Mercè Martínez: “Hauria estat tota la vida fent Porca Misèria”
Actriu nascuda a Sabadell el 1976 i que resideix actualment a Poblenou. Formada a l’Institut del Teatre de Barcelona, va iniciar-se en el món del musical amb ‘T’estimo, ets perfecte… ja et canviaré’ per continuar amb ‘The Full Monty’, ‘No són maneres de matar una dona’ o ‘El Mercader’. En el camp televisiu la coneixem pel seu paper com a Natàlia a la sèrie ‘Porca Misèria’. Al cinema l’hem vist a ‘Sevigné’ i ‘Va a ser que nadie es perfecto’.
-Broadway encara queda molt lluny?
-Ho veig complicat per arribar-hi. A Broadway, com a molt em veig de cambrera… Mentre tingui feina aquí, no em mouré perquè estic a la ciutat i al país que m’agraden.
-Als teus inicis, però, el teu somni era recitar Shakespeare…
-Sí, perquè és el gran clàssic però com són un cul d’angúnies, vaig decidir que havia de provar el musical.
-Els musicals exigeixen bastant més que llegir ‘Macbeth’?
-Sí, però ara que estic amb ‘Le Mani Forti’, que no és un musical, també és molt dur i necessites un bon estat físic i una bona veu. És imprescindible cuidar-te per arribar a les vuit o nou sessions setmanals.
-És difícil arribar a aquesta autoexigència?
-Saps quins són els teus límits i quan ets jove saps que el cos aguanta, malgrat tot, fins un punt. Quan vaig començar amb ‘The Full Monty’ sortíem molt amb la companyia i va arribar un punt que vaig donar-me compte que havia de parar i dormir les meves vuit hores. Necessito dormir molt perquè si no, no funciono.
-Com veus l’èxit dels grans musicals que arriben al nostre país?
-Tant de bo els hi vagi molt bé perquè voldrà dir que la gent va al teatre.
-Però el model passa per imitar a Madrid?
-No és el model de Madrid sinó el que hi ha a tot el món. Durant una època el nucli del musical va ser Barcelona però ara amb ajuts s’ha creat un ‘showbusiness’ que sembla que el vulguin portar cap a Catalunya. Estic contenta perquè hi ha molts companys que treballen a Madrid i fins ara les havien passat una mica magres.
-La duresa però està a la butxaca només?
-Ser actor o actriu també és dur perquè remous moltes coses a dins teu que pensaves que tenies oblidades. A ‘Le Mani Forti’ és un constant no parar de treure merda i, a vegades, serveix de teràpia i, a vegades, remous coses que preferiries no remoure.
-S’ha acabat ‘Porca Misèria’. Com se t’ha quedat el cos?
-El cos em demanava continuar amb la sèrie. Hauria estat tota la vida fent ‘Porca Misèria’. Per a mi ha estat una feina fantàstica perquè sabies que t’estaves sis mesos sense treballar però al cap de mig any sabies que tornaves amb la mateixa gent. He trobat un equip humà fabulós i ara, que arriba març, que és quan començaven, et quedes una mica buit.
-Què t’aportava?
-Era una sèrie fantàstica, amb bons guions, amb un nivell d’interpretació molt exigent, diferent que tota la resta que es fa en televisió perquè a Porca Misèria buscàvem la presa i la interpretació més bona. Aquest context em costarà de trobar un altre cop.
-En el cas de la Natàlia, què tens en comú amb el personatge?
-Tots els complexos, totes les inseguretats, coses del passat que m’han fet enamoradissa en el passat. Sóc tossuda i amb idees fixes…
-T’ha agradat com ha acabat el personatge?
-No. A veure, m’hauria agradat un final feliç amb en Roger però tal i com han anat les coses també l’entenc el final. La Natàlia s’ha passat quatre anys patint i necessitava un alliberament amb el darrer capítol. Si la sèrie hagués continuat, la Natàlia hauria seguit un nou camí, sense que això volgués dir agafar el camí de les drogues i la perdició.
-Parlaves de complexos. Has pres la Natàlia com a bandera de les persones amb els cànons estètics diferents a que estem acostumats a veure en televisió?
-Durant un temps sí perquè a més a més la gent al carrer em donava les gràcies i em deia que el meu personatge l’havia ajudat. Tampoc pretenia liderar res però quan fas segons quin paper tens ganes de traspassar la frontera de l’entreteniment perquè signifiqui quelcom més. He ajudat a alguna gent i també m’he ajudat a mi mateixa perquè m’he tret moltes manies. La gent s’ha de treure les manies perquè tot està dins el nostre cap. La imatge que projectem a fora és el que tenim al cap. Si ens menystenim dones una imatge pobre. En canvi, si t’estimes la gent t’estimarà.
-Algun cop t’has sentit infravalorada en alguna prova artística pel teu físic?
-Sí, de fet, jo em pensava que a les proves de l’institut no m’agafarien perquè sortia del cànon de bellesa habitual però certament en aquest món es necessita gent de tot.
-Compromís estètic però també compromís amb el país. Creus que la teva defensa del Països Catalans pot condicionar la teva carrera artística?
-Espero que la gent sigui més intel·ligent per entendre que una cosa és què penses i l’altre com n’ets de professional. En Joel Joan, que és de les persones més compromeses d’aquest país, segueix treballant a Madrid, per exemple.
-Després del ‘Porca Misèria’, què?
-De moment, amb les gires de ‘Le Mani Forti’ i ‘Leonci i Lena’. Tornarem amb ‘El Mercader’ i començaré a engegar un projecte meu.
-Quina idea tens?
-Tinc ganes de fer quelcom més aviat cantat i no excessivament interpretat. No tinc cap esbós concret però m’agradaria fer el que feia a El Club a TV3 on cantava cançons de cinema. M’agradaria continuar aquesta idea.
Leave a Reply