El Zoo d’en Sala i Martín
Reconeixer una certa admiració per l'economista Xavier Sala i Martín pot etiquetar-te ràpidament en el món dels indesitjables. Confesso però una certa gràcia per aquest home que alguns qualificarien com un bocamoll i jo deixo com a políticament incorrecte. No és l'estil de la correció allò que defineix en Sala i Martín i per això el trobo com a mínim curiós, de llegir i d'escoltar. En Sala i Martín no et deixa indiferent i el més important, et deixa amb la frase perfecta per reflexionar. L'univers d'aquest economista de la Universitat de Colúmbia el formen a hores d'ara Montilla, el Zoo d'en Pitus i Ronaldinho. Quin trident!
I és que ja forma part de la incorrecció l'entrevista que en Sala li va fer al llavors candidat del PSC a la Generalitat, José Montilla. A sac i amb més mala llet que ética periodística, aquella entrevista era una destil·lació de mala llet. De la Santa Espina al Zoo d'en Pitus, va quedar clar quins no eren els referents culturals del president de la Generalitat. Bé, jo en Zoo d'en Pitus ni idea. Quin mal català…
Les darreres declaracions, posant en dubte la professionalitat de Ronaldinho no han deixat de sorprendre a uns i cabrejar a uns altres. En un món mediátic on es tapen més vergonyes que veritats, en Sala Martín va posar el dit a la nafra i va fer baixar a més d'una estrella futbolística al regne dels mortals tot just abans del seu darrer vol a Milà.
Agricultors, progressistes, ONG's i altres gents del país formen part de la diana de Sala i Martín, expert en pixar a vegades fora del test però encertar amb brillantor certs espais comuns de la correcció política i social.
Ja m'agradaria que més d'un polític es posés les seves americanes i, sobretot, que es confesés sense embuts dins les etiquetes neoliberals que Sala i Martín assumeix sense problemes. Està clar que al centre tota cuca viu, el problema és trobar valents als extrems de l'espai polític. Si fos polític en Xavi, jo no el votaria, però almenys tindria motius per escoltar-lo.
Leave a Reply