El mètode Auster
La nova novel·la de Paul Auster 'Un home a l'obscuritat surt a la venda a les nostres llibreries aquest dimarts un dia més tard que a Estats Units. Auster, però, ja va adelantar la sortida del llibre als Països Baixos a finals de juliol. L'autor de llibres com 'Trilogia de Nova York' o 'Leviathan' ha volgut així mimar primer als seus lectors neerlandesos. Explica Auster que a Holanda "tothom llegeix en anglès i si el meu llibre sortia en l'idioma autòcton el meu editor [Per Kofod] el vendria deu vegades més". Debilitats a banda, Paul Auster em planteja dues reflexions:
1. Fins quan haurem d'esperar perquè les versions en anglès es venguin per igual a les nostres llibreries? És tan difícil aquest país que viu constantment en la dicotomia català-castellà que obri les mires cap a un trilingüisme actiu? Porto sentint als diferents governs del nostre país que els nens aprendran amb eficiència l'anglès i el francès i la situació cada cop és més desesperada amb un sistema educatiu que fa aigües.
2.Estic fart d'escoltar espabilats que se'n riuen de la suposada idiotesa dels nordamericans. Estem parlant dels mateixos ciutadans que han fet del seu país la primera potència del món? Parlem dels mateixos que han conquerit el món financer i tecnològic? Ja ens va bé als europeus adoptar aquesta mena de superioritat sobre els veïns de l'altra banda de l'Atlàntic per tal de creure'ns superiors en alguna cosa. La cultura nord-americana té prou flexibilitat per entendre els sistemes empresarials de tota mena. L'editorial és un més i el negoci és clau per expansionar-se com a marca i autor. Hauria actuat igual un Douglas Coupland que en Paul Auster? No ho sé pas però la jugada mestre ens hauria de fer reflexionar a tots sobre el tipus de cultura subvencionada i sobreprotegida que tenim.
Tot i que a mi Pol Auster m’encanta, sóc de la opinió que a tot arreu hi ha de tot, vull dir que definir la cultura nord americana com un tot i dir que són la primera potència mundial és una mica arriscat, sobretot aquests dies de crisi a les borses, sobretot no ens oblidem dels xinesos, que es menjaràn el món. I trobo que a voltes la anomenada cutura nordamericana deixa molt a desitjar, igual que la europea. No es tracta de superioritat, es tracta de saber conviure des de la diferència.
Anna said this on 21 setembre 2008 at 18:40