Assajos sobre la realitat

Sense paraules és potser com van quedar-se els aficionats del Barcelona després del partit coratjós però ineficaç a Manchester. El Barça, novament signava una temporada en blanc. Ja en són dues i l'olla culé bull i bull. Sense declaracions, mots, frases redudants o tòpiques. L'actualitat de l'entitat es pot narrar només amb imatges, cercant en els gestos la comunicació no verbal que explica en detalls les qüestions que ens neguitegen.

El Barça se'n va d'excursió a Manchester per salvar la temporada i ens trobem amb un Rijkaard solitari, a pocs metres del president Laporta. Aquest no s'hi acosta en cap moment, a punt d'embarcar. Cada cop sembla més latent que la directiva no vol apostar per un tècnic que a poc a poc a perdut crèdit. Ara bé, la decisió de deixar-lo com un apestat em semblen massa fortes. Fa uns mesos, l'holandès era la millor aposta del futbol total, del cercle virtuós i de l'estil Barça. Ara, ningú vol apostar per aquest 'cavall perdedor.

Ara bé, que ningú s'enganyi, de pecadors i culpables n'hi ha de moltes menes i són múltiples. Queden pocs minuts perquè acabi el partit a Old Trafford contra l'United. El Barça s'ho juga tot al 'Teatre dels Somnis' i les càmeres de televisió ens mostren un Rijkaard dret i amb la gavardina a la mà. En Frank, ara em recorda més un soci culé sortint del Camp Nou uns minuts abans per no trobar cues que el veritable entrenador del Barça. Imatges cruels? Imatges en estat pur.

Un zero a l'equip un cop ha acabat el partit a Manchester. Un zero als capitans: Quan acaba el partit ningú va ordenar als jugadors del Barça dirigir-se a una part de les graderies per retre un homenatge als milers d'aficionats del Barcelona que es van gratar la butxaca per donar suport al equip en territori britànic. Ningú va anar a saludar als aficionats. Zero en responsabilitat.

PD: Parlem de l'estil Barça? Quin estil? Ara sona Drogba. Ningú discuteix la seva vàlua però aquest ivorià ha de ser el nostre veterà davanter igual que Van Nistelrooy ho és al Madrid? Fa uns anys Carles Rexach havia de ser el nostre Del Bosque particular. Les comparacions sempre són odioses i l'estil Barça una excusa més per cercar arguments quan no en falten.

~ by assajos on 4 maig 2008.