Color Roig i gust Alternatiu

Com en tot a la vida, hi ha coses més conegudes que altres, també passa amb “les retallades” que els governs de la Generalitat i l’Ajuntament. 

Així el tancament d’urgències de l’hospital de l’Esperança o Sant Pau i Creu Roja fan que les retallades en salut o en educació estiguin en boca de tothom.

Menys conegudes són les aturades de projectes com les estacions del metro de la L9 als barris del Nord o els plans sobre projectes com la reforma de la plaça de La Sedeta o el Pla de Barris a El Coll. 

Si que sabem que l’aturada del Pla de Reordenació Urbanística a Vallcarca suposa un cop molt dur a la regeneració del nucli antic de Vallcarca. Aquest procés ja excessivament dilatat en el temps, amb interessos que han ratllat l’especulació urbanística. 

El setmanari L’Independent se’n feia ressò aquesta setmana després d’una moció del grup municipal d’ICV-EUiA al Plenari del Districte (veure L’independent ) amb la notícia: “El Districte habilitarà els solars buits de Vallcarca per dignificar el barri”. Ens alegrem que la moció que vam presentar hagi tingut conseqüències immediates.

Els antecedents ens expliquen com el principal propietari privat és la constructora Núñez i Navarro i atès el mercat immobiliari ARA no té cap interès en dur endavant el projecte urbanístic… deixant a l’Ajuntament la “patata calenta” (l’anterior i l’actual) de seguir amb les expropiacions que en realitat són ferides obertes en forma de solars buits i un edifici per reallotjats que ja s’ha fet famós per la l’estètica i l’ètica. 

Aquesta part de Vallcarca, on abans tot eren casetes, horts i rierols, ara sembla ben bé l’estampa d’una ciutat en runes o un formatge gruyère, per la quantitat de solars buits que hom troba donant-hi un passeig. 

Per això al darrer Plenari ICV-EUiA va presentar una moció, aprovada per unanimitat, perquè la vintena de solars buits que encara no han estat habilitats per a usos públics, se’ls hi doni un ús que, a més de ser públic, i aturi la imatge de degradació d’aquesta part de Gràcia. 

Malauradament la lliçó no pot ser cap altre que processos tant sensibles per als ciutadans com els reallotjaments urbanístics no poden fer-se des de la llunyania en la gestió del dia a dia (doncs la gent pateix cada dia l’incertessa del futur de les seves cases), ni l’Ajuntament pot deixar en mans dels interessos d’una constructora el que és prioritari: l’interès de Gràcia que no pot ser altre que el de la seva gent. 

Mentrestant haurem de seguir veient com aquest solars resten erms? Quan a Gràcia només hi ha 32 habitatges socials i tanta gent necessita un habitatge a un preu assequible, haurem de seguir veient aquest espectacle fill d’una especulació sense altre sentit que el benefici d’uns pocs contra les necessitats de molts?