?
novembre 16th, 2009 at 9:12 am
Greips, per mi això no és violència, és resposta a la violència
novembre 16th, 2009 at 12:39 pm
una resposta violenta no és violència :O
novembre 18th, 2009 at 9:53 pm
Quoina diferencia hi ha entre “violència” i “resposta a la violnència”; jo pensava que el contrai a “violència” és “no violència”, ho pots explciar això Àlexandre ?
novembre 18th, 2009 at 10:03 pm
Aqui tenim un exemple de “resposta a la violència”; cal recordar que Alfredo Pérex Rivalcaba es considera no violent, el matix que Àlex López que diu que no és violent malgrat la seva actuació al “fets de la plaça de les dones del 36” de tots/es coneguts perque “jo no he fet l amili” (sic). Ho teniu a:
http://www.elconfidencial.com/espana/rubalcaba-carlos-soriano-dices-haces-20091118.html
fins el Bono l’ha ahgut d’agafar !!!.
La sesión de control al Gobierno había terminado cuando en un aparte, el ministro del Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, se ha acercado al diputado popular Carlos Floriano para, fuera de tono, espetarle: “Yo oigo todo lo que dices y veo todo lo que haces”, según aseguró el portavoz del PP Esteban González Pons y le propio Floriano.
De acuerdo con esta versión, Rubalcaba, muy alterado, ha pedido a Floriano que deje de utilizar como arma arrojadiza contra el Gobierno las denuncias sobre del sistema de escuchas SITEL. “Eres un paranoico. Eres un paranoico”, le habría repetido. El diputado extremeño ha vuelto a pedir a Rubalcaba que regule por ley orgánica SITEL. “Lo haremos cuando queramos, no cuando nos lo digais vosotros”, le habría respondido el responsable de Interior. “Si sigues hablando en esos términos tendrás que llevarme a los juzgdos, porque si no tendré que hacerlo yo”, amenzó Rubalcaba, en palabras de Floriano.
La conversación entre ambos ha alcanzado tal nivel de tensión que el presidente de la Cámara, José Bono, que se había percatado del rifirrafe, ha tenido que mediar y se ha terminado llevando a Rubalcaba del brazo. El PP ha pedido la dimisión del ministro socialista, al que considera “agotado” y “quemado”.
Posteriormente, Rubalcaba ha comparecido en rueda de prensa para asegurar que en ningún momento ha amenazado a Floriano ni a González Pons y recordar que “en este país nadie del Gobierno ni de las fuerzas de seguridad espia a nadie”. Rubalcaba ha negado que hubiera dicho a los diputados del PP “yo oigo todo lo que dices y veo todo lo que haces”, y que fue una expresión que utilizó refiriéndose a la radio y la televisión. El ministro ha recordado que el SITEL es un sistema de archivo de las conversaciones telefónicas intervenidas previa autorización judicial, que cuenta con sentencias favorables del Tribunal Supremo.
Crispación en la Sesión de Control
Bono ha afirmado que la discusión entre Rubalcaba y Floriano estaba dentro de lo “normal” y no percibió en ella agresividad, aunque sí ha reconocido que existía una falta total de acuerdo. Otras fuentes consultadas que presenciaron parte del encuentro, y que no pertenecen ni a PP ni a PSOE, explicaron que la discusión se había producido con un tono alto de voz entre Pons, Floriano y Rubalcaba, pero sin la agresividad que han denunciado los populares.
La confrontación en una de las salas del Congreso tuvo lugar después de una crispada sesión de control al Gobierno, en que las preguntas del PP sobre crisis del ‘Alakrana’ y las supuestas escuchas practicadas con el sistema SITEL han provocado duras respuestas de la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega y del propio Rubalcaba.
novembre 21st, 2009 at 6:47 pm
Ja, ja, Andreu, ara em vols fer passar per violent, té gràcia, ben provat
novembre 27th, 2009 at 10:23 pm
No oblidis que per fer política i cobrar per fer-ho, no t’autoritza a dir el que vulguis ni a inventar la realitat de les coses per fer-to venir bé per la teva feina.