Immigració, De Rajoy a Duran
La carta de la immigració ha sorgit de la baralla de cartes i ha caigut sobre el tapís de joc de la campanya electoral. El contracte d'espanyolitat que Rajoy vol fer signar als nouvinguts representa un cop més l'estratègia amb banda sonora de pandereta i ximbomba d'una dreta rància disposada a tenyir de populisme el seu programa electoral. Mentre que l'economia espanyola s'ha nodrit de la força de treball dels milers de treballadors vinguts d'altres racons, tot eren bones davant les dades de creixement econòmic. Ara que sembla que la cosa frena una mica, cau la llosa de la por a l'immigrant. Que potser els immigrants són com la pols que l'escombres i l'amagues sota el sofà o la catifa?
Diverses entitats bancàries i professors d'Economia s'han succeït en els darrers anys a assenyalar la necessitat de mà d'obra extra per sostenir el creixement econòmic espanyol. Potser la Caixa de Pensions o la Caixa Catalunya són sospitoses de participar d'una conxorxa de Zapatero?
El maig de l'any passat vaig escriure un article titulat "Avui toca parlar de Plataforma per Catalunya", on desglosava el fenomen del partit originat a Osona i que té un missatge clarament xenòfob. Em cito a mi mateix per reiterar que "no està el forn per deixar que la xenofòbia impregni la nostra política". Ens hauria de sorprendre doncs els missatges electorals de Duran i Lleida? A Catalunya no hi cap tothom? El problema és que sovint oblidem d'on venim i cap a on anem. I en aquest horitzó recordo una frase al respecte de Víctor Alexandre: "La independència de Catalunya arribarà, però serà gràcies a la força d'aquells cognoms que encara no hem après a pronunciar".
Leave a Reply