L’Home Manuscrit, una meravella
En Roger Gispert recomanava aquesta setmana El Celler de Noah Gordon perquè li permetia aprendre una mica la història del país. M'apunto la lectura i en deixo l'aproximació a una altra: L'Home Manuscrit, en Manuel Baixauli. Reconec que aquesta obra m'ha deixat extasiat. El vaig recuperar de la memòria perduda tot just aquesta setmana. Recordo que me'l vaig voler comprar per Sant Jordi però una casualitat ha fet que l'agafés d'una prestatgeria de La Central aquests dies que la canícula et fa anar de botiga en botiga cercant una pausa d'aire acondicionat.
No us sabria dir a què em recorda aquest llibre i el fet de no trobar precedents o semblances em fa certa por però també la remor al nas que ens trobem amb una obra que crearà una corrua de seguidors. La seva senzillesa recorre les prop de 200 pàgines però ens transporta davant una obra rodona. Ara mateix, amb el cadàver encara calent, us puc dir que l'únic però que hi trobo és que el llibre s'ha acabat. La relectura és obligada.
Certament després de travessar el País Valencià fa escassos dies em dóna la sensació que el país bull de nord (amb en Joan-Daniel Beszonoff) a sud (amb en Baixauli) i que es justament a les contrades valencianes on troben epicentres com Alcoi o Sueca de la cultura catalana. Per a mi no passa desapercebut que Baixauli hagi nascut en el mateix indret que un gran de la literatura catalana, Joan Fuster. Coincidències? Meravelloses coincidències.
Leave a Reply