Sense por de les idees
En Jordi, no obstant, no vol que aquesta catalanitat de Colom sigui una flor que fa estiu i ha seguit regirant els cabdells de llana per trobar els fils que el duguin a allò que alguns pensen que és una utopia, la veritat. Tot just aquest 2005 hem celebrat el 400 aniversari del Quixot i enmig d’aquesta magna celebració amb la Manxa com l’epicentre de la literatura castellana, en Bilbeny gosa dir, encara sense gaires altaveus, que en Cervantes era en Servent i que va escriure a casa nostra el que denominen el Quixot. Bilbeny fonamenta la seva hipòtesi en les freqüents catalanades que els lingüistes han subratllat en el Quixot i en el parentiu d’aquest Servent que va transformar-se, gràcies al que ell anomena ‘censura espanyola’ en Cervantes (¿por la gracia de Dios?).
En Bilbeny recorda una mica en Fox Mulder, el famós agent d’Expedient X, perquè per a uns podria ser un boig i per altres una llum enmig de la foscor. Però com tots els extrems, no crec que sigui ni una cosa ni l’altra. Potser és d’aquelles persones que es fa moltes preguntes d’aquelles que es respondrien amb un "ara no toca".
Més enllà d’aquestes investigacions, coincideixo amb en Bilbeny quan manifesta el seu pessimisme en l’anàlisi intel·lectual del nostre país, empés per uns automatismes i una poca profunditat de les idees que s’hi barallen. Les investigacions d’en Bilbeny no ens hauria d’amoïnar ni posar nerviosos pel que diran a l’Estat espanyol. No és millor un país per molts conqueridors o literats tinguin sinó per la forma en què les idees floreixen i van propagant-se, assumint el nostre passat, els errors i esmenar-los en un present.
A mi se’m fa curios que un paio així pugui fer unes lletres per Relk, que al meu parer m’agraden molt i al mateix temps puguin tenir aquesta capacitat d’anàlisi, vaja, és una barreja extranya.
Quim said this on 13 desembre 2005 at 21:12
Sóc un filòleg català que ha tingut la paciència de llegir els articles de J. Bilbeny a histocat.com, i per això em crec capacitat per dir que la tesi que el Quixot ha estat escrit en català i traduït al castellà per la censura és, ras i curt, un disbarat.
La llista de suposats catalanismes i errors de traducció que Bilbeny aporta com a prova l’únic que demostren és que aquest senyor no sap usar el diccionari.
D’altra banda, al Quixot sovintegen els refranys y les frases fetes i hi ha intercalades moltes poesies d’una factura mètrica perfecta, cosa que en dificulta la traducció. Algú s’imagina un funcionari de la censura cercant equivalents paremiològics o rimant versos?
I l’estudio de Bilbeny es limita al Quixot, pero, què passa amb la Galatea, la Numancia, el Trato de Argel, les comèdies i els entremeses, el Viaje al Parnaso, les novel•les exemplars, el Persiles…? Tot absolutament, proses i versos, és en castellà.
Massa feina adjudica Bilbeny a la censura per ocultar la catalanitat de Cervantes.
J.P.B. said this on 25 gener 2006 at 10:53
A veure JPB, estas dient que en aquella època els traductors eren uns ineptes i no tenien ni idea de traduir poemes? Em sembla que no coneixes gaire, per no dir gens, la literatura d’aquella època. Sinó llegeix aquesta traducció d’un poema d’Ausiàs March (que comença: QUi no és trist de mos dictats no cur) feta pel Brocense l’any 1560: Quien no esta triste dexe mi lectura / o en algun tiempo no aya triste estado, / y el que es de males mal apassionado / obscuridad no busque a su tristura. / Lea mis versos, mi razón turbada / sin alguna arte, muestra de hombre loco. / Y la razón que en tal dolor me apoco, / sabela Amor, por quien la causa es dada. / Alguna parte (y mucha) fue hallada / de grand deleyte al triste pensamiento, / y si me ha visto alguno en gran tormento / de gloria mi alma estuvo aconpañada. / Senzillamente Amor en mi ha morado; / deleyte siento, quanto no da el mundo, / y si sus hechos miro, yo me fundo / que en mí dolor y gozo se han mezclado. Què? impossible que sigui una traducció oi?? Ha de ser per força un original perquè com que esta tan ben fet..!! Quins arguments més il·lustrats! Per això has fet una carrera? Vinga va una mica de seriositat.
Roger said this on 22 maig 2006 at 17:29
Mireu quina cosa més curiosa es llegeix al començament del capítol LIII de la segona part del Quixot:
«Pensar que en esta vida las cosas della han de durar siempre en un estado es pensar en lo escusado; antes parece que ella anda todo en redondo, digo, a la redonda: la primavera sigue al verano, el verano al estío, el estío al otoño, y el otoño al invierno, y el invierno a la primavera, y así torna a andarse el tiempo con esta rueda continua.»
Si el text només digués “verano”, no passaria res; si només digués “estío”, alguns ho adduirien com una altra “catalanada” que “provaria” que l’obra és una traducció. Però no: hi ha les dues paraules, l’una després de l’altra, i l’autor no les tracta pas com a termes sinònims.
Com és que Cervantes esmenta aquí cinc estacions quan l’any només en té quatre? Doncs, segurament, perquè no es refereix al calendari astronòmic, sinó a un calendari agrícola vigent a Castella en el seu temps que dividia l’any d’una altra manera.
En llatí els noms de la primavera i l’estiu eren “ver” i “aestas”, respectivament, que per adjectivació van donar “verarum tempus” i “aestivum tempus”. En una etapa posterior el començament del bon temps es va designar amb el sintagma “prima vera” (avui aglutinat en un sol mot), i el “veranum” va passar a significar un temps de transició entre les dues estacions antigues; hi havia, doncs, tres estacions curtes en un semestre: aquesta era la distribució que es mantenia al segle XVII, quan Cervantes va escriure les seves obres. En el castellà actual el “verano” s’ha desplaçat encara més fins a cobrir l’antiga “aestas”, les estacions tornen a coincidir amb l’any astronòmic i “estío” ha perdurat com un sinònim entre culte i dialectal de “verano”, que és el terme estàndard.
Ara bé, el “veranum” no ha deixat cap rastre en el lèxic català, tot i que s’hi manté la primavera, i l’estació més càlida sempre se n’ha dit “estiu”. Per això, un text castellà que distingeixi entre el “verano” i l’”estío” de cap manera no pot ser una traducció d’un original català, i la conclusió és que el Quixot va ser escrit en castellà, com s’ha acceptat sempre.
Jeipi said this on 10 novembre 2006 at 13:34