La foscor de la flama olímpica
Els Jocs Olímpics de Pequín que estan a punt de començar seran recordats a priori no només pels rècords que es puguin produir sinó també per la controvèrsia que ha causat la designació d'un país com la Xina per celebrar la cita olímpica. Aquests mesos hem assistit a condemnes, boicots artístics i molts incidents al pas de la flama olímpica des d'Olímpia fins terres asiàtiques. El cert és que malgrat que el relleu de la flama té un significat d'agermanament entre pobles, els orígens d'aquest són més aviat foscos.
La flama olímpica a l'antiga Oímpia estava encesa durant el període de celebració dels jocs i evocava les llegendes que afirmaven que Prometeu va robar el foc als déus per donar-se'l als homes. Aquesta tradicó antiga es va recuperar ja en el segle XX amb la celebració dels JJOO d'Amsterdam el 1928.
Més tard, la visió moderna de la flama com a portadora de llum i progrés van ser adoptada ràpidament per la maquinària propagandística del nazisme que va tenir en els Jocs Olímpics de Berlín'36 un gran aparador davant la passivitat de la resta del món occidental. Així es va establir en aquests Jocs la tradició del relleu de la flama des d'Olímpia a Berlín, cercant un paral·lelisme amb la transmissió del llegat de la civilització des dels antics grecs, passant pels romans fins arribar a la raça ària.
En 1936 la flama olímpica es va encendre des de l'arbreda del temple d'Olímpia gràcies a un mirall còncau fabricat per la casa Carl Zeiss (un dels més importants òptics alemanys de tots els temps… que, per cert, dóna nom a un equip de fútbol de Jena) i per aquesta primera ocasió 3.000 corredors van fer el relleu per més de set països.
La idea de l'herència de la cultura clàssica que va passar a l'Alemanya d'Hitler a través del foc olímpic va arribar al seu màxim esplendor amb Fritz Schilgen, que va encendre el pebeter de l'estadi berlinès l'1 d'agost de 1936. Joseph Goebbels, ministre de Propaganda nazi, veia en la flama un "símbol de les forces còsmiques" i en el seu discurs va proclamar: "Flama sagrada, crema. Crema i no t'apaguis mai!".
No m’ho hagués pensat mai que la flama que jo sempre recordaré(televisivament) amb el seu arquer, el Cobi, l’hola! i les onades del mosaïc no fos tan lluent com ens hem cregut… Té un passat una mica tèrbol!! Diuen que mai t’aniràs a dormir sense saber alguna cosa més.
I controvèrsia amb Pequín també. Vull pensar que realment la flama aquesta no és tan fosca (a hores d’ara) i que il·lumini els xinesos, i sàpiguen cap on anar, què fer amb el seu capitalisme-comunisme i que reflexionin del perquè de tant boicot…
esther said this on 4 agost 2008 at 22:59