Mediàtics? I què?
Cada Sant Jordi hi ha tres tradicions nostrades: la rosa, el llibre i el debat sobre els autors mediàtics. Els forners van voler introduir dins el folklore del 23 d'abril l'anomenat pa de Sant Jordi però no ho han aconseguit. En canvi els perapunyetes han posat èmfasi en les seves neures sobre les persones que surten a la tele i publiquen llibres. Qualsevol persona que surti a TV3 està desligitimada per escriure un llibre?
Trobo sorprenents les crítiques sobre aquestes qüestions i sobretot els debats que intenten cercar la pretesa puresa de la literatura, sobretot ara en un moment on es qüestiona els hàbits de lectura en català de la població del país. Precisament el futur de la llengua catalana no passa per l'excelència ni l'alta literatura. Les llengües que sobreviuen són aquelles que són de carrer, populars i usades per tothom. Al català no només li manquen llibres mediàtics, encara més, sinó literatura rosa, escombraria i manuals tècnics.
El llibre de Ruiz Zafón o els de Sánchez Piñol queden anul·lats en un cert punt, quan venen massa, quan són massa famosos o surten massa a El Club de l'Albert Om? Mare meva, quin país, el d'uns que continuament tiren pedres sobre qualsevol cosa que voli per les ones hertzianes. Com diria més d'un… tremenduuuu.
Leave a Reply