header image
 

Quan Victòria va pujar a l’altar

Sembla que la totxana no és l'únic sector en crisi. Les xifres de les revistes masculines no són per tirar coets i els experts ja comencen a pensar els motius de la pèrdua de lectors a revistes com Maxim, FHM o Nuts. La fòrmula cotxes-dones-esports-moda està esgotada? El Mundo.es fixava de forma interessant una anàlisi sobre el mercat britànic que serveix per observar la magnitud d'aquest problema editorial que destrempa a més d'un. Revistes com Playboy analitzen aquest horitzó i fullejant les seves pàgines ens donem compte que ja han agafat el toro per les banyes. Menys sexe explícit i més tendència que permeten ampliar el target fins el públic femení. És curiós, no obstant, el cas d'aquesta revista que a finals dels noranta va apretar la línia de les seves diferetns edicions per mostrar-se més picant, obrint al màxim les cametes dels seus conillets. Una dècada més tard, la dona-objecte no és políticament correcte i retorna la marca del prestigi per les seves signatures i no tant per les seves noietes.

Ara bé, com deíem anteriorment, el model està esgotat? Més bé, la qüestió és la plataforma. És a dir, les pàgines han de competir amb un autèntic mercat gratuït que és Internet. La xarxa guanya per golejada. Aprendre a adaptar-se és fonamental per a qualsevol grup comunicatiu o publicació. Aquesta lliçó ja l'han après fa temps revistes com Sports Illustrated, que de fer una edició en paper excel·lent de les seves noies en bikini ha passat a fer una sublim edició digital, amb galeries de fotos, vídeos i continguts extra. 

El model esport-sexe no està ni molt menys caducat. Només cal veure les estadístiques del Videoblog de Mundo Deportivo, quan trobem algún vídeo interessant d'alguna esportista o dona de. Potser com apunta el bloc 'Quinta Tinta' l'estratègia sigui "rebaixar el punt eròtic" i trobar major subtilessa amb humor i moda, però la qüestió és el canal i, evidentment l'actualització dels continguts constant.

En el món anglosaxó l'adaptabilitat es tradueix en el terme WAG (sigles que en anglès signifiquen "dones i novies de…" futbolistes i esportistes, en general). Les WAG són un fenòmen mediàtic. Victoria Beckham va ser segurament una de les pioneres perquè la seva boda amb David va conjugà esport i sensacionalisme. A cada competició ja no només importa el resultat al terreny de joc sinó qui està a les graderies. Existeixen els rànquings FIFA o la Pilota d'Or però també els de les dones, xicotes o les mateixes esportistes. No oblidem, per exemple que a Pekín'08 Leryn Franco ha estat una digna successora d'Anna Kournikova: zero títols però màxima popularitat. Juntament amb els vídeos de Phelps o Bolt, el Youtube aquests dies treia fum amb la jabalinista del Paraguai. Quin fenomen per qui sàpiga aprofitar-ho!

~ by assajos on 23 agost 2008.

Leave a Reply




 
Aneu a la barra d'eines