Sense criteri
Tinc la remota sensació, només remota, que la societat políticament correcta avança cap a la alineació de l'individu com a ésser pensant. El criteri serà en uns anys només un indici d'una societat llunyana que existí algún cop al nostre país i en gran part, algun dia haurem d'obrir els ulls i apuntar al Consell de l'Audiovisual de Catalunya d'aquest petit apocalipsi. El CAC acaba de demanar a Cuatro que no emetin el programa de lluita lliure americana en horari infantil marcant un cop més la ratlla del que ens fa persones i robots.
Un servidor ha crescut amb les pel·lícules de Rambo, la lluita lliure i la poca dissimulada violència de Bola de Drac i no ha caigut en la temptació de ser ni un boixnoi ni un roba-bolsos-de-iaies. Neccessita la nostra societat organismes o institucions que marquin les pautes d'allò que han de veure els nens a la televisió o ens farem algun cop responsables de l'educació dels més petits? El problema no és, crec jo, no permetre als jans veure segons quins programes (per què no es plantegen prohibir Xinxan també?) sinó educar a aquests perquè tinguin prou criteri per saber quines coses són bones i quines no. Mentrestant, seguirem jugant a demonitzar la televisió, internet i el que faci falta. És més fàcil buscar responsables fora de casa nostra que intentar analitzar quina societat estem construint.
La societat seguirà sent políticament correcte dins la hipocresia dels que volem fer lleis per marcar-ho absolutament tot. El criteri, que el bombin i el cervell, per reposar el barret.
La Llibertat xoca amb la llibertat, i el que produeix porta en si mateix el límit i el signe de la comunitat. Schleiermacher.
cani said this on 1 juny 2008 at 22:20
La Llibertat xoca amb la llibertat, i el que produeix porta en si mateix el límit i el signe de la comunitat. Schleiermacher.
cani said this on 1 juny 2008 at 22:20
Home, el xinxan van plantejar no emetre’l…tot i que es va quedar amb canviar-lo d’horari….
Quim said this on 3 juny 2008 at 12:23