A l’avantsala de la idiotesa clerical espanyola
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) consideren que l'Estat espanyol està a l'"avantsala del totalitarisme". La política del govern Zapatero no els hi agrada, tot just que el govern socialista ha fet gestos per racionalitzar l'aportació de l'Estat a l'Església Catòlica, després d'anys de 'concordatios' i barra lliure. La CEE considera que si els governants no tenen en compte en els seus actes "la recta raó i el patrimoni espiritual de cada poble o nació", la democràcia "degenera sense remei en dictadura". Cal preguntar-se llavors, quin és el resultat de la dictadura barrejada amb el patrimoni espiritual de cada poble. 40 anys de legitimació d'Espíritu Nacional?
No sabem si hauríem d'apuntar que estem a l'avantsala o a la sala de la idiotesa clerical espanyola amb la publicació d'Orientaciones morales ante la situación actual de España, tot un text de despropòsits davant l'amenaça del que ells consideren "laïcisme radical del govern espanyol".
Aquells que han viscut segles i segles legitimats com un poder feudal, omnipresent i omnipotent, veuen com aquestes virtuts que haurien d'estar reservades només a Déu i no als seus representants, acaben demostrant la caricaturització de les seves postures.
Els senyors bisbes, defensors de la unitat d'Espanya, accepten amb moltes diferències un Estat federal però neguen qualsevol horitzó d'independència dels territoris que consideren la seva única nació. La CEE no pot ni ha de pretendre administrar la ideologia dels seus membres i per extensió, la de tots els seus conciutadans. Mal camí per la convivència la que estant administrant els que haurien de ser precisament els màxims defensors de la convivència i els valors cristians.
tot això passa perquè a l’Església Catòlica (i no sé si tota la cristina, per extensió) els seus líders no són escollits pels fidels, sinó que a la pràctica es produeix el fenòmen a la inversa.
És la conseqüència de tenir una Església que va heretar l’estructura militar de l’Imperi Romà, on el Papa actúa com a emperador i els bisbes administradors de les províncies. I el poder se’l reparteix la cúpula, i finalment assignant els seus representants a cada parròquia, en comptes de permetre als fidels d’escollir quins són els seus representants. No és així, en canvi, en d’altres religions monoteïstes.
La “nostra” diferència amb d’altres religions crec q radica en què, afortunadament, l’Església ja no executa cap dels 3 poders. I per això prediquen de forma tan grotesca al desert. Afortunadament 🙂
greips said this on 30 novembre 2006 at 23:23
En todo caso, siempre reiteraré que se fusilaron a pocos curas entre 1934 y 1939 -si en octubre del 34 en Asturias y Palencia también se fusiló a unos cuantos-
Con un número mayor, porbablemente cuidarían más lo que dicen
luisan said this on 30 novembre 2006 at 23:57
Estic bastant d’acord amb el plantejament del post però només volia afegir una cosa. És vergonyós que l’Església vinga a donar lliçons de democràcia en qualsevol tema. Però pel que fa al nacionalisme hauríem de ser una mica més autocrítics. Sobretot quan el principal partit nacionalista català és més que sospitós d’estar a bones amb el l’Esglèsia catòlica
lupe said this on 1 desembre 2006 at 08:51
Lupe, no te olvides que en Cataluña, más que de una democracia, disfrutamos de una cumbacracia, entiendeo como un cumba a todo sujeto que, bajo una pátina de laicismo esconde hondos sentimientos cristianos grupales y esplaienses.
Si ya lo dijo Pujol, que el subía montañas porque era una manera de acercarse a Dios.
Desde entonces no he visto a les joventuts muntanyenques de CiU y ERC con los mismos ojos…
La iglesia y su excesivo poder son malos por muchas cosas, pero no se si estoy de acuerdo con eso de que la oposición a la independencia sea uno de sus principales pecados.
luisan said this on 1 desembre 2006 at 10:01
L’Esglesia espanyola viuria molt millor si encara fosim a la “reconquista” anant a terres d’infidels a fer incursions, o a terres d’infidels a conquerí “ànimes” (el que no es deixava passava a millor vida i llestos). Però això s’ha acabat, per sort.
Crec que la jerarquia de l’Esglesia s’ha distanciat de la propia Esglesia. ¿Com poden predicar els valors de l’Evangeli? Que no veuen que ells viuen com princeps, mentre al caixer del costat dorm una persona, que no té ni sostre, ni menjar, ni res.
¿Com és que no fan com tans sants que posen d’exemple que partien la capa, el pà, etc. amb el pobre que trobaren en el seu camí? I no em diguin que ja ho fa Caritas. Jo parlo d’una implicació personal.
Si realment tenen fé, Tenen fe en salvar-se?
Joan said this on 2 desembre 2006 at 18:53