Un plaer. Una gran alegria. Un bon motiu per pensar que les xarxes socials no són una moda sinó una actitud, destacable i un treball a continuar. Dimarts passat vaig tenir l’honor de ser un dels participants a la presentació del nou llibre del president del Parlament, Ernest Benach. Política 2.0, que és com es diu aquesta nova obra és el plantejament valent d’un polític que no vol ser un polític més. La seva notorietat és la de fer pensar, voler canviar les coses i retornar a la política el prestigi perdut, d’una época de grans estadistes i persones amb un projecte de país clar. En aquest vídeo gravat al Camp Nou i al Museu del FC Barcelona explico la importància de les xarxes sociales i de les noves tecnologies en general en el món de l’esport.
A la Segona Guerra Mundial, el mariscal alemany Erwin Rommel va haver de lluitar no només contra les forces aliades sinó amb les trampes de Jasper Maskelyne. Nascut el 1902 a Anglaterra, Maskelyne fou un famós il·lusionista que va decidir posar els seus serveis a les ordres del l’exèrcit de Sa Majestat.
Gràcies a les seves tècniques revolucionàries -el precursor de les mateixes arts del mediàtic David Copperfield-, el conegut com ‘Mag de la Guerra’ va tenir un paper fonamental a la guerra contra l’Alemanya nazi a l’Àfrica. Se li atribueix la protecció del port d’Alexandria dels bombardejos aeris fent un de fals a la Badia de Mayrut, així com l’ús de llums reflectores per evitar igualment el bombardeig del Canal de Suez, indret estratègic pels interessos britànics. Continue reading ‘L’estratègia Maskelyne’
I tu quin diaris compres? Doncs, potser la pregunta no és pertinent. Som en el temps del ‘Com t’informes?’. El 30 minuts (Televisió de Catalunya) d’aquest diumenge centrat en el món del periodisme va deixar molts dubtes sobre la forma en què els periodistes encarem el futur de la nostra professió. Observem un ventall molt ampli de reaccions i opinions.
Hi ha qui nega crisis i transformacions. Hi ha qui posarà èmfasi sobre els instruments, altres sobre el producte. Els continguts primer, diran altres. Els formats, cal pensar en els formats, diuen de més allà.
“Hem de posar a disposició de la col·lectivitat el nostre talent, el nostre coneixement i la nostra creativitat”. No preguntarem que pot fer Catalunya pel 2.0 sinó que pot fer el 2.0 per Catalunya. I és que la idea del pròxim llibre de l’Ernest Benach, ‘Política 2.0′, és un projecte molt personal al límit entre la utopia -de voler una altra política- i el projecte de país, tan necessari en els nostre dies.
John Anthony Sahs, dissenyador industrial del Nissan Cube Josep Abril, dissenyador de moda Borja y Lucía Ferrater, de l’estudi d’arquitectura OAB
El Cava and Twitts #15 ha volat del B Hotel fins l’espai futurista del Roca Barcelona Gallery per parlar de Slow Life Design, un concepte que ens connecta amb formes de creació artesanals, reposades i molt acurades, en contraposició amb el ritme estressant de la vida. “L’Slow design és un estat mental”, va ser una de les primeres reflexions. En els diversos camps dels experts, l’Slow vol ser cotxes cómodes i allunyats del futurisme; roba per sentir-nos cómodes; arquitectura que convidi al benestar i a la reflexió.
“Slow no és Low”
En un món homogeni, l’slow vol ser una contraposició a la rapidesa, a l’homogenització i els processos industrials. “Slow no és Low”, ens diuen els ponents però, si la creació és Slow, on queden el marketing, la distribució i altres àmbits del producte resultant? Continue reading ’sLow Life al Cava&Twitts’
Ernest Maragall apunta, pregunta, vol aclarir conceptes i utilitza paraules clau (aprenentatge, participació, transparència, educació…). El departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya encapçalat per Maragall ens ha reunit a gent de la comunicació, l’educació, el món de l’empresa i les noves tecnologies i el conseller és tot orelles. Acompanyat pel seu equip de comunicació -liderat per la Trina Milan-, vol saber què en pensem del projecte d’Identitat digital del Departament -twitter, blogi canal youtube-. Continue reading ‘Maragall 2.0′
Nascut al Poblenou de Barcelona fa 42 anys, llicenciat en ciències empresarials i MBA per ESADE, Ferran Soriano és, des del març de l’any passat, el president d’Spanair, la companyia que vol convertir la terminal 1 de l’aeroport de Barcelona en el hub -punt de connexions internacionals- del Sud d’Europa. Soriano porta el Barça a la sang, ja que va ser sotspresident del club del 2003 al 2008. El seu pare li recorda que quan era petit deia que no volia ser jugador de futbol, sinó president del Barça.
Després d’uns quants mesos, s’imaginava que Spanair seria així? Sí, tots érem conscients que el repte era molt gran… colossal. És així perquè la missió, la nostra croada, és molt gran: dotar Barcelona de connexions internacionals millors. Però d’altra banda, sabíem que l’empresa tenia dificultats serioses. Per tant, ajuntem un repte amb unes dificultats en el pitjor moment del cicle econòmic.
La contenció econòmica i el control de la despesa són fonamentals en aquest moment concret?
Sí, ho són i ho seran tota la vida, perquè el transport aeri és una indústria difícil i la demanda depèn del cicle econòmic, mentre que les despeses són molt fixes. Les línies aèries estan en una carrera contínua de millora d’eficiència per abaixar despeses. Avui volar en avió és més barat que fa cincs anys i aquesta tendència creixerà.
Cinc quilòmetres de fibra òptica, una administració sense papers, parets de vidre, sales polivalents, edifici obert als ciutadans i sostenible,… aquestes són les característiques de la nova seu de la Generalitat de Catalunya a la ciutat de Girona, un projecte engrescador que gràcies a l’associació Stic.cat vaig poder visitar aquest dissabte amb un nodrit grup de blocaires gironins. Són 22.000 metres quadrats per integrar tots els serveis que l’administració catalana té en territori gironí. El delegat de la Generalitat a Girona, Jordi Martinoy, va portar el pes d’una visita que planteja moltes esperances però també alguns interrogants.
Será capaç la Generalitat de gestionar les necessitats dels ciutadans de la mateixa forma que ha d’impulsar uns nous usos digitals? La integració de tots els serveis en un únic punt possibilitarà treballar en xarxa? La nova seu potenciarà la lluita contra l’escletxa digital?
Aquests dies he augmentat la producció de Planeta Deportivo a través d’allò que considero tot un esdeveniment social al país: Les Eleccions a la presidència del FC Barcelona. Us deixo uns quants enllaços d’articles que en parlen i expliquen que està passant a principis de 2010, encara en precampanya electoral. Xarxes socials i barcelonisme en estat pur:
Vic s’ha situat al mapa polític aquests dies no pel seu fuet o per la Fira del Ram. Les qüestions, polèmiques i informacions sobre la nova posició del consistori vigatà davant de l’empadronament i la immigració estan causant un debat necessari que es pot abordar des de molts punts de vista. Més enllà de quines coordenades se situa la decisió de l’Ajuntament governat per Vila d’Abadal hi ha dues paraules que em deixen realment preocupat per la significació que haurien de tenir a l’administració local: PARTICIPACIÓ i COMUNICACIÓ.
“Per això és important que l’antropologia també estudïi el nostre món actual. Davant els reptes que ens depara aquesta societat de la informació, el món digital i tecnològic, necessitem resoldre preguntes sobre el nostre entorn, sobre com emprem la tecnologia, sobre el nostre comportament davant aquests canvis tant ràpids i les relacions que establim entre nosaltres. La Trina Milan i el Miquel Pellicer ho fan en el seu dia a dia, des de l’educació i el periodisme, respectivament. I sempre, com bé diuen, amb la voluntat de millorar el món on vivim.“
Nascut a Barcelona l’any que va morir Elvis. Antropòleg i periodista digital. Sóc cap de l’edició digital de Mundo Deportivo i col·laborador de la revista Enderrock i les publicacions de l’Ajuntament de Barcelona.
Rizar el rizo. Buscar pruebas donde no las hay. Buscarle las cosquillas al que menos tiene. Esas son las primeras impresiones tras el expediente que el Comité de Competición le abre a Pep Guardiola por decir las cosas claras sobre Clos Gómez y su famosa acta en Almería. Todos nos ... […]
En la Segunda Guerra Mundial, el mariscal alemán Erwin Rommel no sólo tuvo que luchar contra las fuerzas aliadas sino también con las trampas de Jasper Maskelyne. Nacido en 1902 en Inglaterra, Maskelyne fue un famoso ilusionista que decidió poner sus servicios a las órdenes del ejército de Su Majestad. Gracias ... […]
Nakamura está a punto de cerrar su maleta para volverse a Japón y el Espanyol se quedará sin gira al país nipón como tenían previstos los ejecutivos de marketing del club. Y es que quizás, más allá de unos cuantas paellas de más y un incremento de plazas hoteleras por ... […]
La vuelta de la Champions League ha significado un repunte en las actividades electorales de los diferentes precandidatos a las presidenciales del FC Barcelona. Las redes sociales han sido otra vez la demostración de la viralización de los mensajes de Rosell, Guixà, Godall-Sala Martín, Benedito y Ferrer. Los graznidos en Twitter, ... […]
La primera vez que me hablaron de Chatroulette, me quedé con cara de poker. El azar, nada mejor que pensar en esto cuando llegas a esta página donde aleatoriamente te conectas con usuarios de todo el mundo vía cámara web. Hasta ahí, una experiencia más o menos entretenida. Pero sorprende ... […]
A la Segona Guerra Mundial, el mariscal alemany 
El 
Nascut al Poblenou de Barcelona fa 42 anys, llicenciat en ciències empresarials i MBA per ESADE, Ferran Soriano és, des del març de l’any passat, el president d’Spanair, la companyia que vol convertir la terminal 1 de l’aeroport de Barcelona en el hub -punt de connexions internacionals- del Sud d’Europa. Soriano porta el Barça a la sang, ja que va ser sotspresident del club del 2003 al 2008. El seu pare li recorda que quan era petit deia que no volia ser jugador de futbol, sinó president del Barça.
Miquel Pellicer