Joan Fuster, homenatge a l’intel·lectual
Tal dia com avui de l’any 1992 moria a Sueca l’intel·lectual valencià Joan Fuster. Algunes efemèrides oficials parlen de Fuster com a escriptor però aquest adjectiu es queda més aviat curt per la trascendència de l’obra d’aquest autor que va cultivar l’amor cap als Països Catalans en molts àmbits.
Incorformista, sarcàstic, lluitador, sense pèls a la llengua, Fuster representa potser un dels darrers exemples de personalitats compromeses amb un projecte de país des de la barricada del sentit crític. Home de contrastos i sense cap sentit de la vanitat, Fuster va conrear tants admiradors com enemics per dir les coses clares. Potser sorprén que un dels millors intel·lectuals del catalanisme naixés precisament al País Valencià, però igual que Ovidi Montllor, Fuster va saber estimar un país que engloba més de 10 milions de parlants. La llengua i la cultura comúna són, doncs, els eixos comuns de pobles i ciutats des de l’Empordà a Alacant, passant per Ses Illes.
Recordo descobrir Joan Fuster gràcies a un llibre d’aforismes, de frases contundents que parlaven de la vida des d’un pessimisme sarcàstic. Fuster, igual que un altre universal que fou Josep M. de Sucre, representa per l’autor d’aquestes línies una descoberta personal, un referent d’una forma de pensar que projectà i sacrificà quasi la seva vida personal per estructurar una idea complerta de país, una cosa difícil que molt poca gent s’atreveix a fer.
Avui, entre tants intel·lectuals d’opereta que apareixen als mitjans de comunicació, cal tenir un record per aquest veritable home de lletres. El pessimisme de Fuster ens col·loca davant l’optimisme de rellançar un país, una cultura i una llengua.
Leave a Reply