13-D. Un pas endavant
Que ahir fou un dia especial i de quasi clima electoral total, ho demostra el fet que tothom dirà que han guanyat, l’eterna relació d’amor entre dades i analistes, on tothom s’enamora de la que vol i deixa les altres en un racó.
Crec que la principal conclusió és que l’esquema vot favorable i participació continua sent inversament proporcional, la principal lliçó per aprendre. Altres idees ràpides són:
1. L’Estratègia unionista de no anar a votar és una arma de doble fil. En aquest sentit, crec que s’equivoquen perquè el curt termini els afavoreix, però perden la bandera de la participació i la mobilització. Molts que no han anat a votar que no perquè seguien consignes no ho entenen, però no érem demòcrates?
2. La consulta, més que mai, valida l’eix nacional. Així, els qui volen pensar que només hi ha un eix, demostra que s’equivoquen. També crec que s’equivocaran els qui pensin que només hi ha el nacional. La realitat ens demostra que la complexitat de la realitat catalana és que conviuen els dos eixos, i en tots dos cal seguir apostant i oferint propostes.
3. Hipocresia del PSOE? Ahir en Chaves parlava d’acte de propaganda, i avui parlen sobre la participació. A què juguem? O no hi fem cas, o sí, però no podem agafar els arguments que ens interessen de tots dos. Per mi, això demostra que preocupa encara que no ho sembli.
4. Participació baixa, cal seguir millorant el procés. Cal implicar els NOs demòcrates perquè votin, perquè llavors tindrem una mesura real.
5. Algú gosarà parlar en nom del 72,5% restant? S’equivocarà qui vulgui pensar que el 72,5% que no va votar és unionista. Mentrestant, en aquest percentatge hi haurà vot independentista ocult que no va anar a votar per mil motius. I, sobretot, l’abstencionista declarat que tan se’ls dóna.
6. L’independentisme és el principal projecte polític pel país. Algú pensa quin seria el resultat si s’hagués preguntat sobre federalisme? Doncs està clar que no seria aquest. Potser no és majoritari en termes absoluts, però no hi ha millor alternativa al sistema actual, això està clar.
7. Pressió a la Diagonal. Depenent del que digui el PSC, caurà en la seva pròpia trampa. Algú creu que el referèndum de la Diagonal tindrà uns resultats similars en termes de participació? Què diria el Govern amb un 25% de participació en el procés de la Diagonal? Encuriosit estic.
8. L’independentisme és més que Esquerra. Aquesta és la principal conclusió. Mentre sempre es deia que només Esquerra representava l’independentisme, ara es veu que sobrepassa el màxim resultat mai assolit per ERC en aquests llocs. D’aquí es pot treure:
8.1 Missatge a CiU. Sí, ha de saber entendre el missatge, sobretot en Duran, per mi una de les principals conclusions. Ells podran extrapolar dels seus votants quants es manifesten independentistes, i caldrà saber llegir els resultats. Perquè llavors potser sí que té sentit un independentisme de dretes i si no es mouen els ocuparà un partit aquest espai. Ens entenem?
8.2 Màxim sostre d’Esquerra? Ara sabem, en cada poble el màxim resultat avui dia que podria treure l’únic partit independentista que hi ha avui dia. És una mesura molt interessant.
9. Cal saber les dades sobre gent gran i gent jove que ha anat a votar. Fora bo saber si el sector entre 16 i 18 ha anat a votar, doncs aquest és el que fa créixer, desacomplexadament, també, l’independentisme.
10. Els immigrants saben qui compta amb ells de veritat i no de copet a l’esquena. Més enllà dels acostaments del PSCSala, ara saben que els independentistes no parlem per ells, sinó que som els primers que els hem deixat votar. I això no és un fenomen menor.
11. Participació i Independentisme van a del bracet. Mai cal altre mecanisme de consulta havia fet moure tanta gent
12. La realitat del país no és la del Facebook. No ho dic menystenint-ho, sinó justament com a defensor de les Xarxes Socials, no ens podem creure que és el tot, i això és un bon aprenentatge. Parafrasejant el Jaiak bai, Borroka era bai, “Facebook sí, carrer també!!”
13. Hi ha consultes millors organitzades que altres. Osona és un bon exemple, no pel resultat, sinó per la participació i com s’ha fet. Potser funcionar com a franctirador no és el millor camí, sinó que cal una sinèrgia com la que s’ha fet a la Comarca. Tinguem-ho en compte.
Seguirem donant voltes i lluitant per la Independència, des d’una postura republicana i d’esquerres. És el que som i el que s’espera de nosaltres. Pròxima estació? Properament…
desembre 14th, 2009 at 8:10 pm
ALGUNES CONCLUSIONS AVANÇADES:
1a. Encara estem lluny del mínim de més del 50% de participació, un dels requisits exigits per la Unió Europea per reconeixer la independència de Montenegro.
2a. Solament va votar el SÍ convençut però els partidaris del NO van abstenir-se. Són una majoria silenciosa?
3a. Esquerra Republicana no representa l’independentisme en exclusiva, hi ha Reagrupament, les CUP, Estat Català, sectors de Convergència i Unió, etc.
4a. El federalisme no és cap alternativa real. Solament hi ha dues alternatives: l’autonomisme constitucional o l’independentisme.
5a. La realitat socio-econòmica i política de Catalunya és molt complexa, els catalans estem com sempre molt desunits i mal avinguts, un exemple: el conflicte entre la Coordinadora de Carme Forcadell i Osona Decideix de López Tena. El futur és molt incert i solament ha passat un dia des de la consulta.
desembre 14th, 2009 at 8:22 pm
14. Com més creix l’independentisme menys gent vota “l’únic partit independentista que hi ha avui dia” (paraules teves)
desembre 14th, 2009 at 11:17 pm
Greips, ho tinc molt en compte, però no és una conclusió de la consulta, ho podria ser de les enquestes, perquè per mi és tan important que el vot tradicional convergent es comporti com a independentista, i això pel futur del país és important. Del que tu dius, i el que jo dic, continua sent cert. Alguns ho veuran com una mesura per a fer un altre partit, per mi és quelcom que esperona a fer bé les coses, que no sempre ho fem.
En aquest sentit, em sembla interessant aquest article d’en Gordillo, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/153762
Francesc, no és majoria silenciosa, és una barreja dels que no aniran mai a votar i dels que se’ls ha fet veure que no han d’anar a votar. Això pot canviar, evidentment. Això ho fan per invalidar el 50% que deies, però votaran en el moment oportú, entenc.
Totalment d’acord amb els punts 4 i el 5, malauradament.
desembre 15th, 2009 at 1:09 am
Alex,
en Saul fa una cosa molt divertida que és donar el mèrit de tot a E: sense el tripartit i les seves conseqüències res d’això hauria passat. No és el primer cop que li llegeixo coses similars.
No ho sé, és ciència ficció. El que és claríssim és que el país (i l’Estat en el que es troba encaixat, i el continent del que forma part política) no és el mateix ara que fa 10, 20 o 30 anys i, evidentment, les coses que passen ara no haurien pogut passar abans. Perquè si abans haguessin pogut passar, doncs haurien passat. I si no van passar és perquè no podien passar. No sé si m’explico 🙂
I el vot tradicional convergent sempre ha sigut molt més independentista del que els independentistes han cregut sempre, però no s’ha sentit cridat a defensar la pàtria. Perquè ells, els convergents, són i se saben “de la tribu” i malgrat tot en moments crítics arroparan a “la tribu”. Que uns ho descobreixin ara, i vulguin apropiar-se del mèrit, és el més em que sorprèn.
desembre 15th, 2009 at 7:43 pm
ALGUNES CONCLUSIONS AVANÇADES (2)
6a. Una de les novetats de la consulta de diumenge és que els immigrants han pogut votar, solament es requeria estar empadronat i tenir més de setze anys.
Aspecte positiu: el caràcter autènticament integrador i democràtic de la consulta, es reconeix als immigrants el dret a decidir el futur del país on viuen i treballen.
Aspecte negatiu: la seva escasa participació en la consulta que ha fet baixar l’índex total de participació (a Osona entre un 7 i un 8%).