Carles Gaig: “La nostra cultura és la del mercat”
Nascut el 1948 al barri d’Horta, on la seva família s’han dedicat al món dels hostals des de 1868. Veí del passeig Maragall, el seu Restaurant Gaig (carrer Aragó) té una estrella Michelin i ha diversificat la seva cuina amb la Fonda Gaig (carrer Córsega). Ha fet de la cuina una manera de viure. De jove reconeix que era un apassionat pel món del motor però ben aviat va entendre que les obligacions familiars estaven en el món de la cuina.
La seva relació amb Barcelona passa sense dubte pels Mercats de la ciutat i l’elecció dels
productes en aquests indrets on la gent el reconeix i li demana consell.
-Com es viu la cuina mediterrània des de la vessant més tradicional?
-La cuina mediterrània té part d’experimental i part de casolana, i les dues són bones. La cuina
vanguardista té més repercussió però està clar que si no fos però per la cuina tradicional segurament
la cuina d’innovació possiblement no hagués tingut el ressó que té ara.
-La cuina catalana és un atractiu turístic molt important per a Barcelona. S’hauria d’explotar
més?
-Sí, i tant, sempre es pot fer més. No hi ha límits per fer-ne difusió i més mediatització. Si anem a
mirar darrere de Gaudí, el nostre reclam més universal, crec que hi ha la cuina catalana segur.
Continue reading ‘Carles Gaig: “La nostra cultura és la del mercat”’
BDigital Apps: Mòbils intel·ligents, ciutats intel·ligents
Dona’m un mòbil intel·ligent i mouré el món. Poc s’ho podia pensar Antonio Meucci (no Alexander G. Bell, com bé expliquem a ‘Les Edats de la Genialitat’) que el seu invent marcaria tant el desenvolupament del món més d’un segle després. Els diferents congressos que es fan a diverses ciutats del món -i Barcelona n’és un exemple- focalitzen les tendències de la mobilitat en els pròxims anys. Som ciutadans del nostre territori per DNI però ciutadans del món per la nostra connectivitat i aquesta no s’instrumentalitza d’altra forma que amb el nostre telèfon mòbil.
El BDigital Apps (amb molt bona acollida i problemes d’overbooking en algunes sessions) que es va celebrar la setmana passada al Cosmocaixa de Barcelona demostra la importància creixent d’un sector on les aplicacions tenen igual o més importància que els propis terminals.
Continue reading ‘BDigital Apps: Mòbils intel·ligents, ciutats intel·ligents’
‘Poder i Comunicació’, de Manuel Castells: Un món amb Sarah Palin és possible
Provocador, ras i curt. No mancat de molta ironia. Així és Manuel Castells i així continua sent llibre darrere llibre. Ara presenta ‘Comunicació i Poder‘ (UOC Press, 2009), una obra que intenta explicar un binomi fonamental. No és filosofia pura. Diríem que és pràctica pura, com la que fa servir per explicar el fenomen del Tea Party, que de la mateixa forma que va fer Barack Obama, ha sabut mobilitzar l’electorat nord-americà. Guanya el debat polític, guanya la democràcia, no les esquerres o les dretes. Sembla que ens haurem d’acostumar, fins i tot, de pensar en la possibilitat d’una Palin com a candidata a la presidència dels Estats Units. Però no ens posem nerviosos, hi ha futur.
“No sé res del futur, només sé que el futur són els joves”
Plató en estat pur. El dubte ens porta a les respostes. A les afirmacions de Castells al Citilab de Cornellà, que considera que els mitjans de comunicació no són el quart poder, sinó l’espai on juga el poder i on es reparteixen les cartes del joc. Els poders forts són aquells que no fa servir la força, que no imposen sinó sedueixen. I és en aquest aspecte on la moderna política ens ofereix bufons mediàtics com Silvio Berlusconi, un expert en l’art de la mediàtica.
Continue reading ‘‘Poder i Comunicació’, de Manuel Castells: Un món amb Sarah Palin és possible’
Ara ningú estima a Obama
Fa dos anys la paraula era ‘Canvi’ i ara amb un Obama tocat i amb els democràtes amb seriosos problemes a les eleccions de la Càmara i el Senat el nom del president dels Estats Units no és un xec en blanc, sembla que més aviat un llast.
Curiós l’ascens d’aquest moviment anomenat ‘Tea Party’ que vol recuperar els valors i la tradició respecte al “socialisme” (sic) del primer president de color dels EUA, i que ens molts aspectes recorda a l’extrema dreta que es mou en termes mediàtics a l’Estat espanyol amb el seu potent ventilador capaç de repetir idioteses fins a convertir-les en llegendes a peu de carrer. Ens sona l’estratègia Goebbels, veritat? Repetir i repetir mentides fins que es converteixin en veritat…
Messies Zuckerberg, una interpretació bíblica de ‘The Social Network’
Creuar paraules clau com Zuckerberg, Fincher i Facebook és una combinació guanyadora d’entrada. No obstant, demostrar la força de les xarxes socials i explicar l’impacte del 2.0 en una pel·lícula per a tots els públics no és gens fàcil. El fundador de la principal xarxa social del món ha aconseguit una teranyina de 500 milions de persones (500 milions de “cretins que confien en mi”, segons les seves pròpies paraules). El paradigme de la comunicació, no obstant, és un camí ple d’obstacles, de sentiments reprimits, de frustracions i de demandes judicials reflectits a la perfecció per un fantàstic Jesse Eisenberg i que té un bon contrapunt en Andrew Garfield (el nou Spiderman 4). Continue reading ‘Messies Zuckerberg, una interpretació bíblica de ‘The Social Network’’
Chica: “El sacrifici i el treball són fonamentals en el futbol”
25 anys. Nascut al barri de Sant Andreu. El carrer Neopàtria va viure crèixer aquest jove que va iniciar-se al Martinenc i que des dels 10 anys vesteix la samarreta del RCD Espanyol. Actualment és defensa lateral ‘perico’ a Primera Divisió.
-Com és que va començar a jugar al Martinec i no al Sant Andreu?
-Era un nen molt actiu i m’agradava molt el futbol. El meu cosí jugava al Martinenc i el meu pare em va deixar triar. Vaig entrar-hi als quatre anys i vaig començar a jugar de davanter i extrem.
-Als 10 anys el fitxa l’Espanyol. Com va anar?
-Als nou anys ja em volien fitxar però vaig trigar un any més. La gent de l’Espanyol va parlar directament amb el meu pare. Ja m’havien vist jugar.
-Què dóna estar tants anys a la cantera de l’Espanyol?
-No només et formen cop a futbolista sinó com a persona. És la meva casa. Jo he jugat per tota Barcelona amb els colors de l’Espanyol. La ciutat esportiva és on em sento bé. Segur que si em punxen i em treuen sang és blanc-i-blava.
-Quines són les claus de la cantera ‘perica’?
-Es un treball de fa molt de temps, començant per la feina que va fer el senyor Casanova. Ara està l’Antonio Morales i també s’esta fent molt bona feina perquè s’està demostrant que estan pujant molts jugadors de Primera Divisió.
Continue reading ‘Chica: “El sacrifici i el treball són fonamentals en el futbol”’
#Neucat, millor iniciativa als Premis Blocs 2010
Compartir és la base de la xarxa, dels projectes que dia a dia van sorgint a Internet. El Real Time no només és immediatesa sinó múltiples nodes. És la forma amb què ens lleven, vivim i ens anem a dormir, relacionant-nos tant en el 1.0 com en el 2.0.
El passat 1 d’octubre, al Tecnocampus vaig tenir l’honor de recollir un premi especial als Premis Blocs 2010, gràcies a la potenciació de l’etiqueta #neucat, la iniciativa ciutadana del 8 de març d’aquest mateix any. Vam aprendre molt d’aquella ‘crisi meteorològica’.
Jo només vaig tirar un petit floc de neu -amb algunes gestions entremig amb RAC1, la Generalitat i altres usuaris- i els usuaris de Twitter van provocar una autèntica allau a la xarxa. El resultat no només va ser un èxit aclaparador d’aquesta etiqueta durant aquells dies (Hashtag líder a Catalunya, França i Espanya) sinó també un servei públic d’informació per a tots aquells que van trobar a Twitter una forma imprescindible per informar-se.
Sincerament, després de la gran experiència viscuda aquells dies i, sobretot, la de compartir amb molta gent que aprecio la recollida del Premi al Tecnocampus de Mataró, només puc dir un gran MOLTES GRÀCIES!
Crec que s’aprèn molt compartint projectes, opinions, idees, etcètera. L’educació és la base d’un país i aprendre és la base de les nostres vides. Si creues educació, xarxa i persones, en surt una bona combinació, la ideal per fer projectes grans sinó també per fer gran un país.
Imatges cedides per Maria Redondo
Notícies relacionades:
[+] Els Premis Blocs, segons Vilaweb
[+] Tots els premiats als Premis Blocs 2010
[+] Entreguen els Premis Blocs
Pots llegir més articles sobre #Neucat:
Vaga 2.0, la mediocre gestió pública
El 8 de març després de la gran nevada escrivíem que “se li haurà de presuposar al Govern de Catalunya l’aprendre dels errors? Les reformes que proposa Benach amb tanta insistència en el món de la política i l’administració pública no són manies ni vanitats de qui queda meravellat per les TIC sinó la constatació d’un canvi de paradigme social.” Era clar: Havíem d’aprendre del #neucat.
Dit però no fet. Éra massa presupossar que @gencat aprengués com gestionar una jornada especial com la d’aquesta Vaga General del #29S. Ja no ens qüestionem què feia el secretari general del departament d’Interior, Joan Boada, en una manifestació a Girona quan hi havia festa major (més aviat batalla campal) a Barcelona. Novament les xarxes sociales que gestiona la Generalitat no van estar a l’alçada. Lentitud, excès de burocràcia i impermeabilitat a les consultes i preguntes de la gent. Així podríem qualificar la jornada 2.0 de la Generalitat. El 29 de setembre, @gencat a Twitter es llevava amb tweets que no feien cap referència a l’aturada sindical. Sentien ploure. Continue reading ‘Vaga 2.0, la mediocre gestió pública’
El laberint de fum de Sarkozy
França, la gran república que va instaurar la Il·lustració i que és el motor d’Europa, es mou en la deriva racista del seu petit gran napoleó del segle XXI, Nicolas Sarkozy. Les expulsions selectives de ciutadans de la Unió Europea per motius d’ordre públic i, sobretot, l’acceptació per part de tots els socis comunitaris d’aquestes mesures són una nova demostració del fracàs de la construcció de la identitat europea. Quan les formes -les paraules de Viviane Reding– tenen més importància que el fons -les deportacions Sarkozy- és un clar indicador que tenim un problema.
Però no ens enganyem, si Sarkozy és president de França és perquè el seu pare, Pál Sarkozy de Nagybocsa, va emigrar d’Hongria a França, passant per Àustria o Alemanya. Els fluxos humans són universals, en temps i lloc. Ningú s’escapa, ni el propi president de la república francesa que intenta pujar els seus índexs de popularitat amb controvertides mesures. Amb Sarkozy, no hi ha cortines de fum sinó laberints complexos que serveixen per fer pedre la noció de la realitat. El seu divorci i posterior nuviatge amb Carla Bruni va ser una magnífica campanya publicitària. Continue reading ‘El laberint de fum de Sarkozy’
Ruiz-Geli: “Barcelona ha de ser una autèntica ciutat verda”
“Si no hi ha resposta ciutadana, en tots els àmbits, no hi ha arquitectura”
Es defineix com a arquitecte performatiu. Nascut a Figueres l’any 1968, Ruiz-Geli desde finals dels anys noranta dirigeix l’estudi barceloní Cloud 9. És autor de l’edifici MediaTIC, del districte 22@ i després de diverses escenografies ara ha arribat el torn a diversos projectes arquitectònics com la reforma del Zoològic de Coney Island o la Fundació El Bulli. Ruiz-Geli considera que Barcelona s’ha de convertir en una referència mundial de ciutat verda i intel·ligent, on la preocupació pel medi ambient i les noves tecnologies siguin un veritable eix vertebrador i identitari.
-Quin és el punt de trobada entre l’escenografia i l’arquitectura?
-En Peter Brook diu que “no hi ha teatre si no hi ha respiració, públic i escena”. De la mateixa forma, no hi ha arquitectura si no hi ha respiració, edificis i societat. Si no hi ha resposta ciutadana, en tots els àmbits, no hi ha arquitectura. M’interessa l’arquitectura social, la que debat, la que es controvertida, la que provoca sinèrgies i respostes.
-Com arriba al món de l’arquitectura?
-Quan els meus pares es decideixen fer una casa al camp. Jo tinc una escena guardada en la meva memòria, caminant sobre la terra en un dia molt fosc, veient les línies dibuixades… Veia els meus pares contents i jo només veia línies. L’obra va durant uns set anys i tot aquell procès va anar molt definint-me a mi. Hi ha experiències infantils, en aquest cas, veient com es construia una casa- que provoquen curiositat i, sobretot, coneixement. Continue reading ‘Ruiz-Geli: “Barcelona ha de ser una autèntica ciutat verda”’
