header image
 

La llengua, arma sensible i explosiva

Parlar de llengua resulta en aquests temps com a mínim una qüestió ideològica molt sensible. No ho dubto. Ara bé, els qui intentem convertir el debat sobre la llengua una qüestió cultual estem una mica farts d'haver-nos de justificar.  

 

No cal ni dir que respecto totes les opinions i un blocaire ha de saber ha buscar la pluralitat i el debat (i la polèmica, si s'escau) entre els seus escrits i els seus comentaris. Els comentaris rebuts en el passat article "Al Gore no parla català" m'ha fet reflexionar sobre la dificultat d'encetar un debat sobre la llengua sense que t'etiquetin d'independista ni radical. Si defenses la música en català ets un cutre o un barretinaire. Si defenses la llengua, ets un provincià.
 
D'acord, m'oblidava que el castellà és llengua cooficial a Catalunya i que Mayol té tot el dret de parlar en la llengua de Cervantes quan i on vulgui. Però reitero que si l'Ajuntament té el ferm compromís d'explicitar el suport a la llengua catalana cal que s'apliqui el conte.
 
Ni pretenc escriure aquest post enbolcallat amb una estelada ni pretenc haver d'esborrar del meu curriculum el centenar d'etiquetes que m'han penjat com llufes del dia dels innocents al llarg de la meva vida. "Xiringuito socialista", "amic dels okupes", "alternatiu", "sociata", "independentista", etc. Vosaltres escolliu i tríeu el que us faci més ràbia.

~ by assajos on 28 juny 2007.

3 Responses to “La llengua, arma sensible i explosiva”

  1. Quien se pica, ajos come.

    Atacar a alguien por hablar de una u otera manera no es más que caer en la trampa perpetua. Piensa por un momento en quien ha iniciado la polémica y por qué.

    ¿Afán de notoriedad de un Portabella que necesita demostrar lo bien que le quedan las espardeñas para justificar por qué le dijo no a Hereu?

    ¿La típica esquizofrenia de ERC que hace que los miembros de este partido se preocupen más de quien no les vota que de quien les vota?

    Es curioso que Carod diga que se ha de despolitizar la lengua y a la primera que se presenta una excusa para politizarla resulta que nos encontramos a un sospechoso habitual como Portabella envuelto en una señera y rasgándose las vestiduras….

    Como siempre, para entender las cosas hay que intentar descubrir por qué las hace quien las hace. Personalmente, en la acción de Mayol no veo intencionalidad política. En la de Portabella sí.

  2. Quan et planteges una o altra opció sempre tens algú en front. Ara mateix en Luisan ataca al Portabella i defensa la Maiol. Ell pensa així. Si hagués sigut que la Maiol hagués parlat en català, no hagués dit res o hagués dit provincianisme per no fer-ho en anglés. Potser si, potser no. La questió és tenir clar que vols fer tu. Per a mi va ser un error, no greu, però la Maiol es va equivocar. És la meva opinió, i encara que em diguin cul d’olla, seguiré pensant el mateix. Els arguments que he sentit fins ara no m’han convençut.

  3. Vaya, resulta que sin saberlo, cani, en tu escrito me das la razón a mí.

    Te explico:

    En tu apunte escribes lo siguiente

    Ara mateix en Luisan ataca al Portabella i defensa la Maiol

    y más abajo pones esto:

    Per a mi va ser un error, no greu, però la Maiol es va equivocar

    Esta señora se llama “Mayol”, no “Maiol”, aunque “Maiol” te suene más catalán. ¿Qué quiero decir con ésto?

    Fácil, que los que os escandálizais sois los mismos que criticábais a Montilla por no haber “catalanizado” El “José” que precede a su apellido, o los que pedís que todo el mundo escriba “Lleida” y “Girona” y luego no pasa nada si vosotros escribís “Saragossa”.

    Con la excusa de defender el catalán hacéis cosas reprobables como insultar a la gente traduciendo sus nombres sin pedir permiso antes y, que esto es lo que corresponde ahora, saltar al cuello y hablar de “error” cuando estamos hablando de decidir entre sensatez y mala educación -y digo mala educación porque Gore entiende castellano pero no sabe catalán-

    Las lenguas, no se te olvide, están para entenderse. No negaré que sirven también para hacer política y reírse de la gente -por eso llamo Olegario a Oleguer- pero su función principal es entenderse. Por eso nunca entenderé la pasión de muchos políticos catalanes por no hacer declaraciones en castellano a medios como Antena 3 TVE o Telecinco y exigir que se subtitulen sus palabras. Resulta ciertamente ridículo….

Leave a Reply




 
Aneu a la barra d'eines