Racons hostils
Deu ser la calor o l'agost en una ciutat envaïda de turistes, però llegir el diari es converteix en una reflexió constant sobre el tipus de món en què vivim. Una perspectiva a voltes un xic pessimista. Veïns del barri de Sant Antoni van recollir signatures per tal que en la reforma del mobiliari urbà de la zona hi haguessin bancs per seure individuals. Resulta que són nombroses les queixes dels residents perquè els bancs de la zona s'omplen "d'indigents i immigrants". La ciutat esdevé no només per les normatives sinó per la pròpia arquitectura i el mobiliari urbà un espai hostil i propens a la més absoluta vigilància.L'exemple de Sant Antoni no és una qüestió exclusiva a Barcelona. Només cal fer un cop d'ull per diversos indrets de la ciutat i donar-se compte de la prevenció extrema que es fa dels espais arquitectònics. Ja no és només la ciutat de les càmeres de vigilància. Es pensen en bancs individuals per evitar que les persones s'estirin, les cantonades de les oficines bancàries sovint presenten punxes o baranes perquè la gent no s'assegui, les entrades dels edificis estan plenes de tanques i per accedir a les porteries hi ha un doble sistema de claus. Ja no parlem dels caixers automàtics, que estan tancats a les matinades tot i que les entitats bancàries anunciïn serveis 24 hores.
És l'arquitectura de la prevenció, que va de bracet de la necessitat hiperbòlica de seguretat extrema que ens envolta i que ens converteix en éssers excessivament porucs. Ara ningú treu les cadires a la fresca perquè no tenim motius per sortir més enllà de les nostres quatre parets hipotecades. El nostre món es redueix, no només físicament sinó mentalment perquè l'excés de prevenció ens impossibilita d'entendre que hi ha darrere d'algú que dorm nit rera nit en un caixer automàtic. El nostre món ha de ser segur i tant se val quina és l'ànima d'aquell que usa el mobiliari urbà com a casa.
En societat és molt difícil conjugar els drets ciutadans. Amb tot, els bancs no són cap substitut d’un habitatge digne.
Jaume said this on 4 agost 2008 at 23:49